Joan Ribó s’ha reunit amb Beatriz Garrot i Daniel Marco, que han lliurat a l’alcalde una còpia del documental “L’estratègia del silenci” que narra deu anys de lluita i esforç de l’Associació de Víctimes del Metro perquè la seua veu no se silenciara i la seua exigència de justícia i responsabilitats arribara a la societat. En este documental de la productora Barret s’inclou el testimoniatge del actual alcalde quan va denunciar l’actitud de la comissió parlamentària creada en 2006. Serà presentat el pròxim dia 14 en el Festival Internacional de Cinema i Drets Humans que es celebra a València.
“M’ha semblat molt interessant i vull anar a la presentació del dia 14. El mateix títol, ‘L’estratègia del silenci’, reflecteix la manera en què este accident ha sigut tractat, una forma de tractament que és molt significativa i mereix ser estudiada: com determinats assumptes que no es vol que es publiciten, s’intenta fer-los desaparèixer del mapa, fonamentalment no amb mesures coercitives sinó silenciant-los”, ha afirmat després de rebre de mans de Beatriz Garrote i Daniel Fabra una còpia del documental de la productora Barret que serà presentat el pròxim 14 de febrer en el Festival Internacional de Cinema i Drets Humans (Humans Fest).
Eixe documental arreplega en imatges i testimoniatges, entre ells el del propi alcalde quan era parlamentari autonòmic, deu anys de lluita i esforç de l’Associació de Víctimes del Metre 3 de Julio perquè la seua veu i la seua exigència de responsabilitats no fora silenciada. “Eixa estratègia per sort es va poder trencar amb el treball de tots i fonamentalment amb la constància i la tenacitat d’una associació, l’Associació de Víctimes del Metro (AVM) 3 de juliol, a la qual jo sempre he comparat amb una altra associació, encara que molt llunyana geogràficament, la de les Mares de la Plaça de Maig a Argentina”.
Cal recordar que l’Ajuntament de València va concedir en 2016 la Medalla d’Or de la ciutat de València a la AVM, de la qual Ribó ha afirmat que la gent ha de “conèixer el seu exemple perquè demostra que la societat quan es pren les coses de debò al final acaba aconseguint allò que vol. És un crit d’esperança, i este documental va a contribuir al fet que s’escolte”.