La Universitat de València ha organitzat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, l’exposició “El Saler per al poble, ara” una mostra que rememora la lluita ciutadana i social per a paralitzar, en els últims anys de la dictadura franquista, la urbanització prevista de la Devesa del Saler. El regidor de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, ha participat en la presentació de l’exposició, i ha subratllat el “caràcter combatiu del poble valencià”.

“La memòria és fonamental per a no repetir els errors del passat”, ha assenyalat Campillo, “però també per a recordar els èxits del passat. I la Devesa seria hui en dia una macrourbanització turística si els veïns i veïnes de la nostra ciutat no s’hagueren mobilitzat en plena dictadura”. El regidor de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera ha destacat la importància de recordar la lluita de la ciutadania a final dels anys 60 i 70 per a “salvar este espai natural de la depredació urbanística”.

L’exposició serà inaugurada hui a les 20:00 hores a la Nau. El regidor Campillo i el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, han presentat este matí el contingut de la mostra, acompanyats pels comissaris Carles Dolç, Tito Llopis, Felipe Martínez, Luis Alberto Perdigón (arquitectes) i Maria Josep Picó (periodista), així com per Francesc Alòs, representant de Caixa Popular, entitat patrocinadora.

Tal com ha recordat el regidor Sergi Campillo, “l’exposició s’emmarca en el 30 aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural, el primer i, possiblement, el més complex de tots, precisament per la profunda interrelació que hi ha entre el medi natural i les persones que hi viuen i l’habiten”. Cal tindre en compte, ha recordat el regidor, que l’Albufera en si és un producte de la intervenció humana: és un llac d’aigua dolça, resultat de la desviació de l’aigua del riu Xúquer per a regar els camps del voltant.

“Però esta exposició va molt més enllà”, ha assegurat Campillo, “va de la lluita de la ciutadania per salvar el seu espai natural de la depredació urbanística, per paralitzar un pla de «desenvolupament» que afectava una àrea natural des de temps inmemorals. Eixa lluita, que es va guanyar a final dels anys 70, demostra que els valencians som un poble combatiu”, ha conclòs el regidor.

Tal com han subratllat els organitzadors, l’exposició rememora un dels primers moviments ciutadans a Espanya i, possiblement, el primer ecologista, que va aconseguir defensar el patrimoni rural i que hui encara és objecte d’investigació i tesis en universitats europees i nord-americanes. La mostra recull abundant material gràfic i documental (ressenyes de premsa, audiovisuals, fotografies, cartells, plans…) i inclou una comparativa d’imatges aèries actuals amb imatges de l’època.

La història que s’evoca arranca l’any 1962, quan l’Ajuntament de València va promoure un pla per a urbanitzar el Saler i convertir-lo en una marina mediterrània per a allotjament temporal del “turisme de masses”. El pla va ser aprovat pel consistori, que presidia Adolf Rincón de Arellano, en 1965, i començà a executar-se de manera immediata. Els seus efectes prompte es van fer visibles en el bosc i la platja.

Però, de manera paral·lela, algunes veus, en principi minoritàries, començaren a qüestionar la iniciativa: biòlegs i ambientalistes, com els professors Docavo, Mansanet o Gil Corell, als quals es va sumar Félix Rodríguez de la Fuente amb un programa en TVE, van encendre la polèmica pública i començaren a generar els dubtes de la societat. “El Saler per al poble” va ser el lema i emblema de la campanya ciutadana que a l’estiu de 1974 va plantejar amb rotunditat la recuperació de la Devesa, i a la qual es van sumar progressivament les veus d’associacions veïnals, professionals, arquitectes, sociòlegs, periodistes, docents…

El moviment ciutadà va aconseguir que no es continuara construint, i la primera corporació de la democràcia, presidida per Ricard Pérez Casado, va paralitzar definitivament l’execució del projecte. En 1980 es van iniciar els estudis per a la recuperació del Saler, i en 1982 va ser aprovat el Pla especial de protecció de la Devesa. La Generalitat va declarar en 1986 el Parc Natural de l’Albufera, i començà la regeneració dels sistemes dunars arrasats per la urbanització.

Tots estos esdeveniments es recullen en l’exposició, que s’estructura en cinc àrees: “Antecedents no construïts”, “Anàlisi del projecte urbanitzador executat”, “El moviment ciutadà 1974-1976”, “La paralització del pla” i la reconstrucció” i “Les reivindicacions pendents” (referides a elements com la influència del Port, camp de golf, l’autopista o les edificacions existents…).

“Des del Govern de la Nau ens sentim hereus d’eixa lluita ciutadana”, ha assegurat el regidor Sergi Campillo, que ha expressat la seua “satisfacció per la col·laboració que hem dut a terme amb la Universitat de València perquè esta exposició siga un èxit”.

L’edil ha recordat de manera especial Rosa Miracle, que ha faltat recentment, que va ser catedràtica d’Ecologia de la Universitat de València, “una figura principal en la lluita per la conservació de la Devesa i l’Albufera, lluitadora i investigadora incansable, que va saber transmetre als seus alumnes, entre els quals em trobe jo, la passió per este entorn natural tan impressionant enclavat, no ho oblidem, enmig d’una àrea urbana de més d’un milió i mig d’habitants”.

El regidor ha conclòs amb un agraïment repetit “a tots els que van fer possible que hui en dia puguem conservar i disfrutar eixe enorme tresor natural a només 10 quilòmetres de la ciutat de València”.