- Compromís denuncia que el bipartit que dirigeix María José Catalá no ha aprovat cap protocol davant les onades de calor —de vigència anual— des de la seua arribada al govern, malgrat l’augment d’estos episodis i de les seues perilloses conseqüències per a la salut.
- Papi Robles: «Ni tan sols la DANA i els efectes que en van derivar van animar PP i Vox a fer el seu treball. Eixe és el nivell i el compromís d’estos partits amb la ciutat».
València afronta des de hui la tercera onada de calor de l’estiu sense cap protocol d’emergència davant les altes temperatures actualitzat a les circumstàncies actuals. De fet, la ciutat porta sense disposar d’un protocol actualitzat des de l’arribada al govern del bipartit de PP i Vox que va portar María José Catalá a l’alcaldia. Així ho ha reconegut el mateix govern municipal, que ha admés per escrit, en resposta a preguntes de Compromís, que fa tres anys que no aprova ni actualitza este instrument, l’últim document vàlid del qual és el que va deixar preparat la formació valencianista en 2023. Des d’aleshores, ni en 2024, ni en 2025, ni en este 2026 s’ha renovat, tal com el mateix pla exigeix.
Per a Compromís no es tracta d’una errada tècnica, sinó d’una decisió política: deixar caducar un pla que havia de revisar-se cada any en una ciutat que coneix massa bé les conseqüències de la falta de previsió davant els episodis climàtics extrems. «Ni tan sols la DANA i els efectes que en van derivar sobre les infraestructures públiques i privades van animar PP i Vox a fer el seu treball i actualitzar el protocol», lamenta Papi Robles, portaveu de la coalició valencianista, per a qui açò demostra «el nivell i el compromís d’estos partits amb la ciutat».
Amb Catalá, fora de la normalitat
Robles recorda que Barcelona, Madrid, Saragossa, Múrcia, Sevilla o Màlaga disposen de plans municipals davant la calor que actualitzen cada any, mentre que València, des de l’arribada al poder de PP i Vox, no. I adverteix que el cost d’esta inacció ja es mesura en xifres rècord: segons el sistema MoMo de l’Institut de Salut Carlos III, la calor ha causat 2.880 morts a Espanya entre el 21 de juny i el 21 de juliol, 238 de les quals a la Comunitat Valenciana, la xifra més alta des que hi ha registres.
La portaveu del primer partit de l’oposició retrau a l’alcaldessa que es preocupe «d’eixir bé en la foto i en les seues xarxes» molt més que de governar per a la majoria. Ho resumeix amb un exemple: dels 39 refugis climàtics que María José Catalá va presentar al juny, només 2 romanen oberts durant tot l’estiu, molt lluny dels centenars que mantenen altres grans ciutats o de la més de seixantena de Múrcia. Per a Compromís, l’únic protocol del govern davant la calor sembla ser quedar-se de braços plegats.
Caducat i impossible de fiscalitzar
La regidora Lucía Beamud, que va estirar del fil per a descobrir la situació, ha detallat el buit administratiu que s’amaga darrere del discurs oficial. L’últim instrument aprovat formalment data de 2023. La Regidoria de Sanitat ha respost que «s’entén prorrogat», però el mateix document reconeix que el subprograma d’onada de calor «s’activa anualment». No existeix cap resolució, actualització ni acord que en renove la vigència per a 2024, 2025 o 2026.
Este buit, assenyala Beamud, deixa desprotegides totes les persones, però especialment les que més necessiten l’administració: les persones sense llar, les que viuen en assentaments o en condicions d’habitatge precàries, les persones majors, la infància i les persones més vulnerables per motius de salut. És una competència de l’àrea que dirigeix Marta Torrado, i «el govern municipal els dona l’esquena». La caiguda de l’acció preventiva ho confirma: les actuacions de la campanya d’onada de calor registrades pel SAUS van passar a 5 en 2024 i a una sola en tot 2025, malgrat que aquell any hi va haver 2 dies d’alerta taronja i 10 d’alerta groga.
A les preguntes plantejades per Beamud en la Comissió de Benestar sobre el compliment del protocol, el govern va respondre que les memòries de Servicis Socials «només comptabilitzen les intervencions directes», i no les rutes preventives ni les tasques de detecció que, segons assegura, sí que es duen a terme. La conclusió de la regidora és que no hi ha manera d’auditar un pla que, administrativament, no existeix com a tal des de fa tres anys. «No és que el pla siga insuficient, és que ningú pot acreditar que hi haja un pla vigent ni que es complisca», resumeix.
Deures abans de les vacances
Per això, el segon partit de la ciutat exigeix que el govern no se’n vaja de vacances sense aprovar un protocol actualitzat i vigent, amb data, calendari i responsables clarament identificats, i no una pròrroga tàcita sense cap acord administratiu. Reclama també que les memòries municipals reflectisquen les actuacions preventives —rutes i deteccions— i no només les intervencions directes, de manera que el seu compliment puga fiscalitzar-se any rere any, a més d’un compromís de revisió i aprovació anual explícita coincidint amb l’inici de la campanya.
Com a derivada pràctica d’eixe pla, Compromís reclama un servici real de refugis climàtics, amb horaris efectius de vesprada, els caps de setmana i durant tot l’agost, accés gratuït i espais habilitats per a totes les persones —també per a les que no tenen llar i també durant la nit—, atesos per professionals del sector, juntament amb un reforç mesurable del dispositiu SAUS.