L’alcalde de València, Joan Ribó, va destacar el “repte fonamental” a què s’enfronten les noves exigències en matèria de finançament local que passen pel “repartiment equitatiu dels recursos de l’Estat” entre les administracions central, autonòmica i municipal, tal i com ho van referendat alcaldes i regidors de més de 70 ciutats espanyoles de partits tot l’espectre polític, com ara PSOE (Valladolid), PP (Màlaga), Ahora Madrid o Zaragoza en Común, entre altres.
Ribó va defensar la reforma de la normativa de finançament públic durant la seua intervenció en el plenari de conclusions de les Jornades Municipalistes que es desenvoluparen en el Palau de Congressos de València. La sessió, va comptar també amb la participació i el suport a esta proposta del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i del regidor d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Madrid, Carlos Sánchez.
Tal com va denunciar l’alcalde Ribó, “l’agenda política de la trajectòria democràtica del nostre país mai ha afrontat d’una manera seriosa i rigorosa el problema del finançament local. Els mateixos problemes històrics en l’entorn local continuen hui presents i agreujats” pel context de la crisi financera internacional i les tensions en els comptes públics.
No obstant, Ribó també va apuntar com a agreujant de la situació la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera “amb tres regles fiscals que algú s’ha obstinat que apareguen com a ‘sagrades’: la no superació d’un topall de dèficit públic, la no superació d’un límit de deute i el respecte a la regla de despesa”.
Segons Ribó, l’última de les tres regles “impedix -a pesar que hi haja superàvit en un ajuntament- dedicar eixe saldo positiu a la despesa social o mesures per a generar ocupació, ja que s’ha d’usar per a amortitzar deute”. Per açò, l’alcalde va assegurar que el “repte principal” de distribució equitativa dels recursos estatals ha de realitzar-se “d’acord amb els servicis que cadascun presta efectivament. Un repte que dista d’haver-se superat”.
Joan Ribó va exigir una normativa concorde al “bon comportament” dels ajuntaments, i així, “poder dedicar el superàvit a plans d’ocupació, despesa social, inversions. En definitiva”, va concloure, “en favor de la ciutadania i no d’altres institucions”.