L’Hemicicle de l’Ajuntament ha acollit este matí l’acte de lliurament dels guardons corresponents a la 35 edició dels Premis Literaris Ciutat de València, que han presidit l’alcalde, Joan Ribó, i la regidora de Cultura, Gloria Tello. Estos guardons, als quals han optat 408 originals, tenen una dotació total de 72.000 euros, a més de la garantia de la publicació de les obres premiades en cadascuna de les modalitats: narrativa, assaig, teatre i poesia, en castellà i valencià, com a fruit d’un acord de coedició entre l’Ajuntament i quatre editorials de reconegut prestigi i trajectòria. Ribó ha assenyalat que els Ciutat de València han trencat amb la inèrcia negativa del passat, han sigut dignificats i rellançats per a convertir-los en una referència del sector literari valencià amb projecció en la resta de l’Estat i també a nivell internacional.
“Els Premis Literaris Ciutat de València comencen a exhibir el potencial que sempre han merescut. Per al Govern de la Nau va ser una prioritat trencar amb la inèrcia negativa del passat i dotar estos premis del múscul necessari per a dignificar-los i rellançar-los, de manera que es convertisquen en una referència capaç de dinamitzar el sector literari a la nostra ciutat”, ha afirmat Joan Ribó en la intervenció que ha tancat l’acte de lliurament dels guardons als guanyadors de la 35 edició en les diferents categories.
Com a prova d’eixe impuls als premis literaris que porten el nom de la ciutat i reten homenatge a figures claus de la narrativa, l’assaig, el teatre i la poesia valencianes, tant en castellà com en valencià, l’alcalde s’ha referit a l’impressionant salt en la xifra d’obres d’originals presentades pel que fa a l’edició anterior. De 140 obres s’ha passat a 409.
MILLOR PROMOCIÓ I MAJOR DOTACIÓ
“Creiem en la cultura, en el poder de la literatura, en la força i la màgia dels llibres. Creiem en les persones amb capacitat i talent per a explicar, per a narrar, per a imaginar o reflexionar. Per açò hem apostat, i continuarem fent-ho, pels Premis Literaris Ciutat de València, amb major promoció, mantenint la dotació incrementada l’any passat fins al total de 72.000 euros i garantint la publicació de les obres premiades en editorials de reconegut prestigi i solvència editora i difusora”, ha ressaltat Joan Ribó en l’acte celebrat a l’Hemicicle i al qual han assistit, a més dels guanyadors en les diferents categories i els seus familiars, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i nombrosos regidors tant del Govern de la Nau com dels grups d’oposició.
L’acte de lliurament de l’escultura dissenyada per Miquel Navarro a Ramón Guillem, José Ovejero, Manel Joan i Arinyó i Elvira Andrés, Miguel Ángel Carmona, Marc Angelet, María Velasco, Albert Toldrà i Raúl Rodríguez Ferrándiz, guanyadors dels Premis Ciutat de València, ha començat amb la intervenció de la regidora de Cultura, Gloria Tello, qui, després de citar Roberto Bolaño i la seua frase que solament els millors autors són capaços de trencar “la intempèrie i la desprotecció en què viu la literatura”, ha afirmat que “la paraula creadora vivifica sempre i cada generació requerix dels seus escriptors contemporanis i en la seua pròpia llengua”.
Més tard ha dit la regidora que “des de la modèstia, des del treball callat però intens i constant, l’Ajuntament de València vol contribuir a eixa creació literària- mítica, com resulta ser cada acte creador, i també vol contribuir a esta constitució de l’ésser humà mitjançant la literatura a la nostra ciutat. I ho volem fer no solament amb tots els llibres que editem al llarg de l’any, sinó també amb estos importants premis, els Ciutat de València”.
L’OBSTINACIÓ DE ESCRIURE
María Velasco, guanyadora del Max Aub de teatre en castellà amb l’obra Taxi girl, ha intervingut en nom de tots els premiats i ha assenyalat que “els escriptors vivim en l’ostracisme en el segle XXI, robant temps a altres activitats més lucratives en l’obstinació d’aprendre a escriure”. “Si escau”, ha afegit, “escric amb la ràbia que aprenia en els treballs porqueria que he realitzat i donant-me de cara amb la realitat”, i ha conclòs que “els premis proporcionen eixos pocs dies on hi ha alguna cosa a celebrar”.
Els Premis Literaris Ciutat de València, que en les seues diferents categories reivindiquen amb el nom Isabel de Villena, Celia Amorós, María Beneyto, Josep Vicent Marqués, Max Aub, Eduard Escalante i Gil Albert. “I, per descomptat, també d’un escriptor valencià i universal, Blasco Ibáñez, en un any en què commemorem el 150 aniversari del seu naixement”, com ha destacat Ribó, compten amb una dotació total de 72.000 euros, a més de la garantia de publicació de les obres en editorials de reconegut prestigi i solvència editora i difusora com Bromera, Edicions del Bullent, Pretextos o Ñaque.
En el cas dels guardons de narrativa, el Blasco Ibáñez i l’Isabel de Villena, aconseguits per Miguel Ángel Carmona amb l’obra Kuebiko, i Joan i Arinyó i Elvira Andrés, coautors de El cas dels homes tatuats, la dotació del premi puja a 12.000 euros, a més de la publicació de l’obra. La dotació és de 10.000 euros per als guanyadors en la modalitat d’assaig: Albert Toldrà, guanyador del Josep Vicent Marquès amb l’obra Il·luses, santes, falsàries, i Raúl Rodríguez Ferrándiz, premi Celia Amorós amb l’obra Màscares de la mentida.
En teatre, a més del guardó ja citat de María Velasco, el premi Eduard Escalante l’ha rebut Marc Angelet per l’obra 11 prínceps. En este cas la dotació econòmica és de 8.000 euros. Finalment, dotats amb 6.000 euros, els premis Ciutat de València de poesia, el María Beneyto i el Juan gil Albert, els han rebut Ramón Guillem per l’obra La febre dels dies i Ramón Ovejero per la seua obra en castellà Gens que lamentar.