L’artista fallera Tere-Mari Viguer, la indumentarista Victoria Liceres, la primera dona presidenta d’una falla, Pilar Gimeno, i la primera dona guanyadora d’un concurs de cartells de Falles, María José Tornero, han sigut este matí les protagonistes de la tercera edició dels Reconeiximents a les Dones de la Festa. L’acte s’ha celebrat en el Saló de Cristall i ha estat presidit l’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat pel regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, la regidora d’Igualtat i Polítiques inclusives, Isabel Lozano, i la Fallera Major de València, Rocío Gil. En acabar l’acte Ribó ha respondido a preguntes dels periodistas sobre el projecte de regeneració urbana de la Llotja, les novetats en la Marina i l’Open de Tenis.
“Des del Govern de la Nau s’està treballant molt en assumptes d’igualtat a través d’una labor específica que duem a terme des del nostre primer any de govern, i vull transmetre la idea que s’està avançant i que és una tarea molt important perquè les dones són la meitat de la humanitat, i per tant allò raonable és que ocupen almenys la meitat en tots els àmbits i responsabilitats. Per a açò queda molt de treball, però estem donant passos molt significatius”, ha afirmat Joan Ribó en finalitzar este lliurament.
Ribó, que ha lliurat el reconeixement a María José Tornero, catedràtica de dibuix que en 1976 va fer història en convertir-se en la primera dona que va guanyar el concurs convocat per a triar el cartell anunciador de les Falles, ha insistit a “transmetre un missatge d’esperança, la idea de que estem avançant, perquè a voltes, obstinats a abastar i fer més coses, no veus els passos i els avanços que es van aconseguint. La lluita per la igualtat és una tasca diària que ens afecta a tots i totes, homes i dones, perquè conjuntament tenim la obligació de fer una societat més justa. Cada 8 de març, com farem demà, reivindiquem la visibilitat de les dones en tots el àmbits. Però esta reivindicació i este treball s’ha de fer les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any”.
IGUALTAT EFECTIVA I REAL
Pere Fuset, per la seua banda, ha recordat que “és la tercera ocasió en què es lliuren estos premis conjuntament amb la regidoria d’Igualtat, amb l’objectiu de visibilizar el treball de les dones. Les Falles tenen nom de dona, com ho té la festa i cadascun dels seus elements. Estem veient com cada vegada més es visibilitza un treball que porta moltíssims anys fent-se en els tallers pirotècnics, en els tallers dels artistes fallers, en la música, en la indumentària o en qualsevol altre dels àmbits de la festa. Cal dona llum sobre eixe treball, com s’està fent en molt altres àmbits, com s’està treballant per la igualtat en qualsevol àmbit de la societat.També en les Falles tenim marge de millora i estem obligats i obligades a continuar avançant tan ràpid com siga possible per a aconseguir eixa igualtat efectiva i real”
El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha destacat qua al’acte celebrat hui, “hem vist i escoltat el testimoniatge de quatre dones pioneres en els seus respectius àmbits, i continuarem veient a unes altres perquè estic convençut que eixes vivències de persones que han trencat murs de cristall són útils perquè cada vegada més la dona s’incorpore de manera visible –perquè en l’ombra ja ho fa- en tots els àmbits de la festa fallera”.
REIVINDICACIONS JUSTES I URGENTS
Isabel Lozano, regidora d’Igualtat, ha destacat “els bons resultats de la col·laboració ens les regidories de Cultura Festiva i Igualtat i Polítiques Inclusives que està donant molts fruits amb actes com a este, que organitzem colaborativamente, igual que els premis Caliu, Volem Unes Falles o la de casals lliures de masclisme i LGTBfobia. Eixa és la línia en la qual el Govern de la Nau va a continuar treballant de manera transversal, perquè la igualtat entre homes i dones siga veritablement una realitat”.
Isabel Lozano ha ressaltat que estos reconeixements es facen “en la vespra d’una vaga feminista convocada per a demà. Les regidores del Govern de la Nau ens vam sumar a eixa vaga perquè les reivindicacions són absolutament justes i urgents, en una línia de coherència i de suport a unes reivindicacions en les quals s’ha avançat moltíssim. S’ha millorat la situació de les dones, però encara queden assumptes pendents com la violència masclista en molts àmbits, com la desigualtat laboral que continua persistint, i en assumptes com la coresponsabilitat en les cures de persones majors i depenents o en la criança dels fills i filles, que hem de repartir i realitzar de manera igualitària”.
Cadascuna de les quatre guardonades ha intervingut després de rebre el reconeixement i ha explicat detalls del seu treball pioner en el món de la festa de les Falles. Teresa Viguer, filla, esposa i mare d’artista faller, en un ofici “a la supervivència del qual he contribuït al costat d’altres dones la labor de les quals no ha sigut suficientment reconeguda. Durant molts anys he empaperat, escatat, pintat i també he fet de comptable i de secretària”.
La indumentarista Victoria Liceres, que ha citat en dues ocasions a Madame Curie, ha reivindicat la seua labor de recerca i estudi de la indumentària valenciana. “M’agrada molt el meu treball. Sent amor per tota la roba valenciana i he assumit com una obligació social estudiar i aprofundir sobre els vestits que ens representen dins i fora de València, i em queda la sensació d’haver fet un bon treball amb el major respecte i dedicació”.
Pilar Gimeno ha evocat la seua experiència, durant els anys 80, com a primera dona presidenta de falla, de la Falla Joaquín Costa-Borriana, i ha dit sentir-se satisfeta de “formar part de la generació que ha obert un camí que té molt que recórrer”.
María José Tornero ha recordat aquell any 1976 en què va guanyar el concurs de cartells de falles. Ha agraït este reconeixement de les regidories de Cultura Festiva i Igualtat, “una iniciativa amb la qual es contribueix al fet que la història pose a les dones en el seu lloc i els reconega el seu treball”.
Les quatre dones pioneres en el món de les Falles han gaudit seguidament de la mascletà disparada per Pirotècnia Gironina en la vespra del dia 8 de març, després d’este acte, al qual han assistit representants dels grups municipals Popular i Ciutadans.
En concloure l’acte, l’alcalde ha sigut preguntat sobre la seua opinió per l’elecció del projecte Confluència 4600, elegit per a la renovació integradora i sostenible del voltant de la plaça de Bruges.
UN EDIFICI EMBLEMÀTIC I SOSTEBIBLE
“És una proposta molt interessant i encaixa molt bé amb el sentiment de fer més verda i sostenible la ciutat. Vam estar fa poc dies amb l’arquitecta en el parc d’Orriols i té una gran sensibilitat en els processos de participació i en la integració dels elements històrics amb les noves tendències”, ha explicat l’alcalde, qui ha aprofitat per a comunicar que les obres municipals en la plaça de Bruges començaran en acabar este mes. “Anem a intentar dinamitzar-les per avançar en la revitalització d’este espai”.
Joan Ribó també ha respost a una pregunta sobre de l’Open de Tenis. “És un a iniciativa que parteix de Presidència de la Generalitat i que ens sembla positiva si serveix per a visibilitzar la ciutat i que anem a fer entre totes les administracions: local, provincial i autonòmica. Estem treballant en la redacció d’un conveni que repartirà els costos entre les tres institucions ja que és un projecte que excedeix l’àmbit municipal i en el que ens hem posat a treballar les tres institucions”.
Per últim l’alcalde s’ha manifestat, davant les preguntes dels periodistes sobre el Pla d’ús de la Marina, i concretament sobre la parcel·la prevista destinada a usos terciaris: “volem una Marina de València viva i dinàmica, en què pot tindre cabuda un edifici que no té per què arribar a les 30 plantes, i no només ha de ser destinat a hotel, sinó a albergar servicis, tallers de coworking i altres activitats. A més, sempre regit per una construcció basada en la integració en la trama urbana, la sostenibilitat i la participació ciutadana”
A este respecte, el primer edil ha destacat “que l’ajuntament treballarà per la integració paisatgística i per aconseguir un projecte que siga emblemàtic per a la ciutat”. A més, ha afegit, “arreu del món es veuen que este tipus de projectes són els més eficients a nivell energètic. Per exemple, el model de Nova York, que és un model de construcció en vertical, podem comparar-lo amb el d’Atlanta, on impera la construcció horitzontal. És molt més estable i sostenible el model en vertical, i més tenint en compte que parlem d’un sol edifici d’estes característiques. L’edifici del qual parlem pot ser “emblemàtic, de qualitat i integrat en l’entorn”.
“Amb tot, sabeu que la Marina és cosa de tres. El dilluns es va reunir el Consell Rector que no s’havia reunit presencialment feia cinc anys, i vam donar un pas de gegant”. “La Marina precisa d’unes instal·lacions que puguen gaudir tots els valencians. Sóc optimista amb la Marina”.