Compromís proposa al govern de Catalá la creació d’una comissió de treball inter-regidories per a reprendre la senda impulsada pel govern de Joan Ribó de substituir asfalt per zones verdes en l’espai públic i fer front així en millors condicions a les onades de calor actuals i les que vindran.
L’objectiu, continuar substituint la calor i l’aridesa de l’asfalt per la frescor de les ombres naturals i el sòl natural de les zones verdes. El mètode, revisar i redissenyar tots els projectes en marxa previstos per l’Ajuntament de València per a la ciutat, i reactivar els projectes de renaturalització paralitzats per a adaptar-los als efectes perjudicials del canvi climàtic que estem patint i patirem greument en el futur. Eixes serien la finalitat i el treball a realitzar per la comissió de treball inter-regidories que el regidor de Compromís Giuseppe Grezzi ha llançat al govern municipal per a la seua posada en marxa immediata, a la llum de la deterioració galopant de les condicions climàtiques a la ciutat que estan mostrant el seu vessant més tòrrid les últimes setmanes.
“La ultradreta porta anys banalitzant amb els efectes del canvi climàtic, però la creixent pèrdua de vides humanes fa evident que això no és una broma i el govern de María José Catalá no ha de prendre-s’ho com a tal”, sosté Grezzi. Per això, afig, “la creació d’esta comissió de treball —que com en les legislatures anteriors hauria de liderar l’àrea de Mobilitat per la seua competència en el repartiment de l’espai públic— no sols és necessària, és urgent. I amb un mandat clar, substituir com més asfalt i formigó siga possible per zones verdes”.
La proposta no és una excentricitat, sinó el camí que estan seguint les principals capitals d’Europa. Com a cita en la seua moció el que fora responsable de l’àrea de Mobilitat Sostenible les dues passades legislatures, el ISGlobal (Institut de Salut Global), ha posat en marxa la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, amb un raonament inequívoc: “atés que els ambients on vivim afecten la nostra salut, és necessari desenvolupar un disseny urbà i del transport que promoga una vida saludable”.
A València, recorda Grezzi, “ja hi havia un pla, l’Estratègia Urbana 2030, que dibuixava tots els mecanismes que calia impulsar per a adaptar la nostra ciutat per a ser més resilient, saludable i eficient. Projectes per a renaturalitzar tots els barris de la ciutat, amb l’objectiu de reduir les illes de calor, retirant asfalt i formigó, per a reemplaçar-ho per zones verdes i plantació de molt més arbrat, que contribueix de manera decisiva en la baixada de temperatures, com comproven diàriament els qui transiten entre carrers que disposen d’ell i carrers que no”.
Però malgrat el pla vigent i la crida de la societat civil a continuar per esta senda, “el govern municipal ha fet preocupants passos arrere en projectes com el de l’avinguda Pérez Galdós, les renaturalitzacions del carrer Xàtiva i Guillem de Castro, Ángel Guimerá o l’avinguda del Port, o la substitució del parc García Lorca per un innecessari bulevard amb trànsit per on ara no passen cotxes, imposant un Pla en contra del criteri tècnic ja estudiat”, lamenta Grezzi. Malgrat això, des de Compromís, afig, “tendim de nou la mà al govern municipal perquè es recupere la senda europea cap a la sostenibilitat i la resiliència, recuperant no sols espai públic sinó transformant-ho en un espai de qualitat”.
És, conclou, “la major i millor inversió a curt i llarg termini que pot fer el govern per a la ciutat de València, i seria un error colossal no realitzar-lo en aquests anys decisius pel simple afany de marcar un perfil polític impropi de les necessitats i reptes que vivim a hores d’ara del segle XXI”.