«L’Ajuntament treballa perquè totes les creences i pràctiques religioses presents a la ciutat siguen reconegudes i respectades, i puguen participar en la vida ciutadana amb normalitat. També vetla per l’exercici de la llibertat religiosa i de culte, i impulsa la mirada laica que alhora que és inclusiva amb totes les religions respecta la no creença». Amb estes paraules l’alcalde de València, Joan Ribó, ha resumit la voluntat municipal «d’impulsar el diàleg entre les religions i amb l’Ajuntament», i ha destacat l’obertura d’una Oficina per la No Discriminació i per a la prevenció dels Delictes d’Odi.
L’alcalde ha realitzat estes declaracions en el II Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per a la Convivència i la Pau, que se celebra hui a Madrid. Concretament, ha participat en la sessió plenària que ha girat al voltant «del diàleg interreligiós contra la violència», i en la qual també han intervingut l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i el teòleg Juan José Tamayo, entre d’altres.
En la seua al·locució, Joan Ribó ha explicat que la ciutat de València compta amb 63 comunitats d’un total de 9 confessions religioses, un pluralisme religiós que es manifesta en 132 parròquies catòliques (integrades en la Diòcesi de València) i 16 confessions minoritàries, que sumen, entre totes, 143 llocs de culte. Així mateix, ha indicat que els objectius de l’Ajuntament són «avançar en la protecció de la diversitat religiosa, el reconeixement de la diversitat de creences, el respecte cap a la no creença, i la millora de la convivència».«Volem atendre a la pròpia essència de pluralitat que conforma la societat de la ciutat, i garantir la llibertat religiosa per afavorir la convivència i el reconeixement a la diferència en oposició a la intolerància i a la discriminació», ha afegit.
Per esta raó, ha destacat, que València comptarà, per primera vegada, a partir de l’any que ve amb una Oficina per la No Discriminació i per a la prevenció dels delictes d’odi, «i en un futur també volem comptar amb un espai de gestió de la diversitat religiosa que facilite la col·laboració entre les entitats religioses i l’Ajuntament, promoga la convivència entre les entitats religioses i el seu entorn, afavorisca la participació en l’entramat associatiu i cívic i normalitze la seua presència a l’espai públic».
Joan Ribó, que ha al·ludit a trobades que fomenten el diàleg i que servixen per millorar la inclusió de qualsevol persona, com per exemple, les trobades ecumèniques de Taizé, a les quals va donar suport l’Ajuntament de València; també ha recordat «el gest» del Govern de la Nau que des de 2015 «convida les principals confessions de la ciutat a participar en la Processó Cívica del Dia de la Comunitat Valenciana (simbòlica de la pertinença a un poble)».
«LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA, UN ASSUMPTE PÚBLIC»
A més, ha continuat l’alcalde, en València hem dut a terme altres accions encaminades a superar les dificultats en l’exercici efectiu del dret de llibertat religiosa pel que fa a les considerades minoritàries però amb una tradició consolidada. En este marc s’han signat convenis per a la prestació d’assistència religiosa en el Cementeri General a les comunitats catòlica, musulmana i jueva, acords per a l’ocupació i ús de la via pública per desenvolupar algunes pràctiques com la de la finalització del Ramadà o les processons catòliques. També s’ha treballat coordinadament amb entitats com el Moviment contra la Intolerància i s’han impulsat campanyes de sensibilització per conscienciar en l’ús responsable de les xarxes socials respecte a la difusió de missatges discriminatoris.
En general, ha assegurat l’alcalde, «la gestió de la diversitat religiosa és un assumpte públic i la protecció de la llibertat religiosa és també un assumpte municipal perquè les polítiques socials no poden ignorar el paper de les entitats religioses en una societat. I en condicions de laïcisme, el convenient seria crear aliances transversals que propicien que les entitats religioses juguen a favor de la cohesió social».
«Totes les administracions han de complir amb la aconfesionalidad que marca la Constitució Espanyola. El Consistori no pot ni deu alinear-se amb una determinada visió religiosa. Més enllà d’això, entenem que la societat no és un territori de compartiments estancs, sinó que tot influix sobre tot; per tant, seria il·lògic pensar que les actuacions d’un Ajuntament no tindran reminiscències de la cultura pròpia del lloc on s’establix. El que cal evitar és que la religió interrompa el desenvolupament de l’exercici dels poders executiu, legislatiu i judicial», ha conclòs l’alcalde que ha acabat la seua intervenció amb un exemple: “jo mateix com a alcalde, tinc molt clar que no dec presidir una processó com a primera autoritat municipal, ni un acte litúrgic, però sí assistir a una manifestació cultural i popular d’origen religiós com poden ser els «Miracles de Sant Vicent» o la processó del Corpus Christi a València».
Al Forum, a més de l’alcalde Joan Ribó, l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i i el teòleg Juan José Tamayo, han participat la doctora en antropologia Alicia Guidonet; el pàrroc de Santo Domingo de la Calzada, Agustín Rodríguez; El bisbe de l’església anglicana, Carlos López; el membre de l’església ortodoxa russa a España, Victor Kordochkin; L’imam de la mezquita de Tétuan, Ryaj Tatari Bakry; l’alcalde de Betlem, Antón Salman; el vicealcalde de Mashhad (Irán), Mohammed Reza Kalaei; l’alcalde de Sariatpur (Bangladesh), Md Rafiqui Islami; i l’alcalde de Sanliurfa (Turquía) Nihat Çiftçi.