- Compromís per València votarà en contra de la programació del Palau de la Música que el govern de María José Catalá aprova hui, en la qual l’orquestra de la ciutat perd un 20% de pressupost, mentre una sola orquestra alemanya s’emporta per quatre concerts 525.000 euros més un percentatge de la taquilla.
- Gloria Tello: “Els números no entenen de propaganda. I diuen una cosa molt clara: este govern ha decidit que l’Orquestra de València val menys”.
- PP i Vox reincideixen en els cartells fets amb I.A.
La programació del Palau de la Música per a la temporada 2026-2027 arriba hui al Consell Rector de l’organisme autònom amb dos xifres que van en direccions oposades. La contractació externa —l’expedient de la Programació General, que es tramita al marge de l’orquestra municipal— creix fins als 2.285.365 euros, enfront dels 1.984.370,5 de la temporada passada. El pressupost dels concerts de l’Orquestra de València, en un expedient a banda i amb càrrec a una altra partida, cau d’1.222.507,35 a 975.744,40 euros: un 20% menys. Per este desequilibri, Compromís per València votarà en contra, després d’haver-se limitat a l’abstenció en ocasions anteriors.
“Els números no entenen de propaganda. I els números diuen una cosa molt clara: este govern ha decidit que l’Orquestra de València val menys”, resumix Gloria Tello, exregidora de Cultura i responsable de l’àrea en la coalició valencianista. Tello subratlla que no qüestiona l’obertura del Palau al circuit internacional: “ningú qüestiona que València haja d’obrir-se al món ni que haja de comptar amb grans convidats. El que qüestionem és que això es faça a costa de relegar la formació simfònica d’esta ciutat”.
El vaivé, a més, no és nou. Els comptes de les últimes temporades dibuixen un moviment de serra —1.194.270 euros en 2023-2024, 953.515,28 en 2024-2025, 1.222.507,35 en 2025-2026 i 975.744,40 ara— que, per al primer partit de l’oposició, evidencia l’absència d’un projecte artístic estable. “L’Orquestra de València no és una despesa més. És una institució cultural amb més de huitanta anys d’història, formada per professionals de primer nivell i sostinguda amb l’esforç de tota la ciutadania. Si l’Ajuntament no aposta per la seua pròpia orquestra, qui ho farà?”, planteja Tello.
Mig milió per a quatre nits
El cas més cridaner entre les contractacions externes és el de la Staatskapelle Dresden, que actuarà quatre vegades a la Sala Iturbi al maig de 2027 —126.000 euros per cadascun dels tres primers concerts i 147.000 pel quart, amb l’Orfeó Català— fins a sumar 525.000 euros. A esta quantitat fixa cal afegir, segons la mateixa proposta d’acord, un percentatge molt elevat de la recaptació de les localitats venudes. Només esta orquestra s’emporta ja quasi una quarta part de tot el pressupost de contractació externa, i el seu caixet fix equival a més de la mitat del que el Palau destina a la seua pròpia orquestra durant tota la temporada.
Caixets que es tripliquen en quatre anys
Però hi ha una cosa, per a Compromís, encara més difícil d’explicar. Determinades agrupacions externes estan percebent hui caixets que tripliquen els que cobraven fa només quatre anys. Una en particular, contractada de manera recurrent per l’actual direcció del Palau, ha passat de 35.000 euros més taquilla la legislatura passada a 96.800 euros més taquilla sota la gestió de PP i Vox.
“Quin és el criteri? Què justifica un increment d’esta magnitud? Ha millorat tres vegades la qualitat? Ha augmentat tres vegades l’interés artístic? O, simplement, els diners públics es reparteixen sense una planificació coherent i sense prioritzar el patrimoni cultural d’esta ciutat?”, es pregunta Tello, que sosté que “quan una administració paga tres vegades més pels mateixos artistes en tan pocs anys, l’obligació política és explicar-ho”, i que esta obligació “és encara major” quan al mateix temps es reduïx el pes de l’orquestra pròpia.
Una programació aprovada a cegues
A tot això se suma una novetat que Compromís considera especialment greu: les propostes d’acord detallen dates, sales, orquestres, directors, solistes, caixets i preus de les entrades, però no inclouen el repertori que s’interpretarà. Es demanen més de tres milions d’euros entre els dos expedients sense que els grups municipals sàpien què es tocarà al Palau de la Música.
Per a la coalició valencianista, el model del bipartit “pareix consistir a buscar el titular fàcil, el gran nom i la foto d’un dia”, mentre queda en un segon pla allò que sosté una programació estable i amb identitat pròpia. “No es tracta d’enfrontar uns músics amb uns altres. Es tracta de decidir quines són les prioritats d’un Ajuntament. I vostés ja han triat: menys suport a l’Orquestra de València i més diners per a contractacions externes. Els valencians mereixen una explicació”, defensa Tello.
| Un cartell fet amb IA setmanes després d’acordar limitar-ne l’ús D’altra banda, Compromís també ha carregat hui contra el bipartit de PP i Vox a propòsit del cartell del Certamen Internacional de Bandes de Música, elaborat amb intel·ligència artificial només unes setmanes després que el ple aprovara una moció impulsada per Compromís per a restringir-ne l’ús en els encàrrecs municipals. El govern de Catalá, assenyala Tello, “se salta el seu propi acord a les primeres de canvi” i prescindix d’un sector, el del disseny valencià, que fins fa tres anys treballava de manera habitual per al Palau de la Música. “Quan nosaltres governàvem contractàvem dissenyadors valencians per a cada campanya del Palau i aconseguíem donar treball a molta gent molt bona. Vam tindre cartells premiats amb medalles d’or i de plata en els premis de disseny, amb gent com Diego Mir, Dídac Ballester, Dani Nebot, Virginia Lorente o Paco Roca”, recorda la regidora. Amb l’arribada del PP, afig, estos encàrrecs es van incloure “en un lot dins d’una licitació”, i el resultat és doble: “No només és que hagen deixat d’ajudar el sector, sinó que els resultats fan vergonya. Ho hem denunciat moltes vegades i el sector del disseny també els ha criticat molt. Però ja sabem que quan toca triar entre ajudar un sector o privatitzar, el PP sempre es decanta pel negoci”. |