· Compromís certifica a la vista dels registres oficials de trànsit de l’Ajuntament que la remodelació de línies d’EMT amb què Catalá va inaugurar la seua legislatura han incrementat el trànsit generalitzadament en el centre de la ciutat.

· “L’efecte crida de Catalá”, assenyala Giuseppe Grezzi , “és el responsable de l’increment de trànsit en tota la ciutat.

Si María José Catalá va presentar una mesura a inicis de legislatura per a marcar les diferències amb el del seu predecessor Joan Ribó, eixa va ser la de la remodelació de línies d’EMT. On Compromís havia prevalgut l’agilitat del servei i l’alliberament d’espai públic del trànsit, el PP apostava per tornar a portar tots els autobusos fins a la cuina, encara que es penalitzara la velocitat de les línies i la duració dels trajectes, assegurant a més, que això reduiria el trànsit en el centre.

En la mateixa presentació dels canvis Catalá i el seu equip van tindre dificultats per a justificar els canvis a preguntes de la premsa.

I dos anys després de la seua implantació, a la vista de les dades oficials oferides pel propi Ajuntament, des de Compromís el seu regidor Giuseppe Grezzi considera que ja es pot qualificar la primera gran actuació del govern de Catalá com un “rotund fracàs”. I la veritat és que la comparació de les dades registrades al maig de 2023 i al maig de 2025 així ho acrediten.

Mentre el trànsit al carrer de la Pau i Poeta Querol —que eren els que el PP assegurava que pretenia alliberar, pràcticament es manté— l’augment en el seu entorn passa “del preocupant al desbaratat”, en paraules de Grezzi. En Colón, l’epicentre de la reforma i una de les vies amb més presència per als vianants de la ciutat, l’augment de trànsit que pateixen veïns i vianants supera el 130% (de 4690 a 10.818) en el primer tram, i quasi un 29% en el segon (de 11.152 a 14.374). Però no és l’únic punt que pateix l’augment de trànsit: l’eix Xàtiva – Guillem de Castro registra també increments del 6’9% i del 10’7% respectivament; i altres, com el frontal de les Torres de Serrans, que Compromís aspirava a alliberar significativament de trànsit, passa en canvi de 41.865 a 47.930 vehicles (un 14’5% més).

Per a Grezzi, que ja va advertir abans que fora posat en marxa que el redisseny de línies de Carbonell tindria estes conseqüències, “estes dades no fan més que confirmar que aquella actuació va obeir més a un desig revengista de Catalá i a la seua concepció cotxista, antiquada i coenta de la ciutat, que a un veritable estudi i criteri tècnic, del qual òbviament mancava”. De fet, insisteix, “eixe missatge polític de Catalá, tant verbal, animant a circular amb cotxe a la ciutat; com tàcit, permetent tot tipus d’infraccions al volant però especialment l’estacionament indegut en carrers i espais per als vianants; ha tingut un efecte nefast en tota la ciutat que les dades també arrepleguen”.

I és que, com certifiquen les xifres registrades en les principals avingudes de la ciutat, l’increment de vehicles que entren i ixen a la ciutat ha augmentat generalitzadament i en alguns punts, com l’avinguda de Catalunya (amb més 15.000 vehicles més al dia) o la del Cid (més de 6.000) s’ha disparat. Una tan simbòliques com Pérez Galdós, que anava a ser renaturalitzada esta legislatura si no hi haguera hagut canvi de govern, també reforça el seu caràcter de carretera interna amb increments d’entre 2.000 i 5.000 vehicles més al dia segons el tram.

“És una tendència contrària a la que estan desenvolupant des de fa dècades les principals capitals europees, i a la qual es va incorporar València en 2015, quan als pocs mesos de començar la nostra gestió, va començar a descendir el trànsit de manera continuada i ininterrompuda fins a l’arribada de Catalá. Ella, en canvi, ha fet un efecte crida al trànsit, i el trànsit a València, com si fórem una ciutat tercermundista, no ha parat d’augmentar”, descriu Grezzi. “Quant tardarà a rectificar?”, es pregunta l’exregidor de Mobilitat que va gestionar la transformació les dues passades legislatures. “A estes altura serà ja difícil que Catalá no passe a la posteritat com l’alcaldessa cotxista que va tractar de desbaratar València, però almenys el reconeixement del seu error serviria perquè la ciutadania crega que no va ser voluntari”, conclou Grezzi.