- La formació valencianista presenta al·legacions al Programa d’Actuació Integrada del sector NPR-4 «Grau» per a augmentar la reserva d’habitatge protegit, impedir que es comptabilitzen com a “nova zona verda” més de 54.000 m² del Jardí del Túria ja existents i convertir la prolongació del passeig de l’Albereda en un bulevard verd sense trànsit rodat.
- Papi Robles: «El PAI del Grau és la penúltima gran oportunitat de la ciutat per a actuar sobre un llenç en blanc i el govern de Catalá el vol executar com si estiguérem en 2010, creant un barri de finques tancades, poc habitatge públic i una autopista pegada al riu»
Compromís per València ha presentat esta setmana un paquet d’al·legacions al Programa d’Actuació Integrada del sector Grau, el desenvolupament urbanístic més gran pendent de la ciutat, amb l’objectiu de corregir un planejament que arrossega quinze anys sense actualitzar-se i que, a parer de la coalició valencianista, arriba pràcticament intacte a la seua execució definitiva, tot i que la ciutat de 2026 té ben poc a vore amb la de 2010.
La portaveu del grup municipal, Papi Robles, situa l’origen del problema en una decisió del mateix govern municipal: l’executiu de PP i Vox va deixar caducar l’avaluació ambiental estratègica impulsada durant el mandat anterior, de manera que el planejament vigent continua sent l’heretat de l’època de Rita Barberá. «Han deixat caure l’avaluació ambiental i han tramitat el PAI amb el planejament de Barberá, que és exactament el que els interessava», assenyala Robles, per a qui la tramitació «no pot despatxar-se com un tràmit administratiu quan el que es decidix és com serà la façana marítima de València durant les pròximes dècades».
Habitatge: un 15 % sense reserva per a lloguer assequible ja no és res
La primera al·legació se centra en la reserva d’habitatge protegit, que la documentació manté en el 15 % del sostre residencial previst en la fitxa de gestió del sector. La formació valencianista considera «incomprensible» que l’última gran bossa de sòl urbanitzable del front marítim es desenvolupe amb els paràmetres d’habitatge anteriors a l’actual crisi residencial i a l’aprovació de la Llei estatal pel dret a l’habitatge.
Compromís reclama que el conveni urbanístic amb l’agent urbanitzador incorpore un increment d’estes reserves, una quota específica de lloguer assequible i permanent i la distribució de les promocions protegides per tot l’àmbit per a evitar bosses de segregació. Demana també que les parcel·les municipals, autonòmiques i estatals resultants de la reparcel·lació es destinen a lloguer públic a través d’AUMSA o d’un altre instrument públic, sense alienar-les a operadors privats.
Este punt connecta amb l’operació de tancament de la Fórmula 1. L’Ajuntament assumirà al voltant de 23 milions d’euros cedint solars a la Generalitat, després que l’alcaldessa haja rebaixat de 32 a 21,3 milions les càrregues dictaminades per als promotors. Robles advertix que el document «no concreta en quines condicions es desenvoluparan estos sòls» i reclama que queden blindats per escrit la licitació pública, els terminis d’execució i un règim de protecció permanent i no temporal. La coalició no descarta —i així ho planteja com una sospita raonable— que els solars cedits a l’EVHA puguen acabar en mans dels mateixos operadors privats als quals ara s’exonera de pagar.
Un parc que ja existix no és una nova zona verda
La segona al·legació qüestiona que la memòria del programa compute com a dotació del sector més de 54.000 m² del tram final del Jardí del Túria, un parc consolidat que ja presta servei a tota la ciutat i que, a més, quedarà com el més estret del llit del riu —amb només 100 metres davant d’una mitjana de 155— com a conseqüència de l’operació del circuit urbà. «Comptabilitzar com a nova zona verda un parc que ja utilitzem tots és un truc comptable, no urbanisme», resumix Robles. Compromís demana augmentar els espais lliures de nova creació, reduir la superfície viària en favor de parcs i arbratge, i concebre el futur Delta Verd com una infraestructura contínua que connecte el Jardí del Túria, el Parc de Desembocadura, la Marina i els barris marítims.
Nou barri o condominis privats?
En matèria de mobilitat, la formació considera «inconcebible» que en la València de 2026 es projecten carrils bici de 2,5 metres —alguns de 2,10—, escocells de menys de quatre metres quadrats i aparcaments en bateria sense protecció arbòria. Reclama redissenyar la prolongació del passeig de l’Albereda com un gran bulevard verd per als vianants i les bicicletes, excloent-hi el trànsit rodat, i transformar l’avinguda de França i el carrer d’Eivissa en eixos cívics de connexió entre el Grau, Natzaret, la Marina i el futur Parc de Desembocadura, ara que la desaparició de la barrera ferroviària del Canal d’Accés modifica completament la seua funció urbana. A això suma criteris de disseny bioclimàtic, paviments permeables, drenatge sostenible i ombra suficient per a convertir estos espais en refugis climàtics reals, a més d’una reducció del nombre de places d’aparcament previstes.
El segon partit de la ciutat carrega especialment contra el model de condominis tancats amb piscina i zones privades d’esplai que dibuixa el projecte. «Hem gastat dècades de diners públics a enderrocar barreres urbanes i ara les tornarem a alçar, esta vegada amb tanques privades», advertix Robles, que reivindica per al Grau «menys asfalt, més ombra i més espai públic on la gent es trobe, que és el que fa que un barri tinga vida de barri».
La quarta al·legació exigix que el consistori responga de manera individualitzada i motivada a cada proposta, sense emparar-se en una resposta genèrica basada en l’existència d’un planejament anterior. Compromís sosté que el TRLOTUP i la funció pública de l’urbanisme obliguen l’Ajuntament a valorar si el desenvolupament previst continua servint l’interés general quinze anys després. «La qualitat d’este barri es jutjarà durant dècades, i Catalá té la firma per a millorar-lo o per a deixar-lo tal com el va trobar», apunta Robles, que emplaça el govern municipal a aprofitar el conveni urbanístic pendent abans de l’aprovació definitiva.