Un any més, la liquidació del Pressupost Municipal de l’exercici anterior es tanca amb superàvit: 2017 s’ha liquidat amb un romanent de 62,2 milions d’euros, és a dir, 21 milions més que l’any anterior (que es va situar en 41’5 milions), la qual cosa consolida la tendència de sanejament dels comptes municipals i de recuperació de l’estabilitat econòmica de l’Ajuntament de València. Així ho ha anunciat l’alcalde, Joan Ribó, que ha atés als mitjans de comunicació en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Malalties Rares.

Tal com ha explicat Ribó, l’execució pressupostària ha sigut molt positiva, ja que s’ha anat incrementant en tots els capítols. “Açò posa de manifest que l’economia municipal està funcionant molt bé: tenim més romanent perquè la gestió d’ingressos ha funcionat millor”, ha assegurat l’alcalde. Ribó s’ha referit a les accions impulsades des del Govern Local per a incrementar els ingressos en les arques municipals, com ara la millora en la gestió de l’IAE (Impost d’Activitats Econòmiques), “que s’efectua amb eficiència, complint la legislació vigent”; el control de l’ICIO (Impost sobre Instal·lacions, Construccions i Obres); o la gestió més eficaç de les multes”, conveniada amb la Generalitat.

“I tot açò –ha continuat- a pesar que València continua sent la ciutat d’Espanya (entre les de més de mig milió d’habitants) que té els ingressos ‘per capita’ més baixos. I a pesar d’això s’està millorant en ingressos com a conseqüència de la bona gestió”.

La liquidació dels pressupostos de l’Ajuntament indica que el total del gasto realitzat pel consistori ha arribat als 766 milions d’euros, i destaca l’augment de la despesa “en polítiques tan sensibles com les prestacions socials bàsiques o els servicis a la ciutadania”. Així les coses, el conjunt de prestacions socials bàsiques ha augmentat més d’un 18% en el que portem de mandat (dels 95’7 milions d’euros gastats en 2015 als 113’2 de 2017). En este apartat s’inclouen les polítiques d’habitatge, assistència social primària o l’educació. Els servicis a la ciutadania (on s’inclouen les polítiques públiques de benestar comunitari, sanitat o medi ambient) han augmentat un 7’3% passant dels 160 milions de 2015 als 171’8 de 2017. La promoció dels sectors econòmics (turisme, comerç, agricultura…) augmenta un 40’3% en el que portem de mandat, i les polítiques de participació i innovació un 68’6%, on destaca l’increment “molt significatiu” del foment de l’ocupació (un 76%). En termes globals, les polítiques amb repercusió directa sobre la ciutadania augmenten en 63 milions d’euros des de 2015 (539 milions) fins a 2017 (603’4 milions).

L’alcalde ha subratllat el seu desig que el ministeri d’Hisenda “liberalitze” l’ús dels romanents de l’exercici passat i puguen ser utilitzats per les entitats locals. En tot cas, l’Ajuntament de València mantindrà el crèdit de 25 milions d’euros sol·licitat per a fer front a inversions i gastos, que anunciava ahir l’alcalde. Les esmentades inversions s’haurien d’abonar amb el romanent de tresoreria del pressupost de 2017. El consistori mantindrà esta operació financera “fins que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, complisca el seu compromís de facilitar que les entitats locals puguen usar eixe superàvit”. L’alcalde Ribó ha explicat que manté esta acció “per precaució” després de l’anunci per part del ministre del decret llei que permetria que els ajuntaments puguen fer ús del seu diners, reivindicat per tots els municipis espanyols.

De fet, si no es legisla específicament en este sentit, els municipis hauran d’esperar l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Precisament eixa espera ja va ocasionar l’any passat que els municipis no pogueren disposar dels seus romanents fins al mes de setembre, “el que ens deixa sense temps per a executar algunes inversions complexes”, ha recordat Ribó. L’alcalde ha conclòs expressant el seu desig que “es complisca i es flexibilitze el concepte”, però ha subratllat que ho creurà “quan ho veja”.

DIA MUNDIAL DE LES MALALTIES RARES

L’alcalde ha realitzat estes manifestacions davant dels periodistes en el marc de l’acció de suport de l’Ajuntament en el Dia Mundial de les Malalties Rares, que es commemora hui, i pel qual s’ha desplegat una pancarta informativa en el balcó principal de l’Ajuntament. Ribó ha recordat la importància del suport de les institucions als afectats per este tipus de malalties, “que són molt pocs en cada cas, però molts en el seu conjunt”.

Ribó ha defensat la necessitat donar suport a l’acció investigadora des dels poders públics, i ha instat el Govern de l’Estat per què dote dels recursos necessaris esta activitat, “fonamental per a les persones i per als països”. En especial, ha destacat la labor del Centre d’Investigació Príncep Felip “que està quasi desmantellat econòmicament, i que ha de recuperar el seu paper investigador”.

EL PARC DEL DOCTOR LLUCH DEL CABANYAL

Finalment, Joan Ribó s’ha manifestat respecte a les actuacions plantejades en el parc del Doctor Lluch del Cabanyal, sobre les quals el veïnat s’ha manifestat en contra. Es tracta d’un pla que encara està en elaboració, ha recordat l’alcalde, però ell ha assenyalat que tampoc li satisfà. “Ja ho vaig manifestar en la reunió de la Junta de Portaveus de govern de dilluns passat”, ha explicat l’alcalde, que ha afirmat que entén “perfectament les reivindicacions de la gent del Cabanyal, perquè una zona verda és una zona fonamental i s’ha de conservar”. De fet, ahir mateix, com ha dit l’alcalde, la presidenta de la Junta de Districte del Marítim, Glòria Tello, ja va explicar en una assemblea veïnal esta mateixa posició.

“Això no vol dir –ha afegit el primer edil- que el pla no servisca per a res, sinó que s’ha d’adaptar i respectar els elements clau que plantegen els veïns: hem d’intentar aprofundir en la idea de permeabilitzar el Cabanyal fins al mar, i així mateix respectar la zona verda, que és una iniciativa molt raonable”. “Es tracta d’una idea que compartim tots els grups que integrem l’Equip de Govern, i hem de treballar en eixes coordenades”, ha conclòs l’alcalde.