- La regidora Gloria Tello, extitular de l’àrea de Cultura, assenyala l’abandó al qual el govern de María José Catalá té sotmesos els panells amb informació de la memòria històrica, així com l’entrada al refugi antiaeri del carrer Serrans, víctimes de vandalisme i sense cap actuació per part del govern municipal.
En els últims dies i setmanes un parell d’iniciatives i projectes que reivindiquen la memòria democràtica de la ciutat de València, com són el panell del projecte ‘València en la Memòria’ instal·lat en l’entrada del convent de Santa Clara (que va ser presó de dones entre juny de 1939 i abril de 1942) i l’entrada del refugi antiaeri del carrer Serrans, han estat objecte de vandalisme i atacs d’odi.
Com recorda la coportaveu de Compromís València, Gloria Tello, “ja hem denunciat en diverses ocasions atacs de vandalisme contra elements patrimonials i, en especial, de l’àmbit de la memòria democràtica a la nostra ciutat”, ja que, “malauradament, cada vegada amb més freqüència es produeixen atacs ultradretans a estes iniciatives que recorden el passat democràtic de la ciutat de València i les terribles conseqüències del colp militar de 1936 i del franquisme”. No obstant això, estos atacs “no troben una actuació immediata i diligent per part dels serveis municipals perquè els ultres no se n’isquen amb la seua i els atacs d’odi no queden impunes, com està succeint des de l’accés al poder de la senyora Català al govern municipal”.
“Des de Compromís exigim al govern del PP que no únicament actue de manera immediata per restaurar el panell de la memòria i l’entrada del refugi de Serrans, sinó que duga a terme una inspecció continua i decidida per comprovar l’estat de tots els elements patrimonials de la nostra ciutat. Volem una València que tinga cura del seu patrimoni i de la seua cultura i no una ciutat objecte de la deixadesa d’un govern municipal que sembla mirar cap a un altre costat mentre el vandalisme s’estén”, afirma Tello.
| Un treball de dues legislatures En el context del 80 aniversari de València com a Capital de la República, en 2016, el govern de Joan Ribó va implementar la denominada ruta ‘València en la memòria’, amb la instal·lació de tota una sèrie de panells informatius en diferents punts de la ciutat de manera que es visibilitzaven els edificis i monuments que van tindre un paper destacat en l’àmbit polític, cultural o quotidià durant la Guerra Civil Espanyola. Estos panells compten amb textos explicatius redactats per l’Aula de la Memòria de la Universitat de València, en tres idiomes (valencià, castellà i anglés) i venen acompanyats d’imatges històriques i un pla on poder situar la resta dels elements que conformen la ruta. La iniciativa feia un pas més en la important tasca de retrobar-nos amb la nostra història, invisibilitzada durant els 24 anys previs de govern del Partit Popular a la ciutat. En el cas dels refugis antiaeris, són tres els refugis que van ser restaurats i oberts a la ciutadania per part del darrer govern municipal de Compromís. D’una banda, el refugi de la Guerra Civil de la Casa Consistorial, un exemple de refugi educatiu que té el seu accés a través del mateix edifici de l’Ajuntament. A més a més, també es va restaurar el refugi antiaeri del carrer Serrans i el refugi de Massarrojos. Una recuperació de la memòria democràtica de la nostra ciutat mitjançant intervencions de recuperació sobre uns béns protegits patrimonialment com a BRL (Bé de Rellevància Local) que van aconseguir un reconeixement per part de la prestigiosa institució Europa Nostra a l’Ajuntament de València el darrer any 2022. |