El regidor de Compromís per València Sergi Campillo, junt amb la diputada de la coalició en les Corts Paula Espinosa, han presentat el Pla Renatura que proposa que es puguen renaturalitzar els conjunt de patis de les escoles de la ciutat. Per a la seua elaboració planteja que l’Ajuntament sol·licite a la Generalitat la competència per poder actuar sobre les infraestructures escolars per executar els projectes, i que l’administració autonòmica sufrague la inversió a través del Pla Edificant o qualsevol altre mecanisme. A més, com explica Campillo, s’ha de comptar amb la col·laboració, el diàleg i l’acord amb les comunitats educatives.

El regidor de Compromís Sergi Campillo ha presentat una moció a la Comissió municipal d’Urbanisme, Parcs i Jardins i Millora Climàtica per impulsar un pla per a renaturalitzar els patis de les escoles de València. Este pla, anomenat Renatura, planteja actuar sobre un espai 6.000 metres quadrats comptant amb centres de batxillerat, cicles formatius, centres d’adults, d’educació especial, infantil, primària i secundària. La proposta, que suposa patis escolars renaturalitzats i oberts al barri, pren com a base un estudi realitzat per Las Naves dins dels treballs per posar en marxa la Missió Climàtica València 2030, un compromís de la ciutat amb la Comissió Europea per arribar a ser climàticament neutra al 2030 i pel qual València ha rebut reconeixements com ara el de Capital Verda Europea per al 2024. També esta acció està incorporada dins l’Estratègia urbana 2030 i en el Pla Verd i de la Biodiversitat de la ciutat.

En este sentit, Sergi Campillo alerta que la ciutat no té temps a perdre en adaptar-se a este repte davant la crisi climàtica. Recorda que “fa pocs dies el govern de les Illes Canàries hagué de suspendre les classes a tota la xarxa educativa per l’onada de calor que està patint l’arxipèlag en ple mes d’octubre. I València està en l’epicentre d’esta emergència climàtica les conseqüències de la qual ja estem patint”. Per això considera que esta moció hauria de tindre un consens per parts de tots els grups municipals i del govern “és una qüestió de responsabilitat, per garantir la seguretat i la salut dels xiquets i xiquetes”. Campillo assenyala el fet de que “una part dels patis siga un bosquet urbà o fins i tot un hort urbà ajudaria a que els xiquets i les xiquetes aprenguen de la importància de la natura i al mateix temps servisca per a baixar la temperatura del pati i de tota la zona d’influència del barri”. I és que, segons el regidor, també podrien servir com a jardins de barri sobre tot en aquells que no disposen d’una gran infraestructura verda i que estan localitzats gràcies al Pla Verd i de la Biodiversitat, elaborat amb el govern de Joan Ribó. “Si aconseguim que una part d’estos patis estiguera renaturalizada amb arbres o horts tindríem una possibilitat de dotar d’infraestructura verda als barris”.

Respecte a com s’ha de posar en marxa, el regidor de Compromís explica que “sabem que l’Ajuntament de València fa el manteniment dels centres escolars i no inversions, però també és cert que en els últims anys la Generalitat amb el govern del Botànic havia facilitat la inversió per part dels ajuntaments a través del Pla Edificant. Per tant, sí que és viable jurídicament que la Generalitat cedisca esta competència als ajuntaments per a fer inversions. De fet en la moció proposem, fins i tot, que esta mesura de renaturalització que es faria possible a través d’un Pla Edificant propi”. Per això, la moció planteja que “l’Ajuntament sol·licite a la Generalitat la competència per a poder actuar als patis escolars i executar els projectes, demanant a l’administració autonòmica que sufrague la inversió a través del Pla Edificant o qualsevol altre instrument legal i de finançament que estime oportú”.

Per este motiu la moció es presenta de manera coordinada amb el Grup parlamentari de Compromís en les Corts a través d’una Proposició No de Llei. La diputada de la coalició Paula Espinosa destaca que “per tal d’abordar el repte climàtic, ens cal un canvi del model de producció, consum i també d’adaptació dels espais urbans, sobretot d’aquells en els quals passem la gran part del nostre temps, com ara els espais educatius. En este sentit, els centres educatius, juguen un paper fonamental com a espais de transformació i de construcció de models que ajuden a abordar la crisi climàtica; i és responsabilitat de les administracions donar l’impuls i les eines necessàries per dur-ho endavant”. Així mateix “són nombrosos els estudis científics que certifiquen que el contacte amb la natura repercuteix positivament sobre la capacitat cognitiva, el benestar i la salut, sens dubte, condicions que ajuden a millorar el rendiment de l’alumnat, mentre els proporciona múltiples oportunitats d’aprenentatge”, ha conclòs Espinosa.