- La portaveu Papi Robles: “Esta ciutat va saber salvar el riu; ara Catalá perd l’oportunitat de fer-ho amb la platja de vies»
- “Quan recuperem al govern, recuperarem el parc verd que es mereix la ciutadania”, anuncia Giuseppe Grezzi
Confirmat. Després de mesos d’opacitat, d’ajornaments i d’un procés participatiu que mai no va existir, el govern de María José Catalá ha presentat hui una planta viària per al bulevard García Lorca que inclou trànsit de vehicles en un espai on ara no en passa cap. Una decisió que Compromís per València qualifica “d’error històric”, i que situa la capital valenciana en el costat equivocat de la història: totes les ciutats que han soterrat vies —Bilbao, Madrid, Sevilla, Barcelona— han apostat pel verd. Catalá ha apostat pels cotxes.
La portaveu de la coalició valencianista, Papi Robles, recorre a la imatge que millor il·lustra el que està en joc: «Si ara pensàrem en quatre carrils passant pel mig del Jardí del Túria, ens entraria terror del qual hauríem desenvolupat. Però, en canvi, esta ciutat va aconseguir eixe Túria. El Jardí del Túria existeix perquè en el seu moment es va prendre la decisió valenta de no fer-hi l’autopista. Catalá té davant la mateixa decisió i per l’oportunitat de fer un gran parc”, ha explicat la regidoria valencianista.
Els barris del sud de la ciutat —Malilla, la Raïosa, Sant Marcel·lí, la Creu Coberta, Patraix, Jesús, els Pobles del Sud— porten dècades suportant el pes de les infraestructures més agressives de la ciutat: la V-30, les vies del tren, contaminació acústica i temperatures fins a dos graus superiors a la resta de València. Barris amb menys zones verdes per habitant, més densitat i menys serveis. El parc no és un capritx estètic: és una infraestructura de salut pública i de justícia territorial. “Hui, Catalá ha decidit perpetuar eixa bretxa en lloc d’aprofitar l’oportunitat única de tancar-la”, ha lamentat la portaveu.
Per a Papi Robles, l’oportunitat és ara: «Com va passar amb el llit del Túria, qui prenga la decisió correcta ara tindrà el reconeixement de la història; qui la desaprofite, la seua vergonya”. Més de 35.000 signatures en poques setmanes i una mobilització veïnal intensa als barris del sud demostren que este projecte fa temps que va deixar de tindre propietaris polítics: se l’ha apropiat la ciutadania. “Ignorar esta demanda no és una posició tècnica, és una decisió política contra la voluntat expressa de la gent”, considera Robles..
Compromís ho revertirà
Per la seua banda, el regidor Giuseppe Grezzi denuncia que el govern ha anat canviant d’argumentació a mesura que cada excusa queia. Va dir que els terminis s’allongarien: fals, el canvi de planejament s’ha de fer igualment per altres motius, i el parc no endarrereix res. Va dir que el projecte no garantia accés a les vivendes: el projecte preveia accessos per a residents i vehicles d’emergència amb bucles, sense necessitat de tràfic de pas. Digué que no contemplava dotacions: en realitat, el projecte guanyador les augmenta. De fet, el veïnat de Malilla, que ha estat 40 anys esperant este gran parc, es troba amb una autopista de tres carrills”.
El govern municipal ha insistit que el bulevard tindrà un 88% de zona verda. La qüestió no és el percentatge: és si hi haurà trànsit o no. “Un bulevard amb carrils de vehicles no és un corredor verd, és una avinguda amb arbres als costats. La diferència és radical en termes de qualitat ambiental, soroll, emissions i ús ciutadà real. Quan el govern al·lega que segueix el planejament aprovat, Grezzi recorda que eixe planejament és del 2007, dissenyat per un govern del PP —el mateix que ara el reivindica com a referent sense aparent consciència del que admet—, en un context climàtic i urbanístic radicalment diferent de l’actual. «Aplicar el 2026 un model de mobilitat del 2007 no és respectar el planejament: és negar-se a evolucionar. Este projecte sols durà més trànsit, més carrils, més cotxes».
Grezzi anuncia que Compromís per València intentarà impedir el projecte “de totes les maneres que es puga», “Quan recuperem al govern en 2027, recuperarem el parc verd que es mereix la ciutadania”, ha assegurat. “El corredor verd és un deute amb els barris del sud, una exigència científica i un compromís europeu. No hi ha terme mitjà possible: o es fa un corredor verd de veres o no es fa. I si Catalá opta pels cotxes, que ho explique als barris del sud, a les entitats veïnals, a la Comissió Europea i a les generacions que viuran en esta ciutat quan el clima siga encara més extrem del que és hui.”