L’afirmació d’un candidat a l’alcaldia de València: “Si el parque de Ferrari genera empleo merece ser estudiado” m’ha cridat negativament l’atenció. Formalment és una manifestació de pragmatisme aplicada a la realitat valenciana pareguda a aquella de Felipe Gonzalez (copiada dels xinesos): “Gato blanco, gato negro. Què mas da si caza ratones?” Amb la que està caient en València, amb més de 50.000 aturats, i al País Valencià amb un nivell d’atur molt per damunt de la mitjana espanyola, és necessari ser pragmàtic a l’hora de crear ocupació. Tot allò que ajude a reduir l’atur ha de ser benvingut. La qüestió és veure si el Parc Ferrari caça ratolins, és a dir, genera ocupació. Se’ns dirà amb raó que en genera i l’afirmació és certa. Qualsevol inversió i entre ells els parcs temàtics i els events generen alguns llocs de treball durant algun temps. Ho hem pogut veure en Terra Mítica, Copa del Amèrica, Circuit de fórmula 1, vinguda del Papa etc.
Però avançant un poc en l’anàlisi cal preguntar-nos com una comunitat com la nostra, vertadera campiona de parcs i events, es troba en la situació d’atur en què es troba mentre altres comunitats menys aficionades a parcs i events com Navarra o País Basc tenen un nivell d’atur de menys de la meitat que el nostre. No serà que el model escollit pel Partit Popular per al nostre País és un model que ha fracassat econòmicament? No valdria la pena analitzar amb un poc més de detall el número de llocs de treball creats per milió d’euros d’inversió i, per suposat, comprovar la qualitat i l’estabilitat del treball generat? No importa pensar que a la vegada que s’han fet events s’ha abandonat a la seua sort a l’agricultura, la indústria tradicional, la investigació, el desenvolupament i la innovació? No hauríem de pensar en un model turístic més basat en la programació i explotació dels nostres recursos i valors patrimonials, culturals, mediambientals i urbanístics que en els grans events i parcs temàtics?
Des de Compromís per València estem convençuts de què el model del Partit Popular de parcs i events està esgotat econòmicament i comença a estar-ho també socialment. La gent ja sap que València està en el mapa. Ara toca que ens coneguen en positiu. Que València siga la capital de la cultura pels seus museus, la seua música, la seua producció teatral, el respecte i la rehabilitació del seu patrimoni urbanístic, la importància del seu patrimoni natural, etc.
Ens agradaria compartir aquests plantejaments amb totes les forces que s’identifiquen amb l’esquerra i el progressisme. És molt important per a definir un projecte de ciutat, per a definir una política alternativa a la realitzada pel Partit Popular que les dades econòmiques i socials indiquen que ha fracassat. La proposta de Dª Rita Barberà i D. Francisco Camps del Parc temàtic de Ferrari va exactament en la mateixa direcció de Terra Mítica i tantes i tantes propostes fracassades. Reincidir una altra vegada és continuar en la mateixa direcció. Una direcció que ens ha dut al màxim endeutament per càpita d’Espanya, les pitjors taxes socials a nivell de serveis públics (fracàs escolar, atenció a dependents, llits hospital per 1000 habitants etc.) i un nivells d’atur molt per damunt d ela mitjana espanyola. Validar amb unes declaracions este model no és precisament la millor manera de treballar per a canviar-lo.