- Lucía Beamud lamenta que el govern de Catalá “es vanaglorie d’actuar ‘a pulmó’ en la reconstrucció, però ha deixat fora la dimensió humana d’aquesta tragèdia”.
Compromís per València ha registrat una moció per a la pròxima Comissió de Benestar Social amb què reclama la posada en marxa d’un pla integral d’atenció psicològica i de salut mental per a les persones afectades per la dana del 29 d’octubre de 2024. La regidora Lucía Beamud considera que el govern de María José Catalá “ha deixat la salut mental de la ciutadania en mans d’accions puntuals, tardanes i clarament insuficients”.
Segons ha explicat Beamud, “no podem parlar de reconstrucció si s’oblida el més important: les persones. El dolor emocional i el trauma que van patir centenars de famílies, xiquets i majors no desapareixen amb un conveni de sis mesos. Cal un acompanyament real, amb recursos i continuïtat”.
La regidora de Compromís ha recordat que l’única acció municipal rellevant en aquest àmbit ha sigut una subvenció de 48.200 euros a una fundació privada per atendre víctimes entre març i setembre, i un contracte menor de 13.590 euros per a un programa de suport psicològic entre setembre i desembre. “Amb això, l’Ajuntament pretén donar per resolta una emergència emocional de llarg recorregut. És un esforç ridícul per a una ciutat de més de 1.000 milions d’euros de pressupost”, ha criticat.
Beamud ha qualificat aquesta situació de “molt preocupant” i ha assegurat que “aquesta manca de sensibilitat evidencia la desconnexió del govern municipal amb la realitat de les persones”. En paraules seues, “Catalá es vanagloriava d’actuar ‘a pulmó’ en la reconstrucció, però ha deixat fora la dimensió humana d’aquesta tragèdia”.
La moció de Compromís proposa crear un pla d’atenció psicològica estable, amb durada mínima d’un any prorrogable, que incorpore personal qualificat, programes específics per a menors i adolescents i suport als equips docents, “que sovint són els primers a detectar situacions de trauma infantil”.
A més, la formació valencianista demana incrementar la partida pressupostària de salut mental en el pressupost de 2026 i constituir una taula de seguiment amb representants dels pobles afectats, professionals de la psicologia i entitats socials per avaluar l’eficàcia de les mesures adoptades.
“Les conseqüències emocionals d’una catàstrofe no acaben amb la retirada del fang. Hi ha ferides que continuen obertes, i l’Ajuntament té l’obligació moral i institucional d’acompanyar-les”, ha subratllat Beamud. “Parlar de salut mental és parlar de dignitat, i no hi haurà veritable reconstrucció si deixem la gent sola amb el seu dolor”.