CONTEXT

El dia 29 va tindre lloc una de les majors catàstrofes de la història del nostre país. Centenars de persones han perdut la vida a diferents pobles i ciutats de València a causa de la crescuda del Barranc del Poio i al riu Magre. Més d’un miler de persones encara estàn desaparegudes.

Els danys materials per a milers de persones, que habiten vora la rambla del Poio i el riu Magre, són incalculables. Vivendes i comerços destruïts, vehicles sinistrats, carreteres impracticables, sistemes energètics caiguts, clavegueres bloquejades i cobertura mòbil inhabilitada en molts punts són alguns exemples.

La resposta inicial a l’alerta roja declarada pels serveis d’emergència no va estar a l’altura del que es necessitava per protegir, sobretot, les vides de les persones de l’àrea metropolitana de València i dels pobles del Sud. Sta no és una interpretació dels fets ni una avaluació política d’allò que ha succeït, és un consens global entre tècnics, institucions, i ciutadans i ciutadanes.

És un consens unànim que la resposta inmediata a l’emergència tampoc no s’ha adaptat a les necessitats de les víctimes, supervivents afectades, persones voluntàries i serveis d’emergència.

Front els intents de determinats grupuscles interessats en fer de l’acció política un problema, des de Compromís per València seguim reivindicant la bona política. Aquella propositiva, crítica, autocrítica i que està en contacte permanent amb els problemes de la ciutadania per donar resposta a les seues necessitats. Una política que actúa sobre la immediatesa, però també amb vista al mitjà i al llarg termini.

El poble salva al poble, sí, però no només. Les institucions responsables, ben administrades, concretament coordinades i que compten amb els recursos necessaris també tenen capacitat de salvar al poble, de protegir-ho i de pal·liar les seues necessitats.

En este sentit, des de Compromís hem elaborat un paquet de mesures que van des de l’acció de resposta immediata a les persones afectades per la DANA, a la resposta a mitjà i llarg termini de les conseqüències que s’hi derivaran d’esta tragpedia o de tragèdies que puguen vindre. No defugim de la realitat, els efectes de l’emergència climàtica són açò. Si el nostre clima es sembla a un clima tropical, patirem els fenòmens meteorològics dels paÏsos tropicals i cada vegada més freqüència.

Negar l’emergència climàtica no és una postura política com qualsevol altra, és una postura temerària, perillosa i suïcida que costa vides humanes i ens aboca gestions negligents de les catàstrofes.

Plantejat este context general, i en coherència amb allò ací expressat, des de Compromís presentem les següents mesures per diferents matèries.