El Ple del mes de juny ha aprovat una declaració institucional de suport als centres històrics de les ciutats, el qual inclou el de les deu propostes plantejades per la Confederació Espanyola de Centres Històrics (COCAHI), a què pertany l’Associació de Comerciants del Centre Històric de la ciutat de València, i a la petició perquè el primer divendres de maig siga declarat per l’ONU, Dia Mundial dels Centres històrics, amb el lema: «Centres històrics, la mare de les ciutats».
En l’inici d’esta declaració s’afirma que els centres històrics han sigut des dels seus inicis, «quan es van crear al voltant dels primigenis mercats, el lloc de comerç i de llibertat, i el millor aparador que representa les ciutats. Els centres històrics són el contenidor de tot el que esdevé en la ciutat; on es generen Ies idees, on des del seu inici se situa el comerç, on patrimoni i cultura conviuen». No obstant açò, com a continuació s’assenyala, «és cert que, en ocasions, s’està produint un deteriorament per l’ús intensiu d’estos espais públics sense que hi haja un retorn dels beneficis que en ells es generen».
Abans de plantejar el decàleg de propostes, assenyala igualment la declaració aprovada que «s’està produint una gradual i perillosa tematització i turistificació dels mateixos, a més d’una clonificació comercial i hostalera, amb la consegüent pèrdua d’identitat i, per tant, de capacitat d’atractiu».
En el primer punt es demana que «els governs locals posen l’èmfasi en un desenvolupament integrat dels centres històrics on se cerquen sinergies i coherència entre les diferents ordenances que regeixen les actuacions en estos espais». En el segon, «que es potencie Ia cooperació entre els diferents agents que treballen, viuen, visiten o acudeixen als centres històrics, en la cerca d’un model de convivència productiva», i en el tercer, «que s’incentive el desenvolupament de models innovadors de participació ciutadana real en la presa de les decisions públiques que afecten als centres històrics».
També es planteja que «es posen els mitjans necessaris, públics i privats, que possibiliten la captació d’aquelles oportunitats urbanístiques, econòmiques, socials i culturals que impulsen i modernitzen estos espais urbans; que es dispose de la capacitat d’afrontar els desafiaments que es plantegen als centres històrics quant a la preservació de les seues singularitats arquitectòniques, culturals, comercials i d’oci; la promoció de l’ús responsable de l’espai públic per part de totes les persones; que es treballe per millorar I‘accessibilitat, harmonitzant els diferents tipus de transport, ja siguen públics o privats, incentivant la seua sostenibilitat; es potencie un consum sostenible, prevalent I’adquisició de productes locals i artesans; es treballe en la consecució d’uns centres històrics amb una alta càrrega residencial per a ús i gaudi de la mateixa ciutadania; i, en definitiva, que es promoga un canvi de paradigma cap a I’adopció d’una nova agenda, alineada amb l’aprovada per l’ONU, que ha d’adoptar enfocaments de desenvolupament urbà i territorial sostenibles i integrats, centrats en Ies persones, que tinguen en compte Ia edat i el gènere».