Acabe de veure per la televisió l’explosió d’un altre reactor de la central nuclear de Fukushima en Japó. Ara és el número tres. Ahir va ser el número u i hi ha amenaces serioses de calfament del nucli en el número dos. El locutor ens consolava de què era “molt improbable” un accident tipus Xernobil i he pensat que malament està la cosa quan ja comparen amb el pitjor accident de la història.
Com ha pogut ocórrer açò en un país com Japó tecnològicament molt avançat, molt més que Espanya? En un país amb risc elevat de terratrèmols i amb forta experiència antisísmica. En un país que sap molt bé què és un tsunami. Fins i tot la paraula la inventaren ells. En un Japó al que li ensenyaren brutalment els efectes de la radiació. En un país amb un elevat grau de disciplina i seguiment de les normes de seguretat.
Si açò està passant en Japó, no sentiu fred a l’espatlla quan recordem que allà en Cofrents tenim un enginy de central nuclear molt més potent que les centrals que fins ara han explotat en Fukushima? Clar Cofrents, encara que es troba damunt d’una falla i està en zona sísmica no té un perill tant elevat de seísmes, però ni en Xernobil ni en la central de les Tres Illes en Harrisburg (EUA) tampoc va haver-hi seísmes i van haver-hi els accidents més greus coneguts fins ara. En la central nuclear de Cofrents hi ha hagut més de mil aturades no programades, va haver-hi accidents perillosos (per exemple en un incendi en les proximitats que tallà una de les línies de subministrament elèctric per a la refrigeració). La central és vella, cada vegada més obsoleta i rovellada….Però cal continuar el negoci i han demanat deu anys més de funcionament.
Estem condemnats els valencians a tenir aquesta espasa de Damocles damunt dels nostres caps anomenada central de Cofrents? Ens quedaríem a les fosques com en el segle XIX si no hi haguera central nuclear tal com amenacen?
Ens diran que un accident greu és molt improbable. Però només en fa falta un per a destruir-ho tot. Diuen què un accident nuclear greu és com el diamant que descriu l’anunci: És per a tota la vida. El problema és què és la vida nostra i de tota la descendència que puguem imaginar en molts anys.
Estem condemnats els valencians a tenir aquesta espasa de Damocles damunt dels nostres caps anomenada central de Cofrents? Ens quedaríem a les fosques com en el segle XIX si no hi haguera central nuclear tal com amenacen? Ens costaria tant la llum que ens arruïnaríem si tancarem les centrals nuclears? La resposta a aquestes preguntes és molt clara: Hi ha molts països d’Europa que viuen tranquil·lament sense nuclears: Àustria en és un bon exemple d’açò però n’hi ha molts altres. I tenen un nivell de vida millor i més avançat que nosaltres. I el seu rebut de la llum no és pitjor que el nostre.
Espanya va exportar en 2010 energia elèctrica als països veïns (entre ells a la nuclearitzada França) en una quantitat aproximada a la que s’ha produït en la CN de Cofrents. L’energia nuclear no és més barata. Tenim un excés de capacitat de producció d’electricitat. L’energia nuclear la paguem igual que qualsevol altra i, a més, la paguem també amb els impostos que es gasten al gestionar els residus nuclears que generen ja que corren a càrrec de l’Estat. Igual que l’Estat hauria de pagar les conseqüències d’un greu accident nuclear per manca de responsabilitat a nivell d’assegurances. Per tant, de barata l’energia nuclear res de res. El que passa és que amb molt de morro de les empreses es carreguen moltes despeses a les costelles de l’Estat.
En definitiva, l’energia nuclear és una pèssima solució creada a l’ombra de la producció d’armes nuclears que ni és rendible ni és sostenible (sinó pensem en la gestió dels seus residus). Però sobretot és tenir una espasa de Damocles damunt dels nostres caps que no ens mereixem ni es mereixen els nostres descendents. La meitat de l’aigua que bevem ve del riu Xúquer que passa pel costat de la central i que usa l’aigua del Xúquer per refrigerar-se. Heu pensat que li passaria a aquesta aigua si hi haguera un accident greu?
Font: L’Informatiu