La regidora de Servicis Socials de l’Ajuntament de València, Consol Castillo, ha informat que des del consistori s’ha destinat un total de 1.324.054,44 euros a ajudes d’emergència per evitar processos de desnonament a la ciutat de València. Concretament, s’ha intervingut amb 2.031 famílies en este sentit.

En ajudes d’emergència per a l’entrada en un nou habitatge de lloguer, l’Ajuntament ha aportat 91.464,39 euros i ha atés 125 unitats familiars. Estes ajudes consisteixen en el pagament, per part del consistori, de la fiança del lloguer i dels primers mesos de la mensualitat. Esta ajuda resol el problema que tenen algunes famílies que no poden fer front al desemborsament inicial de llogar un pis, però sí que poden afrontar amb normalitat les mensualitats posteriors.

Una altra ajuda que l’Ajuntament gestiona són les ajudes d’emergència per al pagament de deutes de lloguer i evitar, així, processos de desnonaments. En este cas han estat ateses 852 unitats de familiars i s’ha destinat per part del consistori fins a 655.378 euros a esta matèria.

Pel que fa a les ajudes per front a les despeses de la comunitat de veïns per evitar processos de desnonament per este motiu, la regidoria de Servicis Socials ha gestionat ajudes a un total de 484 unitats de convivència i ha destinat fins a 238.085,17 euros.

Així mateix, el consistori ha realitzat pagaments d’allotjaments alternatius habitacionals per pèrdua de l’habitatge a 535 unitats de convivència, el que ha suposat destinar un total de 284.757,87 euros fins a dia de hui.

D’altra banda, cal dir que hi ha desnonaments produïts per deute de subministraments bàsics que s’han paralitzat mitjançant la negociació amb l’empresa subministradora i el pagament del deute mitjançant ajuda d’emergència. Açò s’afronta a través de les ajudes contra la pobresa energètica, en la que l’Ajuntament ha invertit 668.000 euros distribuïts en 1.309 ajudes, només en l’any 2018. «L’objectiu és que a cap persona que no puga fer front a les factures se li talle l’accés a la llum, a l’aigua o el gas en la nostra ciutat», ha dit Castillo.

SERVICI D’INTERVENCIÓ EN LA PÈRDUA DE L’HABITATGE I OCUPACIÓ (SIPHO)

 Paral·lemanet a estes ajudes, l’Ajuntament disposa d’un equip que pertany a la Regidoria de Servicis Socials format per advocats, mediadors i sociòlegs. Proporciona, a les persones afectades per un procés de desnonament, assessorament i informació sobre els drets reconeguts per la llei, ja siga per una  situació d’impagament de les quotes hipotecàries, de deutes del lloguer o d’ocupacions.

En este servici s’adopten les mesures d’intermediació personalitzades que resulten possibles per millorar la situació dels afectats. En el cas que no siga possible arribar a un acord per paralitzar el desnonament i s’arribe a la data de llançament, el Sipho realitza les últimes negociacions i es coordina amb els centres municipals de Servicis Socials perquè s’acompanye a les famílies afectades. Han estat ateses per este servici 270 persones.

D’altra part, el consistori ha emés informes socials per a la negociació amb les entitats mediadores dels bancs per a la consecució d’un lloguer social en 43 casos més. Ací, cal assenyalar que s’han obtingut la totalitat d’estos lloguers socials a través del Banc Sabadell.

També s’ha emés informes socials per a sol·licitar un procediment d’urgència a l’EVHA (Conselleria d’Habitatge) per procediment d’urgència a 45 persones. Durant el 2018 es van adjudicar 6 habitatges de l’EVHA per procediment d’urgència i estan previstes en breu dos més. Pel que fa a l’’habitatge municipal per a casos de desnonaments s’ha assignat vivendes a  cinc unitats familiars. En breu es preveu assignar sis més.

 L’AJUNTAMENT HA AUGMENTAT PER PRIMERA VEGADA, DESPRÉS DE 10 ANYS, EL PARC D’HABITATGE SOCIAL

Al 2017, per primera vegada en deu anys, l’Ajuntament de València ha augmentat el parc d’habitatge social destinat a famílies en situació de vulnerabilitat a través de la regidoria d’inserció sociolaboral. València tan sols comptava amb 97 habitatges socials a tota la ciutat, una xifra que situava el «cap i casal» a la cua d’inversions en aquest tipus d’infraestructures per als col·lectius més vulnerables.