· Compromís presentarà una moció al ple de febrer on demanarà la creació d’una Agència que siga capaç de definir i posar en marxa un programa de rehabilitació energètica d’edificis municipals.
· Gestionar totes les ajudes a nivell europeu, estatal, autonòmic i municipal per a impulsar la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica de les vivendes familiars i dels edificis d’ús terciari (comerços) també serien tasques de les que hauria d’ocupar-se’n l’Agència Municipal que proposa Compromís.
Des de Compromís es considera que la creació d’una Agència Municipal de Renovació d’Edificis és necessària ja que, aproximadament, el 55% (13.759.266 habitatges) del parc edificat total a Espanya, que ascendeix a 25.208.622 habitatges, és anterior a l’any 1980 i gairebé el 21% (5.226.133 vivendes) té més de 50 anys. En ambdós casos hi ha una possibilitat objectiva per a la rehabilitació general i energètica d’aquestes vivendes.
Ara bé, més enllà d’esta necessitat evident a dia de hui, la creació de l’Agència generaria tres avantatges certament importants per a la ciutat de València, què encara fan més interessant la seua posada en marxa: Creació de llocs de treball, estalvi energètic i aplicació de la Directiva europea relativa a reduir el nivell d’emissions de CO2.
Creació d’ocupació
Resulta evident que els sectors immobiliari i de la construcció ja no poden contribuir al creixement de l’economia i a la generació d’ocupació si es continuen basant en la transformació urbanística de sòls verges i en la construcció d’habitatge nou. La rehabilitació, la regeneració i la renovació urbanes tenen ara, per tant, un paper rellevant en la recuperació econòmica per la gran extensió de les seues possibilitats.
Des del començament de la crisis econòmica, el sector de l’edificació ha perdut en Espanya 1’6 milions de llocs de treball amb l’enfonsament de l’edificació insostenible. Gran part del problema de la desocupació en el nostre país està relacionada amb la construcció i les xifres de l’atur no milloraran de forma sensible fins que la construcció no es reoriente cap a la rehabilitació i l’eficiència energètica.
En eixe sentit, Joan Ribó, ha declarat que la moció de Compromís al ple de febrer el que busca és “reorientar el gran número de xicotetes i mitjanes empreses de la construcció cap a la modernització d’edificis i la eficiència energètica, com s’està fent en Europa, cosa que podria aconseguir a nivell estatal uns 150.000 nous lloc de treball que suposarien com a mínim uns 3.000 llocs de treball en la ciutat de València”. Però, per aconseguir-ho, ha continuat argumentant Ribó: “cal arbitrar les mesures organitzatives adequades”.
Des de Compromís es considera que impulsar la rehabilitació d’edificis és una manera de crear ocupació. Segons diverses estimacions el recolzament públic necessari per a crear cada nou lloc de treball en rehabilitació de vivendes espanyoles oscil·la entre 13.500 i 14.500 euros. S’ha de tenir en compte que el cost mitjà del subsidi d’una persona aturada és d’aproximadament 20.000 euros. A més, cal tenir en compte que les inversions públiques en rehabilitació són recuperades parcialment mitjançant els impostos pagats en l’activitat generada (IVA, IRPF etc.).
Estalvi energètic
En el document “L’estratègia front al canvi climàtic València 2020” s’estableix en l’apartat d’Innovació una línea d’actuació sobre estalvi i eficiència en el consum d’energia en edificis. Malgrat que només es parla d’actuacions en els edificis municipals es pot fer molt per a millorar l’eficiència energètica de totes les edificacions de la nostra ciutat tant si estes són municipals com si són de qualsevol altre caràcter.
Concretament en el sector de serveis es pot estalviar del 35% al 50% del consum energètic total aplicant sobre els edificis corresponents les tècniques habituals en Europa d’eficiència energètica.
Cal tindre en compte que el consum d’energia primària en 2011 d’Espanya va ser de 129.339 ktep gastant-se uns 60.000 milions d’euros en importacions d’energia primària, el capítol més important de les nostres importacions i el principal responsable dels greus desequilibris a nivell de balances exteriors.
La dependència energètica d’Espanya fou del 76’7%, de les més elevades de tota la Unió Europea. Una tercera part d’aquesta energia s’utiliza dintre dels edificis i es podrien obtenir estalvis substancials mitjançant un procés de rehabilitació energètica dels mateixos.
Acompliment de les Directives Europees
La recent Directiva 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica, després de reconèixer que els edificis representen el 40% del consum d’energia final de la Unió Europea, obliga no només a renovar anualment un percentatge significatiu dels edificis de les administracions centrals per millorar-ne el rendiment energètic, sinó que els estats membres establisquen, també, una estratègia a llarg termini, fins a l’any 2020 –per minorar el nivell d’emissions de CO2 – i fins a l’any 2050 –amb el compromís de reduir el nivell d’emissions un 80-95% en relació amb els nivells de 1990.
Per tot això, Joan Ribó, en una moció al Ple de l’Ajuntament de febrer, demanarà la creació d’una Agència Municipal de Renovació d’Edificis que contemple planificar i implementar l’estratègia per a la Renovació d’Edificis i coordinar els distints agents per a dur-la a terme, així com definir i posar en marxa un Pla d’Actuació que oriente l’acció dels distints agents implicats i organitze els recursos necessaris.
D’altra banda l’Agència també ha de ser capaç de definir i posar en marxa un programa de rehabilitació energètica d’edificis municipals, gestionar totes les ajudes a nivell europeu, estatal, autonòmic i municipal per a impulsar la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica de les vivendes i dels edificis d’ús terciari.
I, finalment, que contemple la creació d’una finestreta única per a rehabilitació de vivendes que permeta una ràpida gestió de documentació als particulars, pose en contacte amb els agents rehabilitadors i gestione les ajudes i subvencions de tot tipus per a la rehabilitació i eficiència energètica.
Escolta l’àudio: Joan Ribó