UN CRIT CONTRA LES VIOLENCIES MASCLISTES
El 5N a Tarragona i el 25N Dia Internacional per la eliminació de la violència
contra les dones, a cadascun dels nostres pobles i ciutats, Compromís
s’adhereix a la convocatòria de tota la ciutadania feta pel Moviment
Feminista, per tal de manifestar el nostre rebuig a la violència contra les
dones, la nostra voluntat de visibilitzar-la i el nostre compromís en
treballar per eradicar-la.
Denunciem
Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica
vulneració dels drets humans i dels drets de ciutadania reals de més de la
meitat de la població a la nostra societat.
Que l’origen de les violències contra les dones està el sistema
heteropatriarcal i capitalista, que s’organitza fent de la desigualtat un
sistema en el qual a les dones no se’ls reconeix autonomia plena i on
l’autoritat de les dones està qüestionada. És per això que la desigualtat
entre dones i homes està present a totes les estructures de la societat.
Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de
diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, les
violències institucionals, la feminització de la pobresa, la precarietat laboral,
la imposició de normes estètiques, els racismes, …
Que des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.378 feminicidis per violència
masclista a l’Estat Espanyol. Malauradament cada mes, cada setmana, la
xifra augmenta.
Que en la gran tragèdia contemporània de les persones refugiades,
s’afegeix la violència sexual que pateixen totes les dones i les xiquetes
refugiades, tant en els països d’origen del conflicte, com en el procés de
trànsit i en els països d’acollida.
Que patim una cultura masclista que ens devalua, ens cosifica i ofega
les nostres veus.
Que tots els fonamentalismes religiosos heteropatriarcals i misògins
vulneren els drets fonamentals de les dones, les cosifiquen i justifiquen les
violències masclistes.
Que les violències masclistes es manifesten no només contra les dones,
sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat
heteronormativa imposada, és a dir, les dones bisexuals, lesbianes,
transsexuals, transgèneres i intersexuals.
Que són inadmissibles les retallades sistemàtiques en els recursos
públics, que incideixen de forma especialment negativa sobre la situació de
les dones, precaritzant-les més i fent-les més vulnerables.
Que són especialment greus les retallades en els recursos
especialitzats contra les violències masclistes.
Que les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes, tant
la Llei integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere (BOE
1/2004) com la Llei Integral Contra la Violència sobre la Dona (DGV 7/2012), no
han anat acompanyades de prou dotació pressupostària i dels recursos
adients que permeten el desplegament integral d’aquestes lleis.
Que el Sistema Judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua
les violències masclistes, cosa que afavoreix la desprotecció de les dones en
risc i invisibilitza i minimitza les violències viscudes.
Demanem, per tant, una implicació de tots els àmbits socials, de totes i de
tots, i en especial una implicació política, amb voluntat transformadora, per
eradicar les violències masclistes.
Per tot això, es necessari, i ho exigim de les administracions públiques, que
tenen l’objectiu de vetllar pel dret a la igualtat i a la dignitat de totes i tots,
1.- Que es treballe perquè tota la societat en l’àmbit personal i
col·lectiu i molt especialment les institucions de govern es
comprometen en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
2.- Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida
en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer,
l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit
laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i
xiquetes i tot tipus de violències masclistes.
3.- Que s’eliminen totes les traves existents per a les dones migrants en
situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i
protecció efectiva contra la violència de gènere.
4.- Que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per
motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat
de gènere.
5.- Que la prevenció contra les violències masclistes siga una política
prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes
educatives i la formació específica per a tot el personal professional
que intervé en els processos educatius. Denunciem la LOMQE (Llei
Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament), que es basa en
valors mercantilistes i de competència i que elimina els valors
coeducadors, i és per això que no és suficient en modificacions
puntuals, es fa necessària la seua derogació.
6.- Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es
comprometen en la lluita contra les violències masclistes, que facen un
tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzantles,
evitant tractar-les amb un sensacionalisme morbós i utilitzant un
llenguatge i unes imatges no sexistes.
7.- Que es desenvolupe i s’implemente el Conveni d’Istanbul i el
compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformen les
lleis perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les
dones.
8.- Que el Sistema Judicial assumesca la responsabilitat envers la
violència masclista, que gènere estructures reals de protecció, que
amplie la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva de
gènere i feminista, que respecte els processos i les necessitats de les
dones i implementen mesures de justícia real i efectiva.
9.- Que l’atenció a les víctimes es bases en models odels d’atenció
feministes, integrals i multidisciplinaris, que incloguen processos de
recuperació, reparació i acolliment, centrats en l’apoderament de les
dones. Perquè això puga dur-se a terme, totes les persones que les
atenen han de tenir formació feminista.
10.- Reivindiquem les competències municipals en matèria d’igualtat,
prevenció i ajuda contra la violència de gènere i ens oposem a la
pretensió del Govern de l’Estat de buidar d’atribucions els ajuntaments,
l’administració més propera a la ciutadania.
11.- Que totes les mesures que es porten endavant porten un
acompanyament pressupostari, sense el qual queden en paper mullat.
12.- Que un #FinançamentJust és urgent, també, per treballar contra la
violència masclista, per recolzar les dones que la pateixen i per
desenvolupar polítiques de prevenció i polítiques transformadores.
Seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és
responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots
ens cal dir:
Que el feminisme i les polítiques construïdes des dels seus plantejaments
d’igualtat són la clau de la transformació cultural i social. Sense igualtat no hi
ha democràcia.
Que ens cal instaurar relacions lliures de violència, necessàriament
acompanyades per la transformació de la feminitat i la masculinitat.
Que des del compromís feminista hem de teixir xarxes d’organització
democràtica, d’apoderament i de recolzament, i que aquestes xarxes han de
ser la base del nostre treball transformador.
Que la sororitat i l’acompanyament han d’estar a la base de la nostra acció
política, que s’ha de centrar en la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la
sostenibilitat.
Que des de la nostra responsabilitat individual i la nostra voluntat col·lectiva
assumim el compromís de transformar les condicions socials per eradicar la
violència contra les dones.
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES
PERQUÈ ENS VOLEM #VIVESILLIURES