- Robles: “No podem permetre que hi haja veïns que patisquen cinc graus més que altres en la mateixa ciutat”
- Compromís lamenta que Catalá plante cada vegada menys arbres i tinga més escocells buits
Segons dades del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM) i estudis recents com el de la Universitat Politècnica de València, les diferències tèrmiques entre barris de la ciutat pot arribar a ser fins a cinc graus i les onades de calor, com la que patim a hores d’ara, estan vinculades a un augment de la mortalitat en persones majors i vulnerables. Als Orriols, Malilla, Torrefiel o Patraix són recurrents les nits tropicals persistents, sense descens tèrmic suficient per al descans, mentre que zones com l’entorn de l’Albereda, amb més arbrat i ombra, van tindre condicions molt més suportables. És per això que Compromís per València demana que l’Ajuntament prioritze les renaturalitzacions i les accions per combatre el canvi climàtic en aquells barris que més calor pateixen.
La portaveu de Compromís per València, Papi Robles, ha reclamat hui que l’Ajuntament de València impulse de manera urgent un pla de renaturalització i adaptació climàtica que done prioritat als barris que registren les temperatures més elevades, amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més equilibrada i habitable davant les onades de calor cada vegada més freqüents. “Tenim evidències científiques d’on s’ha d’actuar, llavors fem-ho!”, ha reclamat. “Malauradament, hem comprovat com el govern de Català no planta arbres, cada vegada té més escocells buits i ha utilitzat la Capital Verda Europea com una operació de màrqueting completament buida de contingut i accions”, ha lamentat Papi Robles.
Entre els punts més calents del Cap i Casal es troben el polígon de Vara de Quart i barris com Benicalap, el Calvari, Torrefiel, els Orriols, Russafa, Malilla o Nou Moles. La portaveu de Compromís, Papi Robles, explica que estes diferències “no són només una dada climàtica, sinó un problema de desigualtat ambiental i de salut pública que afecta especialment persones majors, xiquets i col·lectius vulnerables. El govern de Catalá ha d’assumir que la lluita contra les altes temperatures ha de prioritzar els barris amb pitjors condicions climàtiques. Cal actuar amb criteris clars: invertir més i abans als barris més afectats, on l’asfalt, la manca de zones verdes i la densitat urbana multipliquen l’efecte d’illa de calor”.
Una proposta de futur
En este sentit, Compromís ha recordat que fa unes setmanes va presentar el Pla Refresca València, una proposta integral per a reduir la temperatura urbana i protegir la salut de la ciutadania. Este pla contempla, entre altres accions plantar arbres d’ombra de gran port en eixos viaris i places especialment castigades per la calor, com l’avinguda del Cid, l’avinguda de Gaspar Aguilar o la plaça de la Fonteta. També proposa instal·lar cobertes i pèrgoles verdes en espais públics, mercats i entorns escolars, amb vegetació autòctona i sistemes de reg eficient. Entre les mesures destaca també obrir patis escolars i equipaments municipals (com biblioteques i centres cívics) com a refugis climàtics amb horaris ampliats durant les onades de calor, incrementar les fonts d’aigua potable i punts de refresc en parcs, zones comercials i itineraris de gran afluència, especialment en zones amb menys ombra; i canviar paviments i superfícies per materials que redueixen l’acumulació de calor i permeten la filtració de l’aigua, reduint així l’efecte d’illa de calor i afavorint la biodiversitat urbana.
“La renaturalització no és només plantar arbres: és redissenyar l’espai públic per a fer-lo habitable tot l’any. Açò implica ombra, aigua, materials que no cremen i espais on refugiar-se en dies crítics. El que proposem amb Refresca València és una estratègia real i immediata per a salvar vides i millorar la qualitat de vida”, ha afirmat Robles.
Per a Compromís, “si l’Ajuntament no actua ara, el que tindrem és una ciutat amb barris de primera i barris de segona també en matèria climàtica. És una qüestió de justícia i d’igualtat d’oportunitats davant l’emergència climàtica. Cal posar la salut de les persones per davant de qualsevol altra consideració”.