L’Ajuntament ha publicat el llibre València, quan la ciutat aplega a l’horta, un volum de divulgació i recopilació sobre l’activisme i els reptes en defensa de l’horta de València com a patrimoni cultural i històric i com a espai de desenvolupament sostenible. A més, l’obra suposa un reconeixement i homenatge a la figura del difunt historiador i activista veïnal Eduard Pérez Lluch.
Glòria Tello, ha presidit la presentació de València, quan la ciutat aplega a l’horta, en un acte celebrat este matí en el saló de plens de l’Ajuntament, i en el qual han pres part també la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo, i el regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible i Habitatge, Vicent Sarrià. Tal com ha subratllat Tello, el llibre és important “no sols pel seu contingut, sinó perquè suposa un gir en la línia editorial de l’Ajuntament: per primera vegada es pren l’horta com a referència ineludible i real, al temps contemporània i carregada de futur”.
De fet, ha explicat la regidora, “el volum dóna veu no només a especialistes en l’horta i els seus diversos patrimonis, sinó també a qui és part inherent d’ella: les i els antics llauradors, les persones que gestionen horts urbans, o les que lluiten des de fundacions, associacions o moviments reivindicatius per una horta neta, pròpia i lliure d’edificacions. I sempre amb la voluntat de mantenir i tenir cura del que ens queda, perquè la puguen disfrutar les generacions futures”.
Glòria Tello ha defés la necessitat de posar en valor figures “amb qui estem en deute, i que mereixen un reconeixement de tota la ciutadania per la seua labor en defensa de les nostres tradicions i el nostre patrimoni, per haver sigut líders veïnals, pels seus escrits de denúncia, o pel seu afany mobilitzador, sempre en benefici de València”.
Per la seua banda, Consol Castillo ha subratllat la importància del llegat d’Eduard Pérez Lluch i de persones com ell, “que allà pels anys noranta clamarem amb nivells d’èxit diferents perquè plantejaments depredadors, economicistes i, fonamentalment, incultes, no aniquilaren mostres ben significatives del que ens explica com a valencians, i que eren la garantia sostenible de la projecció de futur de l’horta i el seu patrimoni”.
Castillo ha rememorat les accions del moviment Salvem el Pouet que, si bé, infructuoses, “sí que van aconseguir generar una nova actitud cap a la conservació del patrimoni”. “Tot allò que no es coneix no pot estimar-se”, ha afirmat la regidora, “i estic convençuda que si els valencians hagueren conegut el valor de l’horta de Campanar i les seues alqueries, hauria estat més difícil la manipulació que es va produir a mitjan dels anys noranta”.
Per això, la regidora ha assenyalat el repte de les generacions actuals, “que és conéixer el seu patrimoni, la vida de les seues gents, qui eren i què feien: el camí del Pouet, les barraques, les alqueries, els molins i les séquies, que explicaven una manera de viure de la terra, i una manera de construir i de fer. Ens deien com érem els valencians i ens feia memòria de qui havíem sigut”, i ha conclòs subratllant la importància d’este homenatge a Eduard Pérez Lluch, “i a tots els Eduards anònims que no es van resignar que la ciutat en el seu conjunt, i l’horta, el seu patrimoni rural, cultural, constructiu, hídric… foren devorats per una insaciable incultura i una desmesurada cobdícia”.