La plaça del Baró de Cortes recupera des de hui la placa històrica que commemorava la figura del mestre Gaietà Ripoll i Pla, condemnat a mort per heretge en València, i penjat el 31 de juliol de l’any 1826. La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha assistit hui a la reposició de la placa en memòria del lliurepensador, segons la iniciativa impulsada per diverses entitats ciutadanes en el marc de la celebració del 9 de Desembre, Dia internacional de la llibertat de consciència i de pensament.

Acompanyada d’altres membres de la Corporació Municipal, Tello ha defés la memòria i la figura d’este mestre “culte, lliurepensador, alié a dogmatismes, que és tot un símbol de l’ensenyança per a formar hòmens i dones lliures”.

Gaietà Antoni Ripoll i Pla, nascut en Solsona l’any 1778, i mort en València en 1826, va ser mestre d’escola en la nostra ciutat, on se li va acusar de no creure en els dogmes. Com a conseqüència d’això, va ser condemnat a mort per heretge, sentenciat per la Junta de Fe de la diòcesi de València, i penjat. El procés i execució de Gaietà Ripoll va causar un gran escàndol en tot Europa. Va ser l’últim executat a Espanya per l’anomenat delicte d’heretgia.

Segons consta en l’informe que l’arquebisbe de València va enviar al nunci papal, Gaietà Ripoll s’havia establit amb l’encàrrec de mestre d’escola en la parròquia de Russafa. Va ser denunciat per veïns de la zona i detingut a l’octubre de 1824, i durant els dos anys que va romandre en una antiga presó inquisitorial de la ciutat de València no es va retractar de la seua postura personal i ètica. L’Audiència de València, a pesar de no comptar amb l’autorització del rei, va dictar i va executar la sentència el 31 de juliol de 1826. Va ser penjat i, per ordre del tribunal, el cadàver va ser ficat en una bóta, pintada amb unes flames i el cos va ser soterrat fora del cementeri, lloc destinat als reus condemnats per heretgia. Actualment hi ha una plaça, la Plaça del Mestre Ripoll, dedicada a la seua figura al final de l’avinguda Vicente Blasco Ibáñez.

L’acte en memòria del mestre Ripoll ha comptat amb les intervencions, entre altres, de l’investigador, bibliòfil i documentalista Rafa Solaz; i la regidora de Cultura, Glòria Tello, que ha tancat l’acte.

Tello ha assegurat que la col·locació d’esta placa en memòria del mestre Gaietà Ripoll “és una reparació històrica en esta ciutat que, el 31 de juliol de 1826, es va convertir en l’últim lloc del món on es va llevar la vida, es va assassinar un ser humà, per l’anomenat delicte d’heretgia.

La delegada ha conclòs manifestant l’orgull de l’Ajuntament de “donar resposta a una iniciativa ciutadana que pretén recordar un home conseqüent i ferm en les seues creences, el mestre Ripoll, que no va voler retractar-se mai de les seues idees, encara que en això li anava la vida”.

Al març del passat any, 2016, diverses organitzacions es van entrevistar amb l’alcalde per a informar-li de dos iniciatives que es van gestar en la trobada que les dites associacions van mantindre amb motiu de la celebració del dia 9 de Desembre. Totes elles van sol·licitar al Consistori un acte de reconeixement al mestre Ripoll i la restitució d’una placa que des de va estar ,situada entre els anys 1906 i 1939, en l’antiga plaça del Mercat de Russafa (actual carrer del Pare Perera), però que va ser substituïda per les autoritats franquistes al terme de la Guerra Civil.