Com ha pogut certificar Compromís, després d’anys de reducció del cens d’estes aus a la ciutat de València mitjançant un pla impulsat per l’anterior govern municipal, la tornada del PP i el desmuntatge de la regidoria de Benestar Animal ha suposat l’abandonament del pla i l’increment de coloms a la ciutat.
Per revertir esta nova tendència negativa, la regidora i coportaveu de Compromís València Gloria Tello ha instat a l’Ajuntament a dedicar més atenció, temps i recursos als mètodes de control ètic dels coloms urbans. Cal recordar que amb el Pla de Control Ètic de l’Avifauna impulsat per Compromís, als últims anys la ciutat de València va experimentar una disminució progressiva en el cens dels coloms (especialment de l’espècie “colom braví” que és l’au de mida mitjana més abundant a la ciutat). Però, com denuncia Compromís, en els últims mesos s’ha produït un increment substancial del cens, situant-se actualment en 35.564 exemplars, enfront dels 31.196 de l’any anterior, tal com evidencia l’informe realitzat entre desembre del 2023 i febrer del 2024.
“Els mètodes de control ètic de l’avifauna urbana implementats pels governs de Compromís, que des d’ací vàrem dissenyar i van servir de model per a altres ciutats de l’Estat Espanyol, són molt eficaços, però no per això deixen de requerir una supervisió periòdica i permanent i, inclús, d’una possible reestructuració i/o augment de les unitats dels dispensadors de pinso i dels colomars ecològics que permeta garantir la continuïtat de la seua eficàcia”, subratlla Tello. “I açò és el que precisament demanem al govern actual: que treballe, que s’implique, que incremente recursos i que supervise. Doncs la gestió del benestar animal no és una etiqueta buida de contingut per fer veure una sensibilitat que l’actual govern ens ha demostrat que no té, sinó que requereix treball continu, recursos i dedicació”, ha asseverat la regidora.
Per eixe motiu, Tello ha instat el govern de María José Catalá a “atendre les recomanacions tècniques de l’empresa gestora, a treballar per incrementar les inspeccions i requeriments en edificis abandonats que suposen uns importants punts de nidament i cria, a redistribuir territorialment els dispensadors de pinso esterilitzant, traslladant aquells de poc ús a altres zones calentes de la ciutat, a continuar amb les campanyes de conscienciació per recordar a la ciutadania la prohibició d’alimentar espontàniament estos animals i a incrementar els recursos destinats a esta partida, de mode que es puguen augmentar tant el nombre de dispensadors de pinso esterilitzant, com el nombre de colomars ecològics distribuïts per la ciutat de València”.
Al fil d’esta demanda, des de Compromís recorden que en este quasi primer any de govern del Partit Popular, no s’ha fet efectiva cap campanya de conscienciació ciutadana adreçada al control poblacional de coloms i tampoc es té cap constància de cap increment en la gestió de la resta de línies d’actuació del nomenat Pla per al Control Ètic de l’Avifauna Urbana. És per això que la regidora Gloria Tello, conclou alertant de la necessitat d’una major dedicació i espera que “esta falta d’interés no siga una estratègia de la dreta per a tornar a utilitzar mètodes cruents cap als animals”.
Un Pla de 5 punts
El pla aplicat durant els mandats de Joan Ribó, que va disminuir el cens d’estos animals sense efectuar cap sacrifici d’estes aus, contenia 5 línies d’actuació:
1) La distribució de pinso anticonceptiu (i antiparasitant) mitjançant dispensadors monitorats a les teulades de diferents edificis de la ciutat (centres municipals de serveis socials i de joventut, escoles, mercats, comissaries de policia, biblioteques, complexos esportius o fins i tot a la mateixa Catedral de València).
2) La posada en marxa de 9 colomers ecològics a alguns jardins amb capacitat per a 200 coloms cadascú, on, a més de dispensar pinso esterilitzant, també es substituïen els ous per ous de plàstic.
3) La realització de campanyes de sensibilització per conscienciar a la ciutadania en la prohibició d’alimentar els coloms urbans.
4) La inspecció d’edificis abandonats i el requeriment als seus propietaris per tabicar els accessos al seu interior.
5) La gestió amb empreses de grans i establiments de restauració per indicar-los pautes que evitaren l’efecte crida d’estos animals.