Un total de 62 representants d’ajuntaments participants en les Jornades Municipalistes per un Finançament Just van signar en l’acte de clausura, on va intervenir l’alcalde Joan Ribó, la Declaració de València, un document que inclou deu punts en els quals es plasmen les propostes de reformes del marc legal que permeten un reequilibri de recursos per a que els ajuntaments tinguen l’autonomia financera que els permeta atendre les necessitats de la ciutadania i prestar uns servicis públics de qualitat.
Segons el primer punt de la Declaració de València elaborada en el marc de les Jornades Municipalistes celebrades entre dijous i divendres passats, els governs locals “requereixen d’un sistema de finançament estable”per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques ciutadanes “almenys al mateix nivell que la resta dels governs territorials”.
El primer punt del decàleg de la Declaració conclou que la reforma del sistema de finançament local no pot veure’s “supeditada a la reforma del model autonòmic, sinó que ha d’abordar-se conjuntament en el marc d’una reforma global del finançament del sector públic.”
En un segon apartat s’afirma que el sistema de finançament local haurà de permetre als ajuntaments “exercir la seua autonomia i corresponsabilitat fiscal, amb un conjunt de transferències incondicionals” per part de l’Administració Central i les Administracions Autonòmiques amb l’objectiu de “cobrir la bretxa existent” entre les necessitats de despesa i la capacitat fiscal pròpies.
La Declaració de València també arreplega que la propietat immobiliària “hauria de continuar sent la base nuclear de la fiscalitat local” i planteja que hauria de flexibilitzar-se el nombre d’exempcions, bonificacions i altres beneficis fiscals aplicables a este tribut perquè “erosionen la seua recaptació”, en referència a algunes confessions religioses que no tributen IBI.
Este document inclou la petició de revisar la resta dels tributs locals vigents actualment, a fi de “millorar la seua equitat distributiva i l’eficiència dels seus objectius en coordinació amb la fiscalitat de les Comunitats” i s’apunta que hauria de combinar-se “el recurs a les transferències estatals amb les menys desenvolupades transferències autonòmiques”.
En l’apartat relatiu a l’endeutament, es propugna que la Regla de Despesa s’aplique a les entitats locals i a la resta de les Administracions públiques, “únicament en cas de vulneració dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, formant part del conjunt de mesures preventives i correctives que la llei contempla per a aconseguir el seu compliment”.
Així mateix, els representants de les entitats locals demanaren que les que obtinguen un resultat de superàvit o capacitat de finançament amb romanent de tresoreria per a despeses generals positiu, han de disposar “lliurement d’aquest romanent”, sempre que no superen els límits en els nivells de morositat i deute financer que la llei establisca.
La signatura de la Declaració de València va precedir a l’acte de clausura d’este fòrum reivindicatiu en el que, segons Joan Ribó, va prevaldre el consens municipalista per sobre de les adscripcions partidistes. L’alcalde de València va afirmar que els ajuntaments són conscients de les manques que a dia de hui pateixen en termes de finançament, “però, lluny de caure en el lament, ens posem en peus i ajuntem els nostres esforços per canviar-ho”.
“Els alcaldes i alcaldesses hem de considerar-nos satisfets pels consensos als quals hem sigut capaços d’arribar des de la transversalitat d’aquesta trobada. Ens uneix la vocació de servei a la ciutadania i açò és capaç de superar diferències ideològiques, d’estructura partidista o fins i tot territorials”, va afegir Ribó.
Per a Ribó, el repte municipalista a partir d’ara serà el diàleg amb la resta d’institucions de l’Estat. “A partir de hui ens hem d’emplaçar a continuar amb la nostra obstinació per millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes, que solament aconseguirem amb uns recursos òptims. Hem assegut les bases en aquesta Declaració de València, i el nostre deure d’ara és difondre-la i aprofundir en quants aspectes siga necessari”, va concloure.