En el marc del 80 aniversari de la capitalitat de València de la II República Espanyola, la regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat hui el segon exemplar de la trilogia dedicada a este esdeveniment, un estudi realitzat pels professors Javier Navarro i Sergio Valero, titulat Com és viu una guerra? La vida quotidiana d’una ciutat de rereguarda.
Després de la publicació del primer volum d’esta obra en tres parts, el titulat El món mira a València, capital de l’antifeixisme, que va versar sobre els grans esdeveniments polítics d’aquella València que es va convertir en capital de l’Estat, l’exemplar presentat hui se centra en els aspectes quotidians del dia a dia dels veïns i les veïnes d’una ciutat amenaçada per la guerra, i que va ser víctima dels terribles bombardejos de l’aviació feixista italiana.
Glòria Tello ha presentat la nova publicació, acompanyada pels dos autors-coordinadors de l’obra, els professors de la Universitat de València Javier Navarro i Sergio Valero. L’acte ha comptat també amb la presència de la consellera de Elena Cebriàn. Tal com ha assenyalat la regidora, “dins d’una obra d’envergadura, com la dedicada a la capitalitat republicana, calia incloure un espai dedicat a les persones que van viure, des de l’anonimat i la por, la violència d’una guerra”.
El llibre es dividix en 12 capítols, dedicats cada un d’ells a un aspecte diferent del dia a dia ciutadà: des dels bombardejos i la fam a la construcció de refugis, passant per l’atenció sanitària, el paper de la premsa, l’activitat cultural i d’oci, o la vida quotidiana dels catòlics (des de la persecució a l’autorització oficial del culte privat). A més, hi ha un capítol dedicat específicament al paper de les dones. Tal com han explicat els autors, en les pàgines del llibre s’expliquen aspectes tan diversos del dia a dia com les dificultats per a trobar menjar, la incertesa per la desaparició d’un familiar, o l’auge del teatre i els espectacles.
La regidora de Cultura ha subratllat com, habitualment, les imatges que arriben dels conflictes bèl·lics corresponen a les de major brutalitat: cases destrossades, dones, hòmens i infants morts, persones plorant, gent fugint… “Per això, este exemplar analitza aquells mesos, precisament quan s’encunyà l’expressió “Llevant feliç”, per a conéixer com vivien els nostres avantpassats, què feien, si passaven fred o fam, si tenien por o esperances, què llegien, quines condicions sanitàries tenien…”.
La presentació del llibre ha conclòs amb la projecció d’un noticiari de l’antiga Unió Soviètica, en versió original en rus, en què s’arrepleguen abundants imatges i informació sobre la València de 1937 i el seu paper en el context de la Guerra Civil.
La regidora Glòria Tello ha tancat l’acte, agraint l’esforç dels investigadors participants en l’obra, i ha mostrat el seu desig que este nou volum tinga la “mateixa bona acollida que el volum anterior”.