- La regidora Lucía Beamud denuncia que Marta Torrado va prometre en 2023 «censos més periòdics» sobre sensellarisme i ara rebutja participar en el recompte estatal de 2026, tot escudant-se en la regularització
La paradoxa és difícil de sostenir. El govern municipal de PP i Vox ha avalat iniciatives per a elaborar estadístiques que diferencien entre població nacional i migrant en matèria d’ajudes, urgències sanitàries i contribució al benestar. Però quan arriba el moment de participar en el recompte estatal de persones sense llar, previst per al 20 d’octubre, el govern de Catalá diu que no té recursos. “Per a assenyalar, sí que hi ha voluntat estadística, per a protegir, no”, lamenta la regidora de Compromís per València Lucía Beamud, que afegeix que esta manera de governar «no és rigor: és ideologia».
Com s’ha conegut, la regidora del PP Mata Torrado ha comunicat la negativa de l’Ajuntament a participar en el nou recompte estatal de persones sense llar, al·legant la sobrecàrrega de treball derivada del procés de regularització extraordinària. Però Beamud recorda que fa exactament dos anys i mig, en octubre de 2023, la mateixa Torrado anunciava que calia fer «un diagnòstic real», disposar de dades sobre salut mental, drogodependències i cobertura sanitària i impulsar «censos més periòdics». Aleshores, el cens era imprescindible per a construir relat contra el govern anterior. “Ara, quan toca actualitzar les dades i comprovar si el problema ha crescut, el cens ja no és una prioritat i fins i tot volen acabar amb ell”, denuncia la representant del primer partit de l’oposició.
“Fer el recompte significa acceptar que hi ha una realitat que existeix encara que el govern no vulga veure-la. Significa donar informació a les entitats socials, a la Universitat, al Ministeri, a l’oposició i a la ciutadania. Significa disposar de dades per a exigir polítiques públiques. I això és exactament el que incomoda a un govern que ha convertit la política social en una combinació de propaganda, culpabilització del Govern central i invisibilització de les persones més vulnerables”, denuncia la regidoria de la coalició valencianista.
L’argument de la falta de recursos “és miserable”, considera Beamud. El mateix govern municipal anunciava la creació d’una unitat específica de més de 35 persones dedicades exclusivament a gestionar la regularització, amb una inversió de 100 milions d’euros, precisament perquè el procés «no alterara el funcionament ordinari dels serveis socials». Per a Beamud, la contradicció és evident: «El govern ha tingut recursos per a crear dispositius i gestionar milers d’expedients. El que no ha tingut és voluntat política per a participar en un recompte que podria deixar en evidència la dimensió real del sensellarisme a València».
El recompte de persones sense llar se celebra a la ciutat des de 2019, amb participació municipal, universitària i d’entitats socials, i s’ha consolidat com una eina biennal de planificació de polítiques públiques. Barcelona, Madrid, Bilbao, París o Amsterdam en fan sense interrupcions. El mateix Ajuntament de València va organitzar la primera edició amb recursos propis. La incapacitat ara, per tant, no és tècnica.
No compten perquè no volen que es sàpiga
El fons del problema, denuncia Compromís, és que les dades resultants del recompte demolirien el relat del govern. Després d’anys d’assetjament a les persones que vivien al llit del Túria o al Parc Central —amb la idea de construir estanys sota els ponts per evitar assentaments, mesures que Metges del Món ha qualificat d’arquitectura hostil que augmenta l’exclusió—, un nou recompte evidenciaria que estes persones no han desaparegut: simplement han sigut expulsades cap a assentaments perifèrics. Informes de Càritas i Metges del Món alerten que mai havien atés tantes persones en situació de sensellarisme a la ciutat, amb perfils nous: treballadors que no poden pagar ni el lloguer d’una habitació.