- El regidor Giuseppe Grezzi denuncia que Catalá continua disparant el trànsit, “empitjora la qualitat de l’aire i ara es nega a aprovar una ZBE: és una combinació letal per a la salut dels valencians”
Les dades oficials d’aforaments de trànsit del mes d’octubre (IMD) revelen un increment preocupant de la circulació de vehicles a València des que el govern del PP i Vox gestiona la mobilitat. En comparació amb l’últim octubre complet del govern progressista, encapçalat per Compromís per València (octubre de 2022), la ciutat registra 150.213 desplaçaments diaris més, un increment del 5% que confirma la regressió de les polítiques de mobilitat de l’actual executiu municipal.
Segons les dades recopilades pels serveis municipals, el govern de Catalá ha incrementat notablement el trànsit en els principals corredors de la ciutat, respecte al govern de Joan Ribó. Destaquen pujades del 8,6% a les rondes, del 3,1% a grans avingudes, del 2,7% a grans vies i carrers marginals, i un alarmant 10,5% a la ronda interior i Ciutat Vella, una zona especialment sensible on l’anterior govern havia aconseguit reduccions sostingudes.
El regidor de Compromís per València Giuseppe Grezzi ha assegurat que les dades “tiren per terra qualsevol relat del PP”. Segons Grezzi, “Catalá ha desmantellat polítiques que funcionaven, ha obert la porta a més trànsit i més contaminació i, damunt ara es nega a aprovar una zona de baixes emissions. És una combinació letal per a la salut dels valencians i valencianes”.
El regidor de la formació valencianista ha remarcat que la manca d’una ZBE efectiva “no és només un problema ambiental: és un problema de responsabilitat política”. La líder del segon partit de la ciutat recorda que la falta d’acord dins del govern de PP i Vox ha paralitzat l’ordenança i ha deixat València al límit de perdre més de 150 milions d’euros en fons europeus i estatals. “L’alcaldessa ni té cap majoria i ara estem pagant totes les conseqüències. València està més contaminada, més col·lapsada i més exposada a sancions”, ha advertit. “El que hauria de fer Catalá és acceptar la proposta conjunta de Compromís i PSPV per salvar la salut dels valencians i no perjudicar greument a l’Ajuntament amb la pèrdua de 150 milions. Esperem que tinga trellat i si no vol donar suport, almenys que s’abstinga”, considera el regidor.
Des de Compromís per València alerten que l’augment del trànsit ja té efectes visibles sobre la qualitat de l’aire, especialment als barris més densos. “Quan incrementes 150.000 vehicles al dia, no hi ha maquillatge possible: la contaminació puja, el soroll puja i la seguretat viària baixa. És així de simple”, ha explicat Grezzi. Per a la portaveu, la ciutat està “retrocedint a un model de fa dues dècades mentre les capitals europees avancen cap a menys trànsit i més salut pública”. Els estudis de la Universitat Politècnica de València confirmen que el 40% dels barris de la ciutat ja superen els límits de contaminació actuals, i que amb la nova normativa europea la pràctica totalitat de València quedaria en situació d’incompliment.
També puja en l’estudi comparatiu anual
Les dades interanuals també reflecteixen que les polítiques de trànsit de PP i Vox “van en direcció contrària” al que necessita la ciutat. L’estudi comparatiu entre octubre de 2024 i octubre de 2025 mostra un increment global del trànsit en quasi totes les grans vies i eixos de distribució interna, amb increments del 8,8% en grans avingudes i carrers, un 2% en la ronda de Trànsits. Encara les entrades a la ciutat registren una caiguda, augmenta preocupantment dels desplaçaments dins de la ciutat, especialment quan es reverteixen mesures de pacificació o es faciliten els recorreguts interiors en detriment del transport públic i la mobilitat sostenible.
La lectura global del balanç és clara: les entrades a València baixen un 7%, però els moviments interns pugen en quasi tots els corredors i grans avingudes. La ciutat absorbeix més trànsit en els seus barris i eixos centrals, una tendència que no només augmenta la congestió, sinó que empitjora la qualitat de l’aire just en les zones amb més densitat de població. Este efecte empitjora especialment en trams com Serreria (+13%), Pérez Galdós (+9,7% i +11,8% segons els sentits), Ausiàs March (+9,3%) o les grans vies (+8,8%). Tot plegat confirma un model de mobilitat que afavoreix el vehicle privat i òbviament xoca amb els compromisos ambientals, amb les directives europees i amb la necessitat urgent d’una Zona de Baixes Emissions operativa i rigorosa.