- La formació valencianista demana al govern de María José Catalá un estudi que aprofundisca en allò que l’actual va deixar fora —quant paguen els joves pel seu habitatge, quin salari cobren, com es viu en cada barri i què esperen de l’Ajuntament—, després que dos de cada tres reconegueren no conéixer ni tan sols els servicis municipals adreçats a ells.
- María Giner: «No n’hi ha prou amb fer la foto; cal un infobaròmetre que escolte de veritat els joves i pregunte per allò que condiciona les seues vides i pel que esperen de la seua ciutat».
Compromís per València reclama a l’Ajuntament un nou infobaròmetre sobre joventut que aprofundisca en els problemes reals dels joves de la ciutat i en allò que esperen de la institució. La coalició valencianista formula esta petició després d’analitzar el primer gran estudi municipal sobre joventut, elaborat per l’Ajuntament i presentat esta setmana coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut, un treball que, al seu juí, encerta en el diagnòstic —l’habitatge i l’emancipació com a principal problema, amb un 33,3 % de les mencions— però es queda en la superfície i renuncia a mesurar-ne el veritable abast.
Les preguntes que no es fan
«El mateix Ajuntament admet que l’habitatge és el gran problema de la joventut, però després no fa les preguntes que calia fer», assenyala María Giner, regidora de la formació valencianista. L’estudi, lamenta, no pregunta quant paga un jove pel seu habitatge, quin percentatge dels seus ingressos se’n va en el lloguer o la hipoteca, quants han renunciat a emancipar-se davant els preus de la ciutat o quants comparteixen pis amb desconeguts perquè no poden permetre’s viure sols. «Sense estes dades és impossible conéixer la dimensió real del problema i dissenyar polítiques públiques que funcionen».
La mateixa mancança es repeteix, prossegueix, en el bloc laboral. L’enquesta no pregunta pel salari net dels joves ni per la part d’este sou que destinen a l’habitatge o a les necessitats bàsiques. «Una persona pot figurar com a emancipada i estar rebent ajuda dels seus pares per arribar a final de mes, o compartint una habitació perquè no li dona per a més», advertix Giner. «Esta és la precarietat real que patim els joves, i és justament la que l’estudi no retrata».
Un mapa que es queda en el districte
Giner reconeix que l’infobaròmetre georeferencia alguns indicadors, però només mitjançant mapes ombrejats per districtes i per trams, sense baixar al detall de cada barri ni oferir les xifres concretes. «No és el mateix ser jove a Ciutat Vella que a Rascanya, a Benicalap o als Pobles del Nord», recorda la regidora, que troba a faltar saber on es concentren les majors dificultats per a emancipar-se, on s’acumula la precarietat o quins barris arrosseguen més problemes de mobilitat i d’accés als servicis. Que l’estudi oferisca una imatge tan homogènia, sosté, «desaprofita l’oportunitat de conéixer la realitat barri a barri, quan no l’oculta directament».
Uns servicis que no arriben
Un altre resultat concentra bona part de la crítica: el 66,9 % dels joves afirma no conéixer els servicis municipals adreçats a ells. «Si dos de cada tres joves no saben que existeixen els servicis que suposadament s’han dissenyat per a ells, el govern de Catalá no té només un problema de comunicació, sinó de disseny i d’abast de les seues polítiques», assenyala Giner. La coalició valencianista retreu, a més, que l’enquesta no aprofitara per a esbrinar per què no s’utilitzen estos servicis, quins es coneixen realment o quines necessitats queden sense cobrir.
Un estudi que escolte de veritat
Per tot això, la formació valencianista demana que l’Ajuntament refaça el treball amb un infobaròmetre que baixe al terreny i pose el jove en el centre. Este nou estudi, defensa Giner, hauria de mesurar el cost real de l’habitatge i el pes que té sobre els ingressos, radiografiar la precarietat laboral amb dades de salari, desglossar els resultats barri a barri i preguntar directament per què els joves no coneixen ni utilitzen els servicis municipals. I, sobretot, hauria de preguntar-los per la seua relació amb la institució: «Volíem saber si els joves confien en l’Ajuntament, si creuen que el govern municipal escolta els seus problemes i què creuen que hauria de prioritzar la ciutat», enumera la regidora, «i estes són precisament les preguntes que no hi són».
El balanç de Giner és que el govern municipal «ha preguntat, però no ha escoltat de veritat». «Escoltar els joves és preguntar per allò que condiciona les seues vides i utilitzar les respostes per a canviar les polítiques», defensa, abans d’instar María José Catalá a afrontar «el principal problema que té la joventut de la ciutat» amb un estudi «que servisca per a actuar i no només per al titular d’un dia».