L’Ajuntament de València compta amb un pressupost de 849.220.396 euros per a l’any 2019; 37,8 milions més que en l’exercici actual. Tal i com he explicat l’alcalde de València, Joan Ribó, el principal document econòmic del pròxim any «impulsa els servicis a la ciutadania (parcs, neteja, transport públic, etc.), les polítiques socials per a famílies, jóvens i majors, i dóna suport a les iniciatives que fomenten l’ocupació i l’emprenedoria». Contempla un increment d’ingressos propis sense augmentar la pressió fiscal, i pel que fa a les despeses municipals destaquen els 70,44 milions d’euros destinats per a millorar la neteja viària o els 65,5 milions d’euros reservats pel servici de l’EMT. També rebran una espenta, amb un increment pressupostari, les polítiques de personal, amb un augment de 15 milions d’euros «per a millorar els servicis en general, que es traduirà en millorar, per exemple, la policia, els bombers, arquitectes, etc.», i les de Benestar Social, amb una partida de 25,5 milions d’euros.
L’alcalde Joan Ribó, acompanyat pel regidor d’Hisenda, ha presentat als mitjans de comunicació el quart pressupost del Govern de la Nau, que ha sigut aprovat hui mateix per la Junta de Govern Local, «abans que altres anys i és el primer de les grans ciutats d’Espanya, gràcies al treball i als acords de l’equip que conforma l’executiu municipal». En aclarir que es tracta «del pressupost més alt de la història de l’Ajuntament», ha destacat «que és fruit de la gestió eficient i eficaç dels últims anys, que ens ha permés eixir del forat econòmic i del Pla d’Ajust mitjançant la reducció del deute a la meitat de seu màxim històric, a què va arribar amb l’anterior govern municipal».
A més del sanejament de l’EMT, i la neteja viària, que registren un increment del 4,5% i del 6,21%, respectivament, i la previsió per a 2019 contempla una transferència a l’Organisme Autònom de Parcs i Jardins de 10,8 milions euros destinada als nous parcs (Central, Malilla o Benimàmet entre altres).
L’equip de govern comptarà amb 25,5 milions d’euros «per a desenvolupar polítiques de Benestar Social i, al marge, destinarà altres partides complementàries per al benestar de les famílies», com ara els 1,66 milions d’euros per a beques de menjador. D’altra banda, destinarà 2 milions d’euros per fomentar l’ocupació, concretament esta partida registra un increment del 18,2%. Una partida, que s’ha de sumar a altres 6,5 milions de Labora (l’antic Servef), «que suposaran un total de 8,5 milions destinats a una necessitat bàsica de molts Valèncians i valencianes, com és ajudar a trobar un lloc de treball».
Entre les xifres de les despeses corrents, també destaquen el 47 milions d’euros amb els quals es millorarà i netejarà els edificis municipals; els 15,2 milions d’euros que s’invertiran en el sanejament i clavegueram de la ciutat; els 5,5 milions d’euros que incentivaran les polítiques d’Igualtat (que l’alcalde ha emmarcat dins de les polítiques feministes, LGTB o de prevenció dels delictes d’odi), així com els 7,3 milions d’euros destinats a fomentar les festes de València, o els 1,4 milions per a millorar la qualitat de l’aire.
Joan Ribó ha explicat que amb este pressupost «es complixen compromisos de govern com ara l’increment de la quantitat destinada a la cooperació al desenvolupament que, per fi, arribarà al 0’7% del pressupost total (amb 2,8 milions d’euros), els 860 mil euros reservats per a Benestar Animal, els 450 mil euros destinats per ajudes al comerç de proximitat, o els 410 mil euros que donaran suport a Mostra de València.
NOVES INVERSIONS
En la seua intervenció, Joan Ribó també ha destacat les partides adjudicades per a noves inversions, com una de 3,8 milions d’euros per a la millora i construcció dels nous parcs (Benimàmet, Natzaret, Montolivet, la Torre, Malilla, Rubén Darío o Borbotó, entre altres); o l’almàssera de Marxalenes, amb 2,34 milions d’euros, el Centre Cultural de Torrefiel, amb 860 mil euros, Sant Vicent de la Roqueta (550 mil euros), o l’Alqueria d’Albors (620 mil euros). A més, el nou sistema de gestió de l’EDUSI que ha d’agilitzar els diferents projectes (per exemple, al Cabanyal) comportarà una inversió de 8,25 milions d’euros.
L’Ajuntament també invertirà 3,5 milions d’euros en la millora del clavegueram (dels quals 2 milions per al Col·lector Nord); 3,4 milions d’euros en els Coberts 2, 3 i 5 de La Marina; 1,9 milions d’euros en els Mercats del Grau i Rojas Clemente; 1,8 milions d’euros en instal·lacions esportives, «amb la renovació d’instal·lacions per a fomentar l’esport de base»; 1,2 milions d’euros en nous carrils bici (com els de Primat Reig, Ferran el Catòlic, General Avilés, Uruguai, Tres Forques…); 983.000 euros en la reforma del Museu Històric de la Casa Consistorial; 758.000 euros en el Centre Cultural del carrer de la Reina, al Cabanyal; 750.000 euros en la urbanització de la plaça de Bruges; 737 mil euros en la recuperació de la Muralla islàmica; i 560.000 euros en el soterrament de contenidors. També ha destacat els 7,7 milions destinats al 2019 per a la urbanització de la plaça de la Reina.
En donar compte d’estos exemples, l’alcalde ha recordat «que el Govern de la Nau ha realitzat en els anys finalitzats (2016 i 2017) l’execució més gran pressupostària, amb 89 i 79 milions respectivament, molt més del que s’executava amb els governs anteriors». Joan Ribó explicat que enguany els ingressos de l’Ajuntament han augmentat en 37 milions «gràcies a una gestió eficaç i eficient, i congelant de nou els impostos a les famílies». De fet, «tots els impostos i taxes municipals s’han mantingut congelats», ha aclarit. «El que creix és, per exemple, la xifra de les transferències corrents de la Generalitat per les despeses corrents, en 9,5 milions d’euros, 7,5 dels quals es destinaran, per primera vegada, a subvencionar el transport metropolità». Unes xifres a les que caldria sumar un contracte-programa reivindicat per l’alcalde en els Pressupostos Generals de l’Estat per al transport metropolità de València.
MÉS INGRESSOS AMB EL DEUTE MÉS BAIX DELS ÚLTIMS 20 ANYS
Joan Ribó ha explicat que l’augment pressupostari també ha sigut possible «gràcies a la millora de la gestió dels ingressos propis i a la reducció del deute». Pel que fa a la «millor gestió dels ingressos propis», l’alcalde s’ha referit a la posada en marxa el 2016 de la inspecció de l’IAE (Impost d’Activitats Econòmiques), i el 2017 de l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres), que ha destapat més de 10 milions de frau. També ha al·ludit al conveni de cobrament de multes de trànsit amb la Generalitat, que ha permés ingressar 5 milions d’euros. En parlar de la reducció del deute, ha recordat: «en el temps que portem de mandat ha superat els 292 milions d’euros . Al final d’any arribarem a la xifra de 446,6 milions, que és la més baixa dels últims 20 anys, i esta dràstica reducció ens ha permés l’eixida anticipada del Pla d’Ajust 2012-2022, que ha llastrat la ciutat durant 6 anys».
L’alcalde també ha explicat que el deute de 18 milions d’euros previst es podria amortitzar amb el pròxim romanent de tresoreria, de manera que s’agilita la gestió econòmica dels recursos. Esta xifra, ha recordat, «està molt lluny dels 79 milions amb què s’endeutaren els anteriors gestors en 2005, els 61 de 208, els 66 de 2010, o els 74 de 2012. Uns diners que, a diferència, mai més van tornar a les arques públiques. Nosaltres amortitzem deute netament per al 2019 en 38 miions d’euros, mentre el PP l’incrementava».