Ribó recomana a l’Alcaldessa que en compte d’enfadar-se amb la BBC, acate i complisca les sentències i, més, quan són del Tribunal Suprem i no done la imatge que cada vegada més gent tenim, que han governat per a un pocs, els seus amics
El portaveu del Grup Municipal Compromís, Joan Ribó, ha exigit, durant la Comisió d’Hisenda que ha tingut lloc aquest matí, que es complixquen les sentencies i més si són del Tribunal Superior. I ho ha fet en referència al primer punt de l’ordre del dia tenia per objecte consentir i complir amb l’auto dictat per la Sala de lo Contencios-Administratiu del TSJCV, dictada el 27 de setembre de 2012 i el 21 de novembre de 2012. Ribó ha explicat que aquestes dues resolucions judicials suposen una desautorització en tota regles a les directrius que la sra Alcaldessa ha donat als serveis juridics de l’Ajuntament de Valencia”
La història comença en l’acord plenari de 31 de gener de 2003 en el que s’havia d’adjudicar una alternativa tècnica per a desenvolupar un sòl catalogat com a sòl industrial pel PGOU. Ací comencen les casualitats, el PGOU de Valencia fou aprovat l’any 1998 i el director de la Oficina del Pla General de 1988 era Alejandro Escribano.
Presa la decisió per part de l’Ajuntament de desenvolupar el sol existent entre la cantonada que conformen el final de l’Avg Joan XXIII i la Ronda Nord, es presenten dues alternatives tècniques, patrocinades per dos empreses a) EXPOCASA, amb fortes vinculacions familiars amb el sr. Escribano i b) l’empresa HOGARVAL.
L’Ajuntament de Valencia va aprovar l’Alternativa Tècnica presentada per la mercantil EXPOSCASA, atés que esta empresa proposava un canvi d’us del sòl, és a dir canviar l’ús industrial –que era el que fixava el PGOU i a mes a la zona havien moltes xicotetes industries establides alli desde feia molt de temps- per l’us residencial.
L’Ajuntament va pretendre justificar el canvi d’ús atés que “l’ús residencial és de menor impacte ambiental”, però ironicament els Magistrats del Tribunal Suprem en la seua sentencia diuen poder “intuir algunes raons per les quals l’ús residencial benificia al medi ambient”.
Ribó ha assenyalat que la redacció d’un Pla General d’Ordenació Urbana és un procediment complex i costos econòmicament, que s’exposa al públic i que es fan esmenes i s’acorda la seua aporvació definitiva pel Ple de l’Ajuntament. Doncs tot això no val res en el cas de l’Ajuntament de València, ja que mitjançant un instrument urbanístic menor com es un Programa de Reforma Interior, allò que es va clasificar com a sol industrial i que moltes xicotetes empreses venien desenvolupant allí la seua activitat, són expropiades, enderrocades les seues naus i obligades a obrir els seus negocis en altres llocs, i resulta que es pot canviar a sol residencial “porque es más beneficioso para el medio ambiente”.
Sols aquesta inseguretat jurídica que dura ja més de 9 anys, ha indicat el portaveu de Compromís, faria “avergonyir-se” al propi Paul Mason, però la voluntat d’afavorir als amics del PP per part de l’ajuntament sembla que no té limits. Ribó ha explicat que “ara en compte d’acatar la sentencia del TS, en un forçat informe dels serveis juridics, proposa anular aquell acord plenari de 31 de gener de 2003 i retrotraure l’expedient a eixe moment sense anular els efectes i conseqüències que aquell acord va desplegar, proposant que tot es que s’ha fet amb posterioritat es correcte”.
Ribó ha replicat a l’Alcadessa de València que el docuemntal de la BBC no vol desprestigiar a València, el docuemental el que fa es relatar el saqueig i el malbartament que els governants del PP han fet en estos anys de boom urbanístic i este exemple de com es canviaven les lleis per a afavorir els seus amics és un exemple ben il.lustratiu