- Compromís denuncia que el govern de María José Catalá aprova un text en Junta de Govern per a justificar la seua negativa a les propostes veïnals que sol·liciten continuar amb l’increment d’espais per als vianants i el foment de la mobilitat sostenible en els processos de pressupostos participatius.
- Grezzi: “Si algú necessitava una prova del divorci entre Catalá i els interessos dels valencians ací té la més clara”.
La Red de Ciudades Que Caminan (de la qual forma part l’Ajuntament de València) va realitzar un estudi (https://ciudadesquecaminan.org/accion/callegrafias/) en 2023 en el qual va certificar que aproximadament el 70% de l’espai dels carrers de les principals ciutats d’Espanya —i València no és una excepció— estava dedicat als cotxes i el 30% als vianants. La dada és una mitjana, ja que la desproporció en els barris, lluny de les zones “nobles”, empitjorava per als vianants baixant el seu espai al 25% malgrat ser el lloc on viu la major part de la població.
No obstant això, com en 2015 (abans de l’explosió de l’ús de la bici a València, la irrupció dels patinets i el repunt de l’EMT) assenyalava el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de València (pàgina 55 del pdf), menys del 25% dels desplaçaments a la ciutat es realitzaven en vehicle motoritzat (cotxe o moto), mentre que més del 75% es realitzaven caminant, amb bicicleta o en transport públic. Això, creuat amb les dades de repartiment de l’espai públic, suposaria que el 70% de l’espai públic als carrers de la ciutat s’estaria destinant a un 25% dels desplaçaments, mentre la gran majoria de les persones es veu obligada a desplaçar-se repartint-se el 30% restant. O en el 25, si és en el seu propi barri.
Esta anomalia va ser una de les bases que va justificar fa dècades l’auge de la mobilitat sostenible i la recuperació de l’espai públic a Europa, i la que va possibilitar que, malgrat les reticències inicials, la recuperació de l’espai públic i la substitució dels “carrers aparcament” per carrers amb arbratge i espai de qualitat triomfara i es consolidara progressivament en les principals ciutats del vell continent. València, encara que amb molt de retard, no va ser una excepció, i després de començar esta transformació les dues passades legislatures, tots els racons i barris de la ciutat reclamen que la pròxima recuperació d’espai públic es produïsca als seus carrers.
No obstant això, com a denúncia Compromís, el nou govern municipal no sols ha frenat esta tendència, sinó que divendres passat va oficialitzar la seua intenció d’impedir la recuperació de l’espai públic en subscriure en Junta de Govern Local pel tràmit d’urgència —el que permetia amagar-la de l’ordre del dia i afegir-la en l’últim moment sense fiscalització prèvia de l’oposició— una moció fixant diversos criteris per a rebutjar les sol·licituds de millora de l’espai públic en els barris. Entre ells, que les actuacions “suposen una elevada pèrdua de places d’estacionament impossible de recuperar en l’entorn”; “puguen afectar negativament […] a la circulació en l’entorn”; o se sol·liciten en “carrers específics” que no formen part de les “àrees centrals” del barri.
Contra el veïnat i contra el PMUS
“Què pretén ocultar darrere d’esta moció el PP?”, qüestiona Giuseppe Grezzi, regidor de Compromís i principal impulsor de la recuperació d’espai públic a València com a regidor de Mobilitat Sostenible les dues passades legislatures. I la pregunta no és del tot retòrica. “Òbviament el projecte de Catalá, PP i Vox sempre ha sigut mantindre València com un gran aparcament d’una banda i com un recurs que brindar als seus col·legues per a explotar extractivament per un altre, per damunt del benestar i els desitjos dels seus veïns. Però d’ací a posar-ho negre sobre blanc com han fet en esta moció, publicada d’amagades hi ha un tros”, apunta Grezzi de la moció subscrita a dues mans pels regidors d’Urbanisme i Trànsit.
“L’única motivació seria aportar una aparença de legalitat per a amagar l’arbitrarietat amb la qual tombaran tots els projectes de millora de l’espai públic sol·licitats pels veïns en els pressupostos participatius”, afig l’exregidor de Mobilitat. I no deixa de ser una paradoxa, subratlla, “perquè mentre Compromís justificàrem moltes de les nostres actuacions en els objectius del PMUS aprovat molt al seu pesar durant el govern de Rita Barberá, sembla que Catalá ha hagut d’inventar-se este text signat per Carbonell i Giner per a prendre decisions que van just en contra d’aquell document”.
D’esta manera, adverteixen des de Compromís, Catalá disposarà d’un nou i últim mecanisme per a tombar els projectes participatius proposats pels veïns i contraris a les seues polítiques regresistes, després d’haver introduït el mecanisme de vots en contra, que tot apunta al fet que haurà sigut insuficient per a frenar la voluntat popular. “Hi ha un divorci clar entre les polítiques de Catalá i els desitjos del veïnat, i esta moció no és un simple document, sinó la seua certificació”, apunta Grezzi, que assenyala com la moció indica —“segurament sense pretendre-ho”— els desitjos de la ciutadania: substitució de carrils de trànsit per vies per a afavorir la mobilitat sostenible, conversions en zona de vianants als carrers residencials i no sols en la centralitat dels barris, etc.
“L’aposta i el desig del veïnat de València de tindre una ciutat amb menys cotxes i menys trànsit és majoritària i clara i el que ha fet el govern de Catalá subscrivint unànimement esta moció és donar-li l’esquena als seus ciutadans, afirmar rotundament que amb ella al capdavant la ciutat que volen no serà possible. És un missatge molt dur i incòmode i per això segurament es va enviar d’amagades malgrat que, pel seu contingut, no hi haguera cap justificació a la urgència. Però una vegada llançat és important que la gent ho conega. Poques coses hi haurà més importants que la ciutadania sàpia quins són els plans reals de la seua alcaldessa”, conclou Grezzi.