La regidora de l’Àrea de Cultura, Glòria Tello, portarà dijous a la Comissió de Desenvolupament Humà, Educació, Joventut, Esports i Cultura les propostes d’honors i distincions de la ciutat de València realitzades tant per l’equip de govern municipal com pels grups de l’oposició. Seran huit mocions diferents per reconéixer persones a títol individual i col·lectius amb una trajectòria vinculada a la ciutat. S’hi proposaran cinc medalles d’or de la ciutat i el nomenament d’una filla adoptiva i dos fills adoptius de la ciutat.
«Són persones i col·lectius que han dignificat la imatge de la nostra ciutat i amb les seues trajectòries han permés construir una societat valenciana millor. Amb estos honors i distincions València reconeix les seues trajectòries professionals i vitals», ha afirmat Tello.
Les persones i els col·lectius proposats són: Avelino Corma, per haver realitzat la seua tasca de recerca a la nostra ciutat i haver contribuït a prestigiar-la al camp de la ciència a tot el món; José García Poveda, ‘El Flaco’, per haver realitzat a València la seua tasca artística i fotogràfica, contribuint a la conservació de la memòria d’unes dècades essencials de la nostra història; Teresa Meana, per haver desenvolupat el seu activisme a la ciutat, en una tasca moltes vegades invisible, per crear una societat més inclusiva, oberta i feminista; la plataforma Salvem El Cabanyal, per haver defensat el patrimoni històric, artístic i arquitectònic d’un barri emblemàtic; la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València, per haver difós el patrimoni musical valencià i el manteniment de professionals dedicats a la música; la Casa de la Dona, per haver tingut una gran influència en la defensa i la conscienciació de la dona a la nostra ciutat; el moviment #QuieroCorredor, per la seua defensa del Corredor Mediterrani amb la previsió d’augmentar les xifres d’ocupació, l’aportació al PIB, les exportacions i les activitats portuària i turística, i la filial valenciana del Cottolengo del Pare Alegre pel seu treball a favor de les persones desfavorides des de fa més de mig segle.
D’una banda, es proposarà el nomenament com a fill adoptiu de la ciutat d’Avelino Corma Canós (Moncofa, la Plana Baixa, 1951). Doctor en Ciències Químiques i professor d’Investigació, desenvolupa la seua tasca professional a l’Institut de Tecnologia Química ITQ (CSIC/UPV). És un expert reconegut internacionalment en catalitzadors sòlids àcids i bifuncionals aplicats al refinament del petroli, petroquímica i processos químics, especialment en la síntesi i aplicació de Zeolites. Ha publicat més de 900 articles en revistes internacionals, ha escrit tres llibres i nombroses revisions i és autor de més d’un centenar de patents d’invenció, una dotzena de les quals han sigut aplicades industrialment. Premi Noves Tecnologies Jaume I (2000), Premi Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic (2006), Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana (2011), Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (2014) i Premi de l’Amistat del Govern xinés (2017), és, a més, doctor Honoris Causa per les universitats d’Ottawa, Bucarest, Munic, Utrecht, Còrdova, Cantàbria i Jaén.
També es proposarà el nomenament com a fill adoptiu de la ciutat de José García Poveda, ‘el Flaco’ (Mula, Múrcia). Traslladat a la nostra ciutat en 1969 per estudiar Ciències Econòmiques, però amb la fotografia com la seua gran passió. En 1985 va fer la seua primera exposició, “La última vez que vi tu cara”, a La Marxa, així com també “Fotos de Valencia” al café Negrito i “Visiones de Continental”, a la sala del mateix nom. El 1989 va fer l’exposició “Sesión de noche” al café Lisboa, i l’any 1990 va realitzar una mostra de fotomuntatges, “Lo más Gordo del Flaco”. Entre els seus treballs hi ha també la fotografia de diversos països americans, com ara Nicaragua i Cuba, durant la dècada dels 90. El 1998 va exposar les seues impressions cubanes en la mostra “Amo esta isla” i l’any 2013, al MuVIM, va realitzar l’exposició “La Habana del Flaco”. L’any passat la Universitat de València li va dedicar una exposició i un catàleg, ‘La València del Flaco’, on es recullen més de tres dècades fotografiant la nostra ciutat. A més, ha col·laborat amb Cartelera Turia i ha sigut el fotògraf de la Fira del Llibre de València durant més d’un quart de segle.
A més, es proposarà que Teresa Meana Suárez (Astúries, 1952) també siga filla adoptiva de la ciutat. Llicenciada en Filologia Romànica, ha sigut professora de Llengua i Literatura castellana en un institut de València. Milita en el moviment feminista des de 1975, i des de la dècada dels 80 es dedica especialment al tema del sexisme en el llenguatge. Ha impartit molts cursos, tallers i xerrades sobre este tema. Durant sis anys d’estada a l’Amèrica del Sud va especialitzar-se en les característiques de l’espanyol de l’altra vora de l’Atlàntic. A la República Dominicana va publicar un llibret d’instruccions sobre un ús no sexista de l’idioma i hi va impartir un curs en una universitat de Santo Domingo. A l’Argentina fou nomenada Hostessa d’Honor de la Ciutat de Buenos Aires. Ara participa activament a la Casa de la Dona de València. Ha publicat diversos articles sobre temes referents a la situació de les dones, però fonamentalment treballa sobre la qüestió de la discriminació de les dones en la llengua i, en concret, en el castellà. En 2002 l’Ajuntament de Quart de Poblet li va publicar un manual sobre un ús no sexista de la llengua.
D’altra banda, es proposarà atorgar la medalla d’or de la ciutat a la plataforma Salvem El Cabanyal, creada a l’abril de 1998 per evitar la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. En eixe moment comencen les accions de conscienciació de la plataforma. Al llarg dels seus vint anys d’existència, s’han presentat milers d’escrits en contra del pla municipal d’enderrocament de part del Cabanyal i han realitzat activitats de tota mena, als tribunals, als despatxos i als carrers, per tal de fer sentir la veu d’un poble que no volia vore desfetes les seues cases i la seua vida quotidiana.
També es plantejarà atorgar la medalla d’or de la ciutat a la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València (Cosomuval). El seu origen es remunta a 1983. En aquell moment eren sis societats amb 250 professionals i vora 300 xiquetes i xiquets a l’escoles; ara per ara, amb 25 societats musicals federades, realitzen una labor ingent de difusió i concerts. Només els actes patrocinats per l’Ajuntament pugen a vora un centenar a l’any. Reunixen 2.200 músics actius i a les seues escoles de música acullen 4.337 estudiants i vora 300 professionals de la música. A més, aglutinen més de 12.500 socis.
La Casa de la Dona de València també rebrà la medalla d’or de la ciutat pels seus més de vint anys treballant en la ciutat, fent visibles situacions que ignoren, oprimixen i violenten les dones, tant en la vida pública com en la privada. És un espai autogestionat que es finança exclusivament amb les quotes de les sòcies, la qual cosa li permet mantindre l’autonomia front al poder polític. Treballa per eliminar les diverses formes de violència basades en relacions de poder i opressió cap a les dones. És un espai obert i plural on es reunixen diversos grups feministes i al llarg de la seua història molts i diversos grups han compartit eixe espai.
Altra de les propostes dels honors i distincions d’enguany serà la d’atorgar la medalla d’or de la ciutat al moviment #QuieroCorredor, impulsat per l’Associació Valenciana d’Empresaris. Ha aglutinat més de 73.000 persones que cerquen la culminació del Corredor Mediterrani. El moviment planteja que la ciutadania pot influir en la definició de les infraestructures que volen per al seu país, tenint com a data final l’any 2025. Suma esforços de tots els estrats socials per reclamar una infraestructura que connectarà el 50 % de la població espanyola i quatre comunitats autònomes que representen el 45 % del PIB del país. Els pilars d’eixe projecte són el desenvolupament industrial i comercial de l’arc mediterrani i la potenciació de la unió entre territoris en el transport de persones i objectes.
També es proposarà la medalla d’or de la ciutat per a la filial valenciana del Cottolengo del Pare Alegre. Els orígens es remunten a les fundacions primitives del prevere Giuseppe Benedetto Cottolengo, la primera d’elles fundada a Torí (Itàlia) en 1826. El pare jesuïta Jacint Alegre i Pujals va idear crear a Catalunya alguna cosa semblant per dedicar-se als més pobres i abandonats. Mort el Pare Alegre, el seu superior, P. Guim, i un laic, Rómulo Zaragoza, es comprometeren a fundar un Cottolengo a Barcelona (1939). El Cottolengo del Pare Alegre de València va ser la primera filial del català. Fundat el 1943, ja existia a la nostra capital un xicotet Hospital de la Miraculosa, amb huit malalts incurables i que tenia moltes dificultats per subsistir. L’aleshores arquebisbe de València visità el Cottolengo de Barcelona i demanà que es feren càrrec de l’hospital valencià, començant així la vida del Cottolengo del Pare Alegre de València.