La nova Ordenança d’Ocupació de la Via Pública de l’Ajuntament de València ha sigut la proposta estrela de la Delegació de Coordinació Jurídica, Ordenances, Llicències i Inspecció, creada en esta legislatura.
Ha tardat més de tres anys a veure la llum, temps més que suficient per a poder haver-se fet de manera consensuada i participativa amb tots els sectors socials als quals afecta, però no ha sigut així. El sector que ens ocupa ara, el de les Falles, és representatiu de la falta d’informació per part del consistori, però particular, ja que és una ocupació de la via pública sense activitat econòmica i realitzada per persones voluntàries. Una comissió fallera no està en les mateixes condicions que una activitat empresarial a l’hora de realitzar projectes i gestions.
L’ordenança té un problema des del punt de vista administratiu: no s’ha dotat amb recursos humans i econòmics per a poder aplicar-se. Però també té un problema des del punt de vista social: davant d’una petició d’ocupació de la via pública per part d’una entitat social, com és una comissió fallera, els problemes tècnics a l’hora de redactar la sol·licitud són majors, ja que els ciutadans no estan acostumats a omplir eixe tipus de documentació i acabarà derivada a especialistes, cosa que encarirà el projecte. Tampoc s’ha indicat si des de les delegacions de Festes i Cultura Popular i de Descentralització, encarregades d’emetre les resolucions que afecten el col·lectiu faller, es té intenció de posar a disposició de les entitats la famosa finestreta única per a resoldre els problemes generats, almenys durant este primer cicle de peticions.
El Grup Municipal Compromís, de la mà de la nostra regidora Pilar Soriano, va presentar díhuit esmenes referides a les festes a l’ordenança, de les quals quatre es van aprovar i dos es van acceptar amb modificació.
De les aprovades, tres van ser la substitució de les paraules “podran autoritzar” per “autoritzaran”. En concret, en els articles 112, 113 i 114. Es pot pensar que és una correcció de text administratiu, però políticament afecta el fet que l’Ajuntament puga aprovar la realització d’unes festes o haja d’autoritzar-les per si o sí, i més quan eixes festes són Sant Vicent, les Falles i Setmana Santa. Costa de creure, però el primer text d’ordenança deixava eixa porta oberta. La quarta era la creació de la figura de responsable administratiu del festeig, diferenciat així el responsable legal, que és el president, de l’interlocutor amb l’administració en el procediment.
Les acceptades amb modificacions van ser dos. La primera fa referència a les festes populars i equipara en condicions el seu dia gran amb la festivitat de Sant Joan i la segona té a veure amb el ban de Falles. Els bans són una reglamentació per a situacions especials, no impliquen canvis en les ordenances i reglaments, estos continuen vigents, però sí que regulen com s’han d’aplicar en eixes situacions. El ban de Falles, per exemple, indica que de l’1 al 20 de març només s’autoritzarà ocupació de la via pública per motiu de l’activitat fallera, cosa que és lògica des del punt de vista de la gestió de servicis de la ciutat. Però eixes ocupacions han de seguir la normativa vigent i per això no podrà autoritzar-se l’ocupació d’una plaça per a fer una desfilada de moda d’un centre comercial, per exemple. Compromís va aconseguir que les festes de Carnestoltes, condicionades al calendari de la Setmana Santa, pogueren ser autoritzades quan recaigueren dins del període de vigència del ban de Falles.
Les esmenes denegades van ser més. Destaquem l’eliminació del punt 12 de l’article 93, sobre els castells unflables. En les esmenes motivàvem: “Quan fa referència a la certificació conclòs el muntatge, no s’indica on remetre-la, suposant-se que es tracta del servici que atorga el permís. Però no queda clar com realitzar esta acció si la instal·lació té la durada d’un dia i el muntatge acaba abans de la seua utilització, com pot ser un castell unflable, el termini de contestació per part de l’Administració per a poder realitzar l’activitat i on dirigir-la si es tracta d’un dia no laborable”. La resposta de l’equip de govern va ser: “Els tècnics han dit que no”.
La mateixa resposta vam obtindre davant la proposta de modificar el punt 5 de l’article 91, relatiu a la separació de 3 metres entre els immobles i les carpes. Compromís va proposar que esta distància fora d’1,80 metres per “coherència amb la proposta referent a l’ocupació de la via pública amb taules i cadires (que en el text definitiu és d’1.50 metres). Una distància de 3 metres en barris antics com el Carme, Russafa o el Botànic impediria la instal·lació en qualsevol carrer de la demarcació”.
Destaca, en gran manera, la negació a aclarir el concepte d’“instal·lació d’escassa complexitat tècnica”. Es va sol·licitar que en l’ordenança s’establira quines eren les característiques, ja que se simplifca prou el procediment de documentació adjunta a presentar, i un aspecte que s’ha passat per alt en el debat en què estem immersos estos dies: la possibilitat de suspendre per motius de seguretat una activitat que havia sigut autoritzada prèviament i també enuncia que l’Ajuntament podrà proposar espais alternatius. Esta possibilitat ha existit sempre per qüestions de seguretat i urgència per part de la Policia Local. Des de Compromís al·leguem que estos espais haurien d’oferir-se amb criteris de proximitat geogràfica i característiques semblants perquè l’acte no perdera la seua identitat. Què fem si se suspén una revetla a Malilla i l’espai alternatiu són les Drassanes?
També va denegar-se una proposta per a deixar circular vehicles a través de les carpes en les hores i els dies laborables previs a la setmana gran de les Falles, acció que és permesa en altres localitats, quan es tracta de vies de trànsit elevat i eixos d’unió entre els barris. Esta mesura, amb el suport de l’Ajuntament i facilitant la tasca a les comissions, ajudaria en la convivència entre ciutadans que participen directament de les Falles i els que ho fan de manera indirecta.
A manera de conclusió, tenim davant de nosaltres una ordenança que no complix el seu objectiu principal, almenys en matèria festiva, que és: ordenar, regular i facilitar les activitats a la via pública, i més encara quan són les comissions falleres les que, amb el seu treball i esforç voluntari, regalen a la ciutat unes festes úniques, dignes del reconeixement de ser patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO.
Facilitar la gestió és facilitar la festa, facilitant unes Falles segures i sostenibles!!