“Hui és un dia molt important per a esta ciutat, per a la cultura i també per a les llibertats en este país, i com a alcalde de València vull manifestar la meua profunda satisfacció per poder realitzar un acte que recorda no solament el 4 de juliol de 1937 sinó també l’acte del 50 aniversari d’aquell Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura que en el recentment estrenat Palau de la Música es va commemorar d’una manera important en 1987”, ha afirmat Joan Ribó, alcalde de València, en concloure en l’Hemicicle municipal l’acte commemoratiu “80 Anys en Defensa de la Cultura”, presidit per l’alcalde i pel President de la Generalitat, Ximo Puig, i que ha comptat amb la presència, entre altres, de la néta de Juan Negrín, president del consell de ministres de la República Espanyola, que en aquells dies tenia la seua capital a València.
“Crec que en esta commemoració en el mateix lloc on va arrancar aquell congrés enmig d’una guerra s’han posat de manifest alguns valors com la necessitat de la defensa de la cultura, la defensa de la llibertat, la defensa dels valors republicans… És molt important. Front a l’ Avall la intel·ligència i visca la mort, jo vull dir amb molta claredat: Visca el Congrés d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura que es va celebrar en este Hemicicle fa 80 anys”.
L’alcalde ha donat la benvinguda als participants a este acte, entre els quals es trobaven els conselleres Vicent Soler i Gabriela Bravo, l’ex president de la Generalitat Joan Lerma, l’ex alcalde de València, Ricard Pérez Casado, l’ex conseller de Cultura, Ciprià Ciscar, a més d’altres descendents d’assistents a aquella convocatòria contra el feixisme de la intel·lectualitat mundial, i de bona part dels regidors i regidores del Govern de la Nau, representants dels grups polítics de l’oposició municipal, escriptors com Ferran Torrent, Fernando Delgado, Muñoz Puelles, Francesc Pérez i Moragón, o Alfons Cervera, entre uns altres.
Les primeres paraules de Joan Ribó han sigut per a lamentar l’absència del professor, escriptor i historiador Paul Preston que, com ell mateix ha explicat més tard en un vídeo, no ha pogut estar en l’acte ni pronunciar la seua conferència per motius de salut. Seguidament Ribó ha recordat que “un terrible bombardeig de la ciutat” va precedir al juliol de 1937 l’arrancada “del que sens dubte ha sigut un dels esdeveniments més importants que ha acollit este Hemicicle de l’Ajuntament en què ens trobem. El Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, la dimensió del qual va anar molt més allà dels estrictes límits culturals per a convertir-se en un gran acte de fraternitat i de bella solidaritat amb la situació de guerra civil que estava patint una Espanya republicana, la capital de la qual va haver de traslladar-se fins a la nostra ciutat”.
Ribó ha recordat que aquell esdeveniment que va congregar més de cent intel·lectuals de tot el món en un país en guerra, “va tindre una dimensió molt especial de defensa dels valors democràtics, de resistència davant la barbàrie en un país on s’havia assassinat un dels seus més grans poetes, Federico García Lorca, on s’anava a represaliar valencians universals com Miguel Hernández, i on un dels més cruels guerrers del bàndol revoltat, el general Millán Astray, proclamava el crit: «avall la intel·ligència.”
L’alcalde de València ha recordat la figura de Juan Negrín, la néta de la qual, Carmen, ha intervingut més tard, i ha evocat altres intel·lectuals participants com César Vallejo, Miguel Hernández, Antonio Machado, Gerda Taro, Rafael Alberti, Teresa León, Miguel Hernández, Luis Buñuel, Malraux, Neruda, Tristan Tzara, Heinrich Mann, Kurt Stern, Ilya Ehremburg, Dos Passos, Hemingway, Carles Salvador, Huidobro, Bergamín, Cernuda…, per a assenyalar a continuació que “la commemoració que hui iniciem ací on va arrancar el congrés internacional naix amb el repte de la recuperació de la memòria silenciada, de la necessària reflexió sobre el paper dels intel·lectuals davant noves amenaces que es presenten als creadors i treballadors de la cultura i sobre la societat en general; les velles amenaces i perills però també aquells que arriben adaptats als nous temps.”
Igualment, Ribó ha expressat el seu orgull, com a alcalde de València, que l’Hemicicle de la ciutat, “este lloc de debat, albergara fa ara huit dècades un extraordinari protagonisme mundial com a epicentre d’aquell gran esdeveniment de mobilització cultural organitzat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, que va portar fins a València tota la solidaritat de l’antifeixisme intel·lectual en defensa d’un humanisme revolucionari, a bona part del millor de la intel·lectualitat mundial en suport solidari d’una Espanya republicana contra la qual s’havien alçat els enemics de la democràcia i la llibertat”.
Ha conclòs la seua intervenció Joan Ribó recordant que el de 1937 va ser un congrés “per la resistència i la pau, per la veritat i la justícia, carregat d’èpica, amb bombardeig, amb visita al front de guerra madrileny i participants arribats directament de les trinxeres on combatien amb les Brigades Internacionals”. Com fa 80 anys, els assistents a esta commemoració assistiran hui a una representació de l’obra Mariana Pineda, de García Lorca, i recordaran el bombardeig que va acompanyar el seu inici amb una visita al refugi recentment rehabilitat en el propi Ajuntament.