- Compromís assenyala que els informes de serveis socials de l’Ajuntament indiquen un augment de les persones que viuen en assentaments i infrahabitatge a València fins a les 1.342 en 2025, un 8% més que l’any anterior.
- Papi Robles: “Les polítique de PP i Vox no sols no estan resolent el problema, sinó que l’estan amagant i agreujant. Construeixen una ciutat aparador en el centre mentre expulsen la pobresa als marges”.
La portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, ha alertat de l’increment “accelerat” de persones que viuen en assentaments i infrahabitatge a la ciutat, una realitat que ha qualificat de “dura i invisibilitzada”. Així ho ha assenyalat al costat de la també regidora de Compromís Lucía Beamud en una roda de premsa celebrada hui, a la qual han acudit avalades per una allau de dades oficials dels serveis socials de l’Ajuntament que acrediten la seua denúncia.
“Fa un any ja advertírem que la situació anava a empitjorar, i hui les dades ho confirmen. No sols no s’ha solucionat el problema, sinó que ha crescut i s’ha desplaçat”, ha assenyalat Robles, que ha exposat que —segons les dades de 2025— actualment hi ha 1.342 persones vivint en assentaments i infrahabitatge, la qual cosa suposa un augment del 8% en un any, així com 574 famílies (+11%) i 384 menors.
“Estem veient un efecte de vasos comunicants: es desallotja a persones d’un assentament, però no desapareixen, sinó que es traslladen a un altre, normalment en pitjors condicions”, ha denunciat Robles, per a la qual el govern municipal estaria aplicant una política basada en “amagar la pobresa en lloc de resoldre-la”.
Un dels exemples més significatius és l’assentament de l’entorn del circuit urbà de Fórmula 1, que ha passat de 21 persones en 2022 a 114 en 2025, multiplicant-se per cinc. “És el resultat directe de la inacció i d’una política que concentra la pobresa en els marges de la ciutat”, ha remarcat.
Un desastre “resultat de decisions polítiques”
“Això no és un accident. Darrere d’estes dades hi ha decisions polítiques concretes”, ha assenyalat Lucía Beamud. El fenomen, ha afegit la regidora valencianista, s’està concentrant especialment en barris com el Cabanyal (363 persones), Quatre Carreres (280) o Sant Marcel·lí (183), així com en assentaments perifèrics en creixement.
“Els assentaments que més creixen són els més allunyats dels serveis. Això no és casualitat, és conseqüència directa d’un model que expulsa a les persones fora de la ciutat visible”, ha assenyalat, al mateix temps que insistia que l’actuació policial sense alternatives residencials únicament provocant el desplaçament.
A més, Beamud ha alertat d’un canvi en el perfil de les persones afectades: “Estem veient més adults joves i més famílies. Ja no parlem sol de sensellarisme crònic, sinó d’emergència residencial sense resposta institucional”.
Absència de respostes i recursos paralitzats
Compromís ha denunciat també la “inacció” del govern municipal davant l’empitjorament de la situació.“Mentre els assentaments creixen, l’Ajuntament no està fent res. Tenim albergs tancats, serveis clau desmantellats i projectes que mai s’han materialitzat”, ha criticat Beamud.
Entre els exemples, ha assenyalat el tancament de recursos com l’alberg del Carme o l’Oficina pel Dret a l’Habitatge, així com el fracàs del projecte pilot d’intervenció en assentaments. A més, ha destacat que en 2025 el govern de Catalá només va executar el 50% del pressupost destinat a assentaments, mentre algunes partides específiques tenen una execució del 0% i existeixen més de 3.000 sol·licituds d’empadronament sense resoldre.
“Ni hi ha dades, ni resultats, ni voluntat política. Es va anunciar mediació amb propietaris per a traure a famílies dels assentaments, però dos anys després no existeix cap evidència que s’haja fet res”, ha denunciat. Per a Compromís, la situació actual respon a un model polític concret. “Cada persona que viu al carrer és un fracàs col·lectiu, però també una responsabilitat directa d’este govern”, ha afirmat Robles. “Cada família que acaba en un assentament és una porta que l’Ajuntament ha tancat. I cada nou assentament és la conseqüència d’una política d’expulsió sense alternatives”, conclou Beamud.