La regidora Maria Giner porta a la comissió d’Urbanisme una moció que prioritza les solucions basades en la natura i demana que cap zona de joc quede exposada al sol durant els mesos de més calor
Compromís per València presentarà una moció a la Comissió d’Urbanisme per omplir d’ombra els parcs infantils de la ciutat i garantir que els xiquets i les xiquetes puguen jugar amb seguretat durant l’estiu. La proposta, que defensarà la regidora Maria Giner, parteix d’una constatació senzilla: bona part de les zones de joc de València no tenen cap protecció davant la radiació solar directa, just quan les onades de calor són cada vegada més freqüents, més llargues i més intenses.
El problema es fa evident cada primavera i estiu. Els tobogans, els gronxadors i els paviments de cautxú assoleixen temperatures que fan impossible utilitzar-los amb seguretat, mentre els menors i les persones que els acompanyen —moltes vegades iaios i iaies d’avançada edat— romanen exposats al sol durant llargs períodes, amb el risc de colps de calor i cremades que això comporta. «A ple estiu tenim tobogans que cremen i famílies que no poden baixar les criatures al parc perquè no hi ha una ombra on quedar-se», assenyala Giner, que reclama posar-se a la faena «sense més excuses».
La formació valencianista recorda que organismes com l’Organització Mundial de la Salut, Unicef i ONU-Hàbitat fa temps que reclamen incorporar criteris d’adaptació climàtica en el disseny dels espais destinats a la infància, i posa el focus sobre una contradicció del mateix Ajuntament de València: «El mandat passat es van instal·lar desenes d’estructures d’ombra a les instal·lacions esportives per protegir la gent de la insolació. No s’entén que ara es deixe els xiquets i les xiquetes al descobert. La mateixa cura que es va tindre amb l’esport cal tindre-la amb la infància», subratlla la regidora.
La moció marca, a més, una prioritat clara: l’arbrat de gran copa ha d’anar sempre per davant, planificat perquè faça ombra real sobre les zones de joc, i només quan aquesta solució no siga viable a curt termini —o mentre els arbres creixen— caldria recórrer a tendals tensats, pèrgoles o sistemes d’ombreig similars. «La millor ombra és la d’un arbre. És la més barata, la més sana i la que refresca de veritat el barri», defensa Giner.
En eixe sentit, la coalició valencianista reclama al govern de María José Catalá tres passos concrets: un estudi tècnic que identifique els parcs infantils amb més exposició solar, una primera fase d’actuacions als espais més urgents començant per la plantació d’arbres, i que la previsió d’ombra passe a ser un criteri de disseny obligatori en tots els nous parcs i en les remodelacions dels ja existents. Perquè, insisteix Giner, «protegir del sol els llocs on juguen les nostres criatures no és cap caprici: és una qüestió de salut pública i de sentit comú».