Joan Ribó ha participat al costat de l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i l’alcalde de Benidorm, Toni Pérez, en el debat “Polítics Municipals contra el Canvi Climàtic”, on ha exposat les actuacions davant d’este canvi, “que no ve, que ja està ací”, que està duent a terme de forma transversal el Govern de la Nau per a mitigar-lo, reduir l’aportació a l’escalfament global i adaptar-se al nou escenari amb una aposta per la mobilitat sostenible, millora de l’eficiència energètica i lluita contra la contaminació lumínica, alimentació, preservació de paratges naturals com l’Albufera, tractament de residus urbans, parcs i jardins, inversió en innovació i coneixement o la redacció, ja en marxa, d’un Pla d’adaptació al canvi climàtic.
“Des dels ajuntaments es poden fer moltes coses contra el canvi climàtic, prendre moltes mesures, a més de mantenir una actitud optimista en el sentit que lluitar contra el canvi climàtic és, al mateix temps, lluitar per a millorar la qualitat de vida de les nostres ciutats i també treballar per un nou sistema econòmic que ja ve i que porta canvis a tots els nivells”, ha afirmat Ribó abans d’iniciar la seua intervenció en este fòrum promogut per FCC i Levante EMV, on l’alcalde de València ha enumerat les coses que ja es fan des de l’Ajuntament mitjançant una acció de govern transversal i ha participat en el debat posterior.
”El canvi climàtic a les ciutats està produït, en primer lloc, pel transport i, per tant, s’ha d’avançar cap a una mobilitat sostenible, s’ha d’apostar per caminar, perquè la gent vaja amb bicicleta ha d’haver una aposta decidida pel transport col·lectiu i per repartir l’espai públic i deixar clar que hi ha zones que s’han de convertir per als vianants i que en les altres s’ha de reduir la velocitat”, ha comentat Ribó en relació amb eixa aposta del Govern de la Nau per la mobilitat sostenible.
Ribó ha afirmat que València aposta per un canvi del paradigma de mobilitat que no solament implica una pacificació del trànsit i una baixada en els índexs de contaminació acústica i atmosfèrica, sinó també una disminució clara de la petjada de carboni de la ciutat. Ha recordat que València s’ha sumat a la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, de la qual formen part més de 150 ciutats de tot l’Estat, alhora que ha destacat, dins de l’aposta pel transport públic, l’arribada de l’EMT als pobles de l’àrea metropolitana, ampliació de línies (com la 99), contractació de nous conductors, ampliació d’horaris de les línies, compra de nous autobusos híbrids, potenciar l’ús de la bici amb la inversió d’un milió d’euros per a nous carrils bici, l’anell ciclista i altres carrils ja en marxa: Benimaclet-centre; Malilla, etc., sense oblidar l’aposta per la conversió progressiva i gradual en zona de vianants del centre, tancament de la plaça d’Ajuntament l’últim diumenge de mes, celebració del Dia sense Cotxes, reducció de la velocitat als límits establits legalment o la mesura perquè els vehicles elèctrics només paguen un 25 % de l’impost de circulació.
Cal recordar que el Govern d’Espanya ha guardonat l’Ajuntament de València en els Premis de la Mobilitat Sostenible 2016 amb el segon premi de tot l’Estat per les millors actuacions permanents per a pacificar el trànsit i per les iniciatives en mobilitat per a limitar els gasos d’efecte hivernacle. També la Comissió Europea ha premiat l’organització de la Setmana Europea de la Mobilitat a València.
“Un altre aspecte important és el consum elèctric. Cal recordar, a més, que València és capital mundial, o una de les capitals mundials, en contaminació lumínica, que és necessari reduir, perquè es gasten molts recursos econòmics, es gasta molta energia i perquè és molt molesta per a les persones. En estos moments estem escometent un pla d’estalvi d’energia elèctrica que em sembla molt important de cara a la il·luminació pública, però també d’estalvi en els col·legis amb el programa 50/50 d’estalvi energètic en cinc escoles”, ha assenyalat Ribó. “El que s’estalvia en llum en eixos col·legis, la meitat serà per a una reducció de la despesa en consum, i l’altra meitat perquè es puga utilitzar en allò que els pares i els professors creguen convenient.”
“També hem posat en marxa un programa de reducció de consum elèctric a tots els edificis municipals i ens agradaria plantejar-ho a tots els ciutadans, però ací ensopeguem amb un problema derivat de la legislació estatal, en el sentit que no possibilita l’autoconsum, que és un dels assumptes fonamentals per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica o l’energia eòlica. Està penalitzat el autoconsum i açò ha de canviar”, ha assegurat Joan Ribó.
Ribó s’ha referit a altres mesures com la posada en marxa d’un procés de canvi i millora radical de l’eficiència de l’enllumenat públic, que genere estalvi de prop de dos milions d’euros a l’any i una important reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. També s’han canviat per LEDS el 20 % de les lluminàries de la ciutat, s’han substituït 9.000 lluminàries d’edificis municipals, s’han apagat 5.000 punts de llum que no eren necessaris. “En dotze mesos s’han estalviat més de 400.000 euros i s’ha produït un descens del 2,76 % del consum d’energia a la ciutat, encara que l’objectiu és aconseguir un 30 % de reducció”.
Uns altres dels fronts als quals s’ha referit Joan Ribó és el relatiu a la contribució a la lluita contra el canvi climàtic, en un any en què València és a més Capital Mundial de l’Alimentació, en l’àmbit de l’alimentació i l’agricultura. “Quant a l’alimentació cal començar a parlar dels residus que produïxen molts gasos d’efecte hivernacle, especialment en els abocadors. Estem treballant ja en la separació de la matèria orgànica per a eliminar eixe procés als barris de Benimaclet i Sant Marcel·lí, i l’any que ve, sinó podem generalitzar-lo, volem implantar-lo massivament a la ciutat.”
En un segon apartat, el de l’alimentació, en què la nostra ciutat ha sigut triada per la FAO Capital Mundial, Ribó ha recordat que “aproximadament la tercera part de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en el món és deguda al sistema agroalimentari, des dels abonaments, el transport o el emmagatzematge. Quan treballem per una agricultura de proximitat, per una agricultura ecològica, eliminem molts gasos d’efecte hivernacle”.
Ribó s’ha referit al treball conjunt amb l’EMTRE en la gestió dels residus, a diferents accions municipals en matèria d’innovació i a les iniciatives per a defensar l’horta o potenciar l’agricultura de proximitat. Així com a iniciatives puntuals com “De l’horta a la plaça”, la Tira de Comptar o Mercavalència. També ha destacat aspectes relacionats amb la protecció dels espais naturals, promoció de la conscienciació ciutadana o desenvolupament de diferents projectes d’adaptació davant del canvi climàtic.