Castillo: “Els informes de la Advocacia de l’Estat i del Defensor del Poble, estableixen clarament que, la suspensió del PEPRI del Cabanyal segons l’Ordre del Ministeri de Cultura 3631/2009, no implica que de manera indiscriminada es denegue la concessió de llicències municipals d’obres i d’activitats per part de l’Ajuntament”
La portaveu adjunta de Compromís per València Consol Castillo ha assegurat este matí que de l’informe de l’Advocacia de l’Estat es desprén clarament “la suspensió en l’aplicació del PEPRI Cabanyal, com a conseqüència de l’Ordre del Ministeri de Cultura CUL 3631/2009, afecta sols a aquelles determinacions o previsions del Pla, l’execució de la qual puga ser causant d’espoli del Patrimoni Històric Espanyol”. Per tant és molt sospitós la forma d’actuar del Govern Municipal del Partit Popular, dificultant la intervenció per part de veïns del barri en aquells edificis que no constitueixen en si mateix Patrimoni Històric. Pel contrari el que ha aconseguit Rita Barberà des de l’Ordre del Ministerri de Cultura és una major degradació del barri i de la vida de les persones.
Segons Castillo, el propi informe rebla el clau al subratllar que “és sols este àmbit, el de la defensa del Patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’espoliació al que es circumscriu la competència exclusiva de l’Estat, prevista a l’art 149.1 de la Constitució Espanyola.”
Així doncs, Rita Barbera i el Partit Popular no poden escudar-se en l’Ordre del Ministeri de Cultura, per denegar llicències d’obres, que justament s’han sol•licitat per aturar el procés de degradació del Cabanyal.
Igualment, la regidora Consol Castillo considera absolutament fora de tota discussió que “sols aquelles disposicions del PEPRI en que la seua execució pot implicar espoli del Patrimoni Històric, poden considerar-se suspeses, però no la resta.”
En conseqüència, que el Govern Municipal utilitze políticament l’Ordre del Ministeri de Cultura per impedir la concessió de llicències, és una decisió absolutament arbitrària i que atenta contra el benestar dels valencians ja que esta impedint que es cree riquesa i treball.
En coincidència amb l’informe del Defensor del Poble de març de 2011, La Regidora nacionalista Consol Castillo, assegura que en tot cas la única conseqüència que podria tindre la suspensió de la vigència del PEPRI, seria l’activació del sotmetiment de les referides llicències a l’autorització autonòmica, però mai per si sols a la seua mera suspensió, ja que la competència per a suspendre les llicències en cap cas és atribuïble a l’administració de l’Estat.
Malgrat això, sorprèn com, per mitjà de la Resolució I 54 de data 15 de gener de 2013, es denega de la llicència a la mercantil VALENCIA TRUCKS PORT, atès que segons la única fonamentació jurídica per denegar la concessió de la llicència rau en que “la suspensió de l’execució del PEPRI CABANYAL du aparellada la conseqüència de que no es poden concedir-se les llicencies, basant-se amb que l’actuació suposaria una execució d’un instrument del planejament suspès”.- Com ara la sol•licitada per la mercantil Valencia Trucks Port.
Justament és en este cas on podria estar incorrent-se en un possible delicte de prevaricació atès que, ni la concessió de llicència és un acte d’execució del planejament, ni l’odre del Ministeri de Cultura suposa la suspensió i/o paralització indiscriminada, tal i com hem dit anteriorment i sobretot l’Ajuntament hauria d’analitzar cada classe de llicència sol•licitada, comprovar la qualificació jurídica de l’immoble concret, estudiar el tipus d’intervenció proposada i finalment analitzar l’impacte del PEPRI sobre les mateixes, sols posteriorment podrien concedir o denegar les llicències. Lluny d’aquest procedir, l’Ajuntament de València, ha denegat les llicències amb l’únic fonamnet jurídic de la suspensió decretada per l’Ordre ministerial.
A més, la pròpia Advocacia de l’Estat adverteix que “correspon als interessats l’exercici de les accions administratives i judicials pertinents front a la denegació de les llicències per part de l’Ajuntament”.
Aquest paràgraf, lluny de suposar una obvietat, està subratllant que a aquells a qui l’Ajuntament els denega la llicència, podran exercir les seues accions judicials.
Recentment s’han conegut dos casos de denegació de llicència. En el primer cas es tracta d’un intent de canvi d’us d’un garage a un Local Comercial, mentre que en l’altre cas, es tractava d’habilitar un edifici per a destinar-lo a apartaments turístics.
En els dos casos, la concessió de la llicència per part de l’Ajuntament, no hauria suposat la transgressió de l’Ordre Ministerial. De fet, abans de l’aprovació del PEPRI (2/4/2001), es concedien llicències, aleshores la pregunta és, com és posible que per exemple en gener de 2001 pugueren concedir-se llicències per a obrir un local de negoci i en juny de 2013 això no és possible?.
Tot plegat, fa que des de el Grup Municipal Compromís per València, observem indicis que els responsables de l’Ajuntament podrien estar cometent un possible delicte de prevaricació en la denegació de les llicències, i més si afegim que en la Moció formulada pel primer tinent Alcalde delegat de l’Àrea d’Economia i ocupació de 10 de juliol de 2013 s’ha acordat trasnferir 1 milió d’euros del Pressupost Municiapal a l’empresa AUMSA, amb la intenció “de contribuir a a la revitalització del barri del Cabanyal-Canyamelar i al seu entorn urbà inmediat”.
Aleshores, desde Compromís, ens plantegem la següent pregunta: com és possible que les inversions que es pretenen fer des de la iniciativa privada com ara les peticions de habilitar un edifici per a ús hoteler o les de canci d’us de garage a local comercial no poden obtindre la corresponent llicencia, mentre que l’Ajuntament destinarà 1 milió d’euros de diners públics al Barri del Cabanyal Canyamelar?