Joan Ribó ha subratllat els dos elements principals que han de servir de base a la negociació sobre les zones de gran afluència turística i, per tant, els horaris d’obertura dels comerços en la ciutat de València: el suport al xicotet comerç, i la protecció dels drets laborals de les persones empleades en els centres comercials. La negociació sobre els horaris comercials ha d’efectuar-se, segons ha anunciat la Generalitat, en el si del Consell Local de Comerç.

A preguntes dels periodistes, després del desdejuni informatiu protagonitzat per la consellera Elena Cebrián, l’alcalde, Joan Ribó, ha expressat la “voluntat negociadora” del consistori, i la intenció de l’equip de govern de “millorar l’acord sobre horaris comercials aconseguit l’any 2015”. Tal acord, que es va consensuar sense cap vot en contra, establia dos ZGAT, Zones de Gran Afluència Turística, amb una limitació a la llibertat d’horaris, amb un màxim de 12-14 festius a treballar per part dels empleats de grans centres comercials. Tal com ha explicat l’alcalde, “en aquell moment vam arribar a un acord, i ara el que farem és parlar i buscar novament el consens i l’acord”.

De cara a este nou procés, Ribó ha assenyalat els dos vectors fonamentals que planteja l’Ajuntament com a prioritat: el dret a conciliar la vida familiars dels treballadors dels centres comercials i l’impuls del xicotet comerç, “que ha de viure i sobreviure amb dignitat en esta ciutat”. L’alcalde ha explicat que en estos moments és major l’experiència sobre les necessitats reals i les expectatives de cada un dels actors que intervenen en el procés negociador i que estan afectats per les disposicions horàries que marquen les ZGAT.

Tal com ha subratllat l’alcalde, “hi ha dos condicions molt importants. Primer: nosaltres pensem en els milers de treballadors de tots els centres comercials que també tenen dret a la conciliació familiar, a vore els seus fills, a disfrutar dels festius. I segon: obrir els diumenges debilita molt al xicotet comerç, al comerç tradicional”, una situació que cal revertir, ha defés el primer edil.

Els periodistes també han preguntat a l’alcalde sobre el projecte d’ampliació del Jardí Botànic, que ahir mateix va ser presentat per la Universitat de València. Ribó ha oferit tot el suport i l’ajuda de l’Ajuntament per a este projecte, per exemple, a l’hora de buscar recursos europeus i finançament. “La nostra funció és la cessió d’un solar que, com tot el món sap, té molta història darrere. Eixa és la gran tasca, i nosaltres estem disposats a treballar i col·laborar-hi”. No obstant això, l’alcalde ha recordat que en la ciutat “hi ha molts jardins també en els que treballar en estos moments”.

En este sentit, ha explicat als periodistes que li han preguntat sobre la iniciativa de disposar d’horts urbans en l’àrea prevista que esta opció “sempre ha sigut una proposta de caràcter provisional”. “Mentres l’ampliació prevista del jardí no es duga a terme, si hi ha una associació que vol treballar en este sentit, i la Universitat hi està d’acord, avant”, ha afirmat Ribó. “El que no volem és que l’espai es passe molt de temps sense que s’hi puguen donar alternatives”.

“Esta zona ha d’acabar sent un jardí, una ampliació del Botànic: això ho tenim tots clar tots –ha conclòs l’alcalde. Ara bé, el parèntesi que hi ha entre l’ara i el moment que el jardí siga una realitat podria usar-se per a diverses possibilitats, però això ha de dir-ho la Universitat.