- Els tècnics municipals tomben de nou el projecte que l’alcaldessa va presentar com a «complit» fa any i mig
- La portaveu de Compromís Papi Robles recorda la nul·la iniciativa de Catalá al Jardí del Túria: “La seua incapacitat la porta a privatitzar-lo, tant en la gestió com en la dotació de nous equipaments”
El Parc de Desembocadura acumula un nou retard en la seua tramitació. Un informe del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de València, signat esta mateixa setmana, conclou que la documentació del projecte d’execució de la primera fase «no s’ajusta als requeriments municipals» i exigeix una nova esmena. És la segona vegada que els tècnics municipals tomben el projecte —ja ho van fer el juliol de 2025—, dos anys després que el govern de Catalá adjudicara la redacció per un milió d’euros. El parc que va impulsar el govern de Joan Ribó per a saldar el deute històric amb Natzaret continua encallat en un despatx amb PP i Vox.
L’informe acumula un dictamen desfavorable de l’OAM Parcs i Jardins, un altre desfavorable del servici municipal de tecnologies, autoritzacions encara pendents de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de l’Autoritat Portuària, un dictamen de la Comissió de Patrimoni sense emetre, i fins i tot parcel·les que encara no són municipals perquè estan pendents d’obtindre.
Per a Compromís per València, la fotografia és la d’un govern que suspén en gestió. «Els funcionaris fan la seua faena i detecten els errors un darrere l’altre; el que falla és la direcció política», assenyala la portaveu de la coalició valencianista, Papi Robles, que recorda que la mateixa alcaldessa va anar a Natzaret el desembre de 2024 a presumir que el projecte estava «complit» en el marc de la Capitalitat Verda. «Any i mig després d’aquella foto, el parc no ha pogut ni aprovar-se», afig.
El detall que remata el diagnòstic és el calendari. El mateix projecte preveu vint-i-sis mesos d’obra, per tant, Natzaret no veuria el parc acabat fins ben entrat ja el pròxim mandat. La promesa del barri que deixaria de ser «l’aneguet lleig» per a convertir-se en «el cigne blanc» de la ciutat, com va dir Catalá, no passa moment de la infografia.
Del riu real al riu d’aparador
Mentrestant el gran projecte per a completar el Jardí del Túria s’embarranca, Compromís per València recordar que la major part dels anuncis del PP i Vox per al pulmó verd del Cap i Casal no ixen de les arques municipals ni compten amb el veïnat. El segon parc Gulliver, l’anomenat ‘Lil·liput’, el paga la Fundació de l’Institut Valencià d’Oncologia com a contraprestació urbanística i s’ha projectat al tram que travessa les Tendetes en contra dels veïns. L’associació denuncia que la instal·lació «retalla l’única zona verda de lliure esplai del barri» —una pradera i un bosc popular plantat fa dècades per centenars de valencians— i reclama que la compensació de l’IVO es dedique a recuperar els tres parcs infantils que el barri ja té, hui degradats i mal cuidats, en lloc d’abocar ciment i fibra de vidre al riu.
De la resta de les iniciatives Catalá tampoc pot presumir. L’ampliació del circuit de running fins a vora huit quilòmetres la finança íntegrament la Fundació Trinidad Alfonso, que a més se’n farà càrrec del manteniment fins al 2029. I la joia de la corona la reserva Catalá per a una operació de caràcter distint: traure a licitació per trenta-cinc milions d’euros la gestió del jardí durant cinc anys, un contracte que la coalició valencianista i els sindicats del mateix organisme municipal denuncien com una privatització en tota regla.
«Catalá és incapaç de gestionar el que li correspon i, allà on hauria de posar recursos públics, sempre troba la mateixa eixida», resumeix Robles. «La seua incapacitat la porta a privatitzar-lo, tant en la gestió com en la dotació de nous equipaments: no pot traure el parc que Natzaret, però sí que imposa a les Tendetes un Gulliver que el barri no vol i prepara la privatització del pulmó verd de la ciutat.» Dos anys de govern, conclou la coalició valencianista, que han donat per a molts anuncis i cap pala.