Els centres de servicis socials municipals seran els encarregats de tramitar la nova renda d’inclusió, regulada en una llei que entrarà en vigor el pròxim dilluns 23 d’abril. Esta norma autonòmica garantirà el dret de tindre cobertes les necessitats bàsiques a aquelles persones i unitats de convivència que no disposen dels recursos suficients per fer-ho. A més, els beneficiaris tindran l’opció d’inserir-se en un pla d’inclusió sociolaboral amb la fi de no cronificar la seua situació. Entre les novetats d’esta prestació econòmica, que substituirà la renda garantida de ciutadania amb diferents modalitats, destaca el fet que reconeix als municipis l’autoritat a l’hora d’atendre les persones en situació de vulnerabilitat i d’exclusió social.

La regidora d’Inserció Sociolaboral, Isabel Lozano, ha presentat hui, junt amb la directora general d’Inclusió Social de la Generalitat, Imma Carda, l’entrada en vigor d’esta norma, la Llei de la Renda Valenciana d’Inclusió. I ha explicat l’esforç realitzat per l’Ajuntament de València “per a garantir que es compleix esta llei que materialitza la voluntat del Govern de la Nau i del Botànic de rescatar persones, de treballar pel benestar de les persones”.

“Esta llei empara que les persones puguen allunyar-se de situacions d’exclusió cròniques que semblen que passen de generació a generació. I en principi, si tenim en compte l’últim estudi encarregat a la universitat per tindre un diagnòstic sociodemogràfic de la ciutat, són susceptibles de demanar esta renda de 7.000 a 15.000 persones”, ha afegit la regidora, qui ha assegurat que l’entrada en vigor d’esta norma “suposa un gran avanç pel que respecta a l’atenció a l’exclusió”.

En un principi, l’Ajuntament, a més de tramitar les sol·licituds, també desenvoluparà tasques per detectar famílies i unitats de convivència que estan en situació de vulnerabilitat i residien habitualment en el municipi, amb independència del lloc on pernocten. Així mateix, els tècnics municipals s’encarregaran de fer seguiments dels casos i dels diferents programes d’inclusió, “i per dur a terme esta atenció de proximitat, hem dotat de més personal els centres de servicis socials”, ha afegit Isabel Lozano.

Pel que fa al termini màxim de tramitació dels expedients, serà de sis mesos, a excepció d’aquells relacionats amb col·lectius de major vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència de gènere o de tracta, que s’agilitarà per resoldre en menys de tres mesos.

Per la seua banda, la directora general d’Inclusió Social de la Generalitat, Imma Carda, ha explicat que a esta renda pot accedir qualsevol persona o unitat de convivència que no té solvència econòmica i ha destacat que la llei també contempla la situació d’aquelles famílies que en un moment determinat van adquirir una hipoteca i després arrosseguen el seu pagament i, en conseqüència, malviuen”.

La llei compta amb quatre tipus de prestacions, segons les necessitats que tinguen els diferents sectors de la població amb pocs recursos. Les modalitats que començaran a aplicar-se enguany, que seran les d’inclusió social, el titular del qual subscriu voluntàriament un acord d’inclusió social, i la d’ingressos mínims, el beneficiari de la qual no subscriu este compromís, podran incloure en tots dos casos increments de fins al 25% per fer front al pagament de l’habitatge o a situacions de pobresa energètica.

A partir de 2019 començarà a tramitar-se la renda complementària d’ingressos al treball, i un altra ajuda que té l’objectiu de completar els diners que reben els ciutadans i ciutadanes via prestacions socials bàsiques com les pensions o el segur de desocupació.