- L’assemblea de Compromís per València designa a Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València
En un saló d’actes del Jardí Botànic de València ple de gom a gom, l’assemblea extraordinària de Compromís per València ha designat hui Mónica Oltra com a candidata de Compromís a l’alcaldia de València per a les pròximes eleccions municipals de maig de 2027, amb l’objectiu de convertir-se en “l’alcaldessa del govern que estima València”.
L’assemblea ha designat Mónica Oltra amb un suport del 96% de la militància de Compromís per València, una mostra contundent per a llançar el projecte polític que lidera l’exvicepresidenta de la Generalitat, amb l’objectiu de recuperar el Cap i Casal en 2027 per a l’espai polític progressista.
La ja candidata a l’alcaldia de València, en un discurs dirigit a la militància de Compromís per València però adreçat també als partits d’esquerra, sindicats i entitats ciutadanes convidades, ha reivindicat la ciutat com «l’espai de resistència i de comunió» davant d’uns temps en què «l’oligarquia ha declarat la guerra a la vida». Oltra ha obert la intervenció amb la lectura de la Declaració d’Independència dels Estats Units, aprovada fa exactament 250 anys, un 4 de juliol com el de hui: «Aquell text desterrava la tirania. Ara que ja no som colònia, la tirania la tenim dins, i també la volem desterrar».
La vivenda i la ciutat «per a qui l’habita»
La candidata ha situat l’habitatge com «el problema més gran de la ciutat» i ha anunciat que un govern seu demanarà la declaració de València com a zona tensionada «el primer dia que es puga sol·licitar», a més d’esgotar «totes les ferramentes a l’abast», des de la fiscalitat fins al dret de tanteig i retracte. «No pot ser que la gent que treballa per a construir vivendes després no puguen comprar-les. Una ciutat on passa això està profundament malalta: és una anomalia democràtica», ha assegurat Oltra, que ha defensat que el sòl públic ha de destinar-se a habitatge públic i assequible, i no al luxe: «No hi ha tants rics per a tanta vivenda de luxe». Enfront del model del govern de María José Catalá, la candidata ha resumit el seu en una frase: «La vivenda i la ciutat, per a qui l’habita els 365 dies de l’any, no per a qui ve quatre dies».
En este marc, Oltra ha reivindicat l’urbanisme com «la ferramenta emancipatòria més important» d’un ajuntament: «És la llapissera amb què hem de dibuixar els drets de les persones sobre el plànol de la ciutat, i també el bisturí per a tallar les ales a l’especulació dels més poderosos». La candidata ha rebutjat les «obres mastodòntiques» com l’ampliació del port, que «no té res a veure amb l’economia productiva», i ha apostat per una economia local basada en «criar, cuidar i curar», amb els mercats municipals com a actiu públic i la cultura com a motor econòmic «que ens fa més feliços i serveix la vida».
Refredar la ciutat per a poder-hi viure
Davant l’emergència climàtica, Oltra ha defensat «alçar els llambordins per a plantar arbres» i refredar València «per a les persones, per a l’ecosistema i per als animals que hi viuen», i ha recordat que només al mes de juny 62 persones han mort per la calor a la ciutat: «Si això foren accidents de trànsit o tirotejos, obriria tots els informatius». En este punt, la candidata ha posat com a exemple el parc de García Lorca: «Es mereix un gran jardí, sense cap vial que el travesse. No pot ser l’amo de la ciutat el cotxe privat, quan la majoria de la gent es mou a peu, bicicleta i en transport públic».
«València és tota València i la seua gent»
Un dels moments de més intensitat del discurs ha arribat amb el record de la dana del 29 d’octubre de 2024 i la resposta a l’alcaldessa María José Catalá: «Com es pot dir que ‘València se ha salvado’ quan a l’altre costat del teu terme municipal ho tenies tot devastat? La Torre, Forn d’Alcedo, Castellar-l’Oliveral també són València. València és tota València i la seua gent, de Marxalenes a la Torre i del Cabanyal a la Malva-rosa». Per a Oltra, eixa frase retrata «el paradigma moral» del govern de PP i Vox, «la indolència davant del dolor», enfront del qual la coalició valencianista oposa «la fraternitat i la compassió, perquè el feixisme s’alimenta del ressentiment».
La candidata també ha afirmat la idea que “l’inmersió fascista te més de soroll que de realitat” i que “ens volen fer creure que és inevitable i que la gent jove va a votar-los. Però no és veritat. No és inevitable, ni la gent jove vota l’extrema dreta”.
Un espai de trobada ciutadana
Oltra ha tancat el discurs convocant a «desbordar les sigles. Que no vol dir que açò vaja a ser una suma de partits, sinó que hem d’implicar a la gent” de la societat. I fer una candidatura “del poble salva al poble” i explicar que això es fa “organitzant-se amb projectes polítics”. Per això, “hem de construir un espai amb la base que ara tenim a Compromís” i “conrear a associacions i a gent que té alguna cosa a aportar i que no està en cap lloc”.
“Hem de crear un espai neutre amb molt de compromís i això es construeix sobre la base de la generositat de Compromís i de la resta –de partits– per a fer un espai de trobada ciutadana que vulga guanyar esta ciutat”. Un espai sobre la base del treball del grup municipal actual i dels governs de Joan Ribó.
«València necessita un govern que l’estime: els seus barris, la seua gent, fins a l’última séquia, i que entenga i estime també les seues cicatrius. Esta és la causa a la qual vos vull convocar», ha explicat la candidata davant d’una assemblea entregada.
L’assemblea de Compromís per València ha convidat les distintes formacions polítiques de l’esquerra per a construir una alternativa col·lectiva que siga fruit d’un diàleg permanent i constructiu i que contribuïsquen a guanyar València per a les persones. En el Jardí Botànic han estat representades les formacions d’EUPV, Podem, Moviment Sumar i ERPV. A més a més, la coalició valenciana ha comptat amb representants dels sindicats de CCOO, Intersindical – UGT ha excusat la seua absència-. També han estat presents la Federació d’Associacions Veïnals de València, i també han mostrat el seu suport la Coordinadora Valenciana d’ONGD, les associacions Per l’Horta o la Comissió Ciutat-Port, que finalment no han pogut estar.