Joan Ribó, portaveu de Compromís ha presentat avui una bateria de preguntes al Ple de l’Ajuntament després de conèixer a través de les xarxes socials que el cotxe oficial de l’alcaldessa Rita Barberà estava aparcat el passat dia 27 de gener en el carril-bus del carrer Colón davant de la plaça dels Pinazo impedint, o almenys dificultant, la mobilitat dels autobusos de transport públic.
Compromís ha denunciat que no és la primera vegada que cotxes oficials de l’Ajuntament menyspreen les normes de circulació que qualsevol valencià ha de complir sota pena d’una sanció econòmica. Però a pesar de les nostres contínues denuncies continuen produint-se estos fets.
A eixe respecte, l’ordenança de circulació és molt clara, ja que en el seu article 53 exposa:
“Es prohibeixen les parades en els casos i llocs següents: 11. En els carrils reservats a l’ús exclusiu del transport públic urbà o en els reservats per a bicicletes. 12. A les zones destinades per a estacionament i parada d’ús exclusiu per al transport públic.”
Des de Compromís desconeixem si la Sra. Alcaldessa té un permís especial per aparcar on ella crega convenient però, si existix, és un permís que no és públic i que en eixe cas, caldria fer-ho explícit.
Des de Compromís lamentem este tipus d’actituds perquè no són precisament ni exemplars ni edificants. Generen una sensació d’impunitat a qualsevol norma de circulació que sense dubte col·labora poderosament al deficient respecte que es té a les normes de circulació a València.
En este sentit, Ribó ha declarat: “No arribem a entendre per què si la resta no ho podem fer, l’alcaldessa si que s’ho pot permetre. Fets com estos demostren que tots no som iguals davant la llei. I com estem frontalment en contra d’esta concepció li hem preguntat a l’alcaldessa si la seua actitud ha estat sancionada, sabent que no ha sigut així, però fem la pregunta perquè tenim la convicció de què qualsevol persona ha de complir les normes, i si no ho fa ha de ser sancionada en igualtat de condicions.
A més, des de Compromís, pensem que aquest fet té una importància simbòlica que cal ressaltar: Suposa una forma de gestionar un càrrec públic al que s’ha accedit democràticament amb un tarannà que s’allunya molt de les pràctiques democràtiques i que recorda més comportaments anteriors que al de l’actual període democràtic.
Escolta l’àudio: Joan Ribó