El Museu d’Història de València acull des del divendres la mostra artística ‘Cartografia dels camins: Dunhuang i el romànic en la península Ibèrica’, una exposició sobre les semblances i paral·lelisme plàstics entre l’art romànic a Espanya i l’art budista de Xina. La regidora de Cultura, Glòria Tello, va presentar esta iniciativa itinerant, que va arrancar el passat estiu a Pequín, i que conclourà a la primavera en Dunhuang (Xina), en el marc de la Ruta de la Seda.
Fins al pròxim 23 d’abril, els ciutadans i ciutadanes de València, així com les persones que visiten la ciutat, podran gaudir d’esta mostra, que proposa un recorregut analític entre les iconografies de les esglésies romàniques del nord d’Espanya i les pintures murals i escultures del conjunt monumental dels santuaris de Dunhuang, a Xina.
L’exposició assenyala el reconeixement d’estos espais artístics com a objecte d’estudi, de protecció i conservació patrimonial, i de difusió de coneixement i enllaça també la iconografia religiosa de les coves monacals de Mogao (Dunhuang), una de les parades llegendàries de la Ruta de la Seda, entre els segles IV i XIV, amb la que va sorgir en el Camí de Sant Jaume durant l’època romànica (segles XI i XIII).
La regidora Glòria Tello va qualificar la mostra de “molt interessant, especialment enguany en el marc de la commemoració de la Ruta Seda”. Així mateix, durant l’acte de presentació, Tello va assegurar que els visitants podran donar-se compte, “a través d’esta exposició, dels paral·lelismes i les semblances que tenim amb el país xinés” tot i les diferències òbvies entre ambdues expressions plàstiques, tant en l’orde territorial, com a cronològic i cultural.
Es troben similituds entre les figures dels bodhisattves (seguidors de Buda) i els sants cristians, o en les representacions de músics i éssers celestials que completen la idealització del coneixement suprem. També hi ha semblances en els símbols emprats, com el cercle de la saviesa o la mà divina, i també en el que representa la superació de la mort, el corder, i en el que representa la idea d’immortalitat, el cérvol.
Igualment, estes semblances s’entreveuen en algunes narracions sobre fets extraordinaris de naturalesa divina, en les metàfores sobre la vida de les divinitats, sants i bodhisattves; o en la representació de paisatges i escenes de la vida quotidiana.