María José Catalá va anunciar el seu «Pla contra la Calor Extrema» al debat sobre l’estat de la ciutat de l’11 de setembre de 2025, amb més zones d’ombra i refugis climàtics. Quasi un any després, tot el que ha fet és penjar dos tendals a la Plaça d’Espanya i a la Plaça d’Amèrica, dos zones de pas on la gent no s’atura. la regidora de Compromís per València Maria Giner ho posa damunt la taula “per a exigir allò que de veritat refresca una ciutat i que a l’alcaldessa se li ha oblidat: plantar arbres, i no lones per a la foto”.
“I mentres arriba tard amb les lones, l’ombra que de veritat dura continua abandonada”, lamenta Giner. Segons les últimes dades oficials, València té 4.643 escocells buits i altres 366 amb l’arbre sec, és a dir, més de 5.000 forats a les voreres on hauria d’haver-hi un arbre fent ombra tot l’any i on no n’hi ha. La formació valencianista defén que la calor extrema no es combat amb actuacions puntuals, sinó amb una xarxa d’arbrat viu, refugis climàtics i espais verds que duren els dotze mesos. «Un tendal fa ombra un tros de carrer un estiu; un arbre la fa a tot un barri durant dècades», resumeix la regidora Maria Giner Albiach, que retrau al PP no haver reposat milers d’arbres en un moment en què cada estiu bat rècords de temperatura.
Per a Compromís, els 5.000 escocells abandonats són la prova que el discurs del govern municipal va per un costat i la gestió per un altre. Un any per a acabar reaccionant amb dos tendals, i encara en punts de pas on la gent només espera el semàfor. «Han tardat un any per a posar l’ombra allà on ningú s’atura, mentres tenim la ciutat plena de clots sense arbre; això no és un pla contra la calor, és una foto», denuncia Giner.
El problema de fons és que Catalá anuncia mesures contra la calor mentres continua asfaltant la ciutat, recuperant carrils per al cotxe privat i dinamitant projectes com la creació del Corredor Verd del Passeig García Lorca, que la coalició reclama recuperar com a eix d’ombra, arbrat i connexió entre barris. El resultat és una ciutat cada vegada més calorosa, més asfaltada i menys habitable.
La formació valencianista reclama un pla de xoc que òmpliga eixos milers d’escocells amb espècies adaptades, que multiplique els refugis climàtics als barris i que situe la infraestructura verda al centre de la planificació urbana. Perquè, insisteix Giner, “protegir els veïns de la calor no és tardar un any i penjar quatre lones: és tindre la valentia de plantar la ciutat que Catalá s’ha negat a plantar.”