L’Ajuntament de València ha acollit hui l’acte de reconeixement, homenatge i reparació a les víctimes del bombardeig que va assolar la ciutat en la nit del 14 de febrer de 1937, fa hui 80 anys, per part de les forces de la Itàlia feixista. La sessió, presidida per l’alcalde Joan Ribó, ha comptat amb la presència de l’ambaixador italià, Stefano Sannino, i s’ha desenvolupat en l’Hemicicle Municipal, seu del Parlament espanyol llavors.
Tal com ha subratllat l’alcalde durant la sessió, “ningú pot assumir ni carregar amb les culpes del passat, però això no resta emotivitat ni simbolisme a este primer atemptat amb víctimes que va patir la nostra ciutat en la nit de Sant Valentí de fa huit dècades”. “Estem en un acte –ha afegit– que reivindica la necessitat recordar i de no oblidar les víctimes innocents de cap tipus de barbàrie”.
L’acte ha comptat amb les intervencions del coordinador del Grup Recuperació Memòria Històrica (GRMH), Matías Alonso; el president d’Espai Itàlia, Filippo Carcassola; el secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Vicente Gil; el president de la Fundació Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza; i del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades; a més de l’ambaixador d’Itàlia, Stefano Sannino.
Tots ells han subratllat la importància de la memòria com a responsabilitat cap a les persones que ens van precedir en la història, i com a ferramenta per a no repetir les injustícies del passat.
Durant la sessió s’ha guardat un minut de silenci per les víctimes dels bombardejos. L’acte ha estat promogut per la Fundació Societat i Progres i per l’entitat Espai Itàlia, ambdós agrupacions de defensa i promoció cultural per a aprofundir en la cultura de la pau des de la recuperació i la salvaguarda de la memòria històrica.
Joan Ribó, ha agraït la presència i les paraules de l’ambaixador Sannino, i ha assenyalat com “ni esta Itàlia de hui és aquella de fa 80 anys, els governants de la qual, sense cap declaració prèvia de guerra, van decidir involucrar-se activament en la repressió a la població civil espanyola de la zona fidel a la República, ni tampoc esta Espanya és aquella que va ser víctima de l’agressió d’exèrcits regulars estrangers de règims totalitaris, mentres les democràcies formals miraven a un altre costat”.
L’alcalde ha reconegut el compromís de l’ambaixador “i el d’un país amic i veí que hui es posa al costat de les víctimes i referenda la fermesa de la seua convicció en els valors de la llibertat i d’una Europa unida, una Europa del benestar, els principis i valors de la qual alguns tornen a posar en dubte”.
Joan Ribó ha conclòs assenyalant que l’acte de hui “és un acte de memòria i de record, però també de reconciliació i de reafirmació d’eixos principis, que són la millor forma d’honrar les víctimes, i també el millor antídot perquè fets tan dolorosos com aquells mai tornen a repetir-se”.
Durant la sessió s’ha projectat un vídeo elaborat especialment per a l’ocasió, en el qual s’han pogut vore imatges del bombardeig del 14 de febrer de 1937, els efectes de les bombes sobre la població civil i sobre els edificis, entre altres el mateix Ajuntament, així com l’ambient de temor en els refugis antiaeris. Així mateix, s’han pogut vore imatges de l’activitat parlamentària en l’Hemicicle Municipal, assentat en la presidència del saló el president de les Corts Generals en aquell moment, Diego Martínez Barrio, o figures com Juan Negrín, Largo Caballero o Antonio Machado, ens els escons.
Entre els assistents a l’homenatge, a més de representants d’entitats de recuperació de la memòria, associacions civils i alcaldes i regidors, han pres part també familiars de les persones mortes i ferides en les accions bèl·liques, i també afectats directes que eren xiquets de poca edat en aquells tràgics moments.